El dossier del Ministeri espanyol d’Educació titulat ‘Datos y Cifras del Curso escolar 2011/2012’ publica una gràfica, concretament a la plana 25, que reflecteix les Balears com la comunitat autònoma de l’Estat que fa dos en fracàs escolar, només per davall de Ceuta i Melilla.
El nacionalisme espanyol exacerbat, sense empegueir-se gens ni mica, ha començat a escampar la mentida segons la qual la culpa d’aquest fracàs a les Balears és de la ‘inmersión lingüística’, que diuen ells, és a dir, de l’ús normal del nostre idoma a les escoles. Si l’ultradreta antimallorquina es dignàs a llegir el document que dic, publicat precisament pels seus superiors del govern de Madrid, veuria com Catalunya es troba en el lloc que fa nou d’aquesta llista. Si la culpa fos de l’ús normal del nostre idioma tradicional a les escoles, no tocaria estar el Principat al número u d’aquesta llista de fracàs escolar? Més encara si tenim en compte que, al Principat, el català es fa servir a totes les assignatures i a tots els centres. No com a les Balears, on l’ús del català, segons el Decret de Mínims, varia segons el centre d’un 100% a un 50%.
La mateixa gràfica mostra com, davant les Balears, hi ha Ceuta i Melilla i, just darrere, hi vénen Múrcia, Andalusia, Castella-La Manxa i les Canàries. Idò bé: a cap comunitat d’aquestes hi fan servir altre idioma més que el propi d’aquelles terres, que és el castellà. Per tant, si féssim cas de la mateixa ‘lògica’ d’aquesta guarda de posseïts per l’odi al mallorquí, hauríem d’arribar a la conclusió que la culpa del fracàs escolar en aquelles comunitats es… de la immersió en espanyol!
Els nacionalistes radicals espanyols pressuposen que els catalanoparlants som capaços d’estudiar i d’aprendre coses en espanyol sense cap problema. I tenen raó. Per què pressuposen, en canvi, que els hispanoparlants són incapaços d’aprendre res en català? És que els consideren d’un coeficient intel·lectual curt i inferior al nostre? No és això un menyspreu racista precisament contra els hispanoparlants? Si estudiar en català desbarata aquesta pobra gent, què passarà quan estudiaran en espanyol… més en català… mes en anglès? No s’embullaran tres vegades més?
Quina és l’explicació d’aquest odi obsessiu, malaltís, patològic, d’aquesta mitja dotzena de radicals espanyols contra la llengua que els mallorquins i balears hem après de les nostres mares, padrines i repadrines durant vuit segles?
El rerefons de tot, és que, una vegada restituïda la independència de Catalunya, les Balears passaran a ser una de les principals fonts de finançament de l’Estat, tal volta la principal. Si molt no canvien les coses, la pressió fiscal damunt la nostra comunitat es multiplicarà. I ells no es poden permetre que els mallorquins i balears recuperem la memòria històrica d’haver estat, durant cinc segles, un Estat del mateix rang que el Principat, germà de llengua i de model de lleis, dins la Corona d’Aragó. No poden permetre unes Balears amb una part considerable de la població compartint la mateixa llengua del nou Estat. Ni que siguem conscients dels cinc segles que fórem un Estat del Mediterrani occidental amb unes característiques compartides amb Catalunya i València i amb unes altres de pròpies. Saben millor que nosaltres que ho podem tornar ser: som una de les principals potències turístiques europees i mundials. Unes Balears majoritàriament conscients d’aquesta realitat històrica i present, poden tenir la temptació, dins no massa anys, de seguir el mateix camí del Principat i esdevenir un Estat petit i pròsper, com Andorra, Mònaco, Luxemburg o Malta, sense cap problema.
L’assimilacionisme espanyol no s’ho pot permetre. És massa perillós per al seu projecte. Ells necessiten desesperadament a les Balears un milió de súbdits submisos sense identitat que continuem apoquinant, sense ni saber-ho, 3.500 milionets d’euros anuals a les arques de l’Estat, el 14% del nostre P.I.B., com no passa enlloc pus d’Europa. Que paguem i callem, necessiten ells.
Reparau com van ben alerta mai a relacionar mai per res el fracàs escolar amb aquesta depredació fiscal. Bé amagauen què passa a les comunitats subvencionades amb la ‘solidaridad’ forçosa de les Balears: a Extremadura, per exemple, disposen de tres ordinadors per cada cinc alumnes; Aquí en disposam de tres per cada 22: cinc vegades més ordinadors allà que aquí! Com amb les beques del Ministeri: a les Balears ens arriben 44 euros per habitant. Els extremenys, en canvi, ens més que tripliquen amb 158 euros per habitant. És així que molts de centres tenen mal pagar fins i tot la calefacció. I llavors tenim alumnes a caramull com no passa enlloc: 30 al·lots dins una aula de promig a infantil i primària, 36 a ESO i fins a 42 a batxiller… devora els 25 de la mitjana d’Espanya a primària els 30 a secundària. Vet’aquí la causa del fracàs escolar i no l’idioma!
És la por que tenen de no poder eternitzar aquest abús, que els fa tenir tanta de pressa en eradicar la nostra identitat i la nostra consciència de poble!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!