Anem a Frankfurt perquè des de fa segles la nostra literatura és universal. A la creació literària escrita en la nostra llengua no li calen ambaixadors sinó recursos i oportunitats.
Anem a Frankfurt i no ens duen de la mà els escriptors en castellà. Han declinat la invitació del Govern, uns perquè des d’un inici de la història han considerat que la literatura convidada era la catalana, d’altres perquè s’han sentit humiliats per no ser-ne els primers protagonistes. Ha hagut una estúpida i fatigant discussió, malabarismes polítics innecessaris sobre diferències entre cultura catalana i literatura catalana. Torpor i confusió: la Fira de Frankfurt és la del llibre, la cultura convidada ha estat la catalana, no pas la circumscrita a Catalunya sinó a la geografia dels Països Catalanas; en una Fira del llibre la cultura és l’escrita, des del primer dia, doncs, calia proclamar amb orgull que s’havia aconseguit que la literatura catalana fos la convidada de la Fira del llibre de més renom i importància. Donem per acabada i oblidem la falsa polémica, anem a Frankfurt!.
La cultura catalana té una gran oportunitat, la de crear nous públics lectors arreu del món per a la nostra literatura. Enhorabona!.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Aquest cap de setmana, i tal com explico en el meu darrer post, un nucli de gent de cultura, farem una trobada per fer una bona repassada (en el sentit literal i figurat) de la cultura i la societat del país. No et perdis el pamflet que sobre cultura s’ha redactat, i on deixa molt clar que, culturalment, no hem d’anar demanant perdó per existir, i que reclamem allò que no sé si gosaran dir a Frankfurt.
Estic d’acord amb el teu article. La discusió política que s’ha creat entorn de la fira també em sembla absurda. Crec que la única representació possible de la cultura catalana a la fira del llibre, són els llibres escrits en català, no pas els escrits en qualsevol altra llengua desde Catalunya.
La discussió potser ha estat fatigant, però no la consideraria, de cap manera, estúpida. És un vell debat, sobre si la cultura catalana és la catalana o la que és fa al Principat, que és treu sempre que es possible amb tota la mala intenció per diverses raons.
Primer, per desgastar als catalanistes (sé que la paraula no està de moda, però em falten sinònims millors): cada cop que surt el debat ens hem de sentir que si sectaris amunt, provincians avall, etc.
Però, per sobre de tot, perquè la nostra cultura és la constatació vivent que existim. Que existim i que sóm diferents, que no sóm ells ( i elles), vaja.
El dia que perdem aquesta noció, que al Principat (i a la resta dels PPCC també, és clar) hi viuen els siutadans i ciutadanes de la comunitat autònoma de catalunya, però que tenen cultures diferents, desapareixerem.
Per tant, no trobo que sigui un debat fútil. Saber qui ets no és una futilitat.
(perdona l’extensió del comentari!)