ES RACÓ D'EN JORDI

Si pegau una ullada al documentadíssim vídeo històric de You Tube titulat ‘Història d’un espoli, Illes Balears’, que podeu veure si clicau l’enllaç http://www.youtube.com/watch?v=x9iFgMcSijs, veureu com, amb el desembarc del 1715 de les tropes del rei d’Espanya Felip V, va tenir lloc invasió militar del Regne de Mallorca, fet que va dur per resultat la imposició del Decret de Nova Planta, que va suposar la nostra annexió de facto a Castella i que va consistir en l’abolició de les nostres institucions històriques, la imposició per part del rei de tots els càrrecs executius, la repressió de la nostra llengua nacional -iniciada aleshores i que perdura fins avui-, la imposició de l’espanyol, la prohibició del català per a totes les activitats escrites de caràcter públic i l’inici del nostre espoli fiscal. 

            Amb aquell fet fatal, començaren a dur-se’n més del 75% dels nostres imposts cap a Madrid per no tornar.  S’apoderaren de les nostres contribucions pròpies i no s’aturaren de crear imposts nous seguit seguit: un impost d’un 15% sobre les importacions i exportacions; un altre del 3% de les mercaderies que entraven amb carro a Ciutat, la ‘Talla General‘, el ‘Tributo del Vecindario‘, el ‘Reparto de Utensilios‘, l’Estanco del Tabaco‘, l’Estanco del Aguardiente‘…  Tota la doblerada que arreplegaven amb aquest enfilall d’imposts, anava cap allà i no tornava mai a ca nostra.  Per posar un exemple, l’any 1758, quan un obrer cobrava de paga 2 o 3 ‘sous’ diaris i la població era de 121.000 habitants, partiren d’aquí cap a Madrid 6.342.260 sous, una quantitat desorbitada que multiplicava per quatre la que pagàvem abans del Decret de Nova Planta.  En 30 anys, la riquesa total de Mallorca va minvar un 12%.  Hagueren de tancar l’Hospital d’Inca, obert del segle XIII fins aleshores, degut a aquesta política depredadora que oprimia Mallorca.  Fins i tot la dieta dels mallorquins es va veure dràsticament reduïda degut a l’ofec fiscal de manera que va passar de ser rica i variada abans del Decret de Nova Planta a consistir tan sols en sopes de pa, oli, quatre verdures, i atura’t de comptar.  Fins i tot la natalitat dels mallorquins va caure en picat degut que l’impobriment general del nostre poble obligava els nostres compatriotes a casar-se a una edat ja avançada. 

            En el segle XIX, l’espoli es va continuar inflant amb l’arribada de nous imposts com el ‘Subsidio de la Indústria y el Comercio‘, el ‘Subsidio del Inquilinato‘, el ‘Subsidio del Sello’, el ‘Subsidio de Tres y un Tercio’ o l’Impuesto del Vino‘, que fiblava els pagesos que en produïen fins al punt que n’hi va haver molts que hagueren d’abandonar les vinyes.  La presència de forces d’ocupació que tenien per missió impedir que es produïssin rebel·lions populars, va ser debades: el poble no podia suportar tanta de pressió fiscal i es va haver d’alçar.  L’espoli arribava al punt que els nostres compatriotes no podien tenir una sanitat mínimament digna ni tampoc un ensenyament mínim.  Molts de padrins nostres hagueren d’emigrar degut a la pobresa en què es veien encallats. 

L’any 1868, en botir la reina Isabel II, la situació era tan desesperada que el nostre poble mallorquí va aprofitar el buit de poder per pegar foc al paperum dels arxius dels imposts.  L’any 1916, ja en el segle XX, la patronal mallorquina es va alçar contra el ministre espanyol d’Hisenda, en Santiago Alba, el qual va fer desembarcar a Mallorca devers 50 inspectors fiscals amb les ordres de recaptar amb més severitat.  Com a protesta, es va aturar tot el transport, tota la indústria i tot el comerç.  Milers de manifestants enrevoltaren l’hotel on jeien els inspectors fiscals.  Davant aquells fets, el ministre espanyol va haver de fer anques enrere i va suspendre les ordres d’inspeccionar les nostres empreses. 

            Aquella casta política depredadora, enquistada de generacions enrere en el poder, va ser capaç de pegar un cop d’estat, de moure una guerra civil i d’imposar quaranta anys de dictadura a fi de perpetuar-s’hi fins avui, passats tres-cents anys de la imposició del Decret de Nova Planta.  Prova d’aquesta perpetuació pràcticament dinàstica d’aquella casta fins avui és l’escandalós paral·lelisme que veim en l’actualitat amb el fet de ser les Balears el territori més fiscalment espoliat de tot Europa: patim una pèrdua anual de 3.500 milions d’euros, el 15% del nostre PIB, un percentatge que no es produeix enlloc pus del continent.  I no tan sols això, sinó que patim la continuació del mateix projecte que tenen d’eliminar el nostre idioma nacional, com comprovàrem l’any passat amb el sortosament fracassat intent de segregació lingüística a les escoles, anomenat ‘libre elección de lengua‘, i amb la imposició venjativa en el seu lloc del TIL, un bunyol d’aparença ‘trilingüista’, els mateixos impositors del qual ja veuen inaplicable i que ja comença a descarrilar abans de ser imposat.

            No podem parlar de democràcia real amb un sistema educatiu que ens continua amagant, encara avui, les arrels nacionals del nostre poble, majoritàriament comunes amb les regions germanes del Principat i de València, fet cabdal de les Balears que molt encertadament divulga a hores d’ara en Bartomeu Mestre.  Ni podem parlar de democràcia real amb un sistema educatiu que ens amaga l’espoli que fa tres segles que patim i amb uns mitjans de comunicació controlats que amaguen la perpetuació fins al dia d’avui d’aquest espoli.  Només des de la divulgació de la realitat hstòrica i actual i des del coneixement dels nostres orígens i de la nostra història amagada podrem parlar de democràcia real i d’eleccions legítimes a la nostra terra.  Per això és tan encertada, tan cabdal i tan necessària la tasca divulgadora d’aquest espoli que ha fet el col·lectiu Dret a Decidir Illes Balears.