EL LLAMP
al servei de la nació catalana
LA JUNTA ELECTORAL TÉ RAÓ
El
vot útil
La
Junta Electoral té raó. Aquesta és la conclusió
a què arribo després de veure la fotografia
que acompanya la notícia de VilaWeb sobre
la prohibició de
recollida de signatures de la campanya Decideixo
Decidir que ha establert la
Junta Electoral provincial de Barcelona. Si us hi voleu fixar, a la
fotografia s’hi veuen unes persones les quals o són militants
d’Esquerra o són companyes de viatge d’Esquerra. Tothom sap
que el dia de les eleccions els partits no poden fer propaganda i
això és el que ha motivat, penso que encertadament, que
a la província [és a dir, ‘territori vençut’] de
Barcelona no s’hi puguin posar dites taules d’Esquerra al carrer el
mateix dia de les eleccions.
Aquesta
campanya de «Decideixo Decidir», com totes les que
impulsa o interfereix Esquerra, obeeix al típic «sí,
però no», o sigui, a aquest coitus interruptus
«independentista» a què ens té acostumats
la Direcció de dita formació política. Fixeu-vos
que quan s’apropen noves convocatòries electorals tot un
seguit de temes que han estat desats des de la darrera elecció
al calaix, de sobte surten a la palestra. Exemple d’aquesta
manipulació sostinguda de fa anys de la pretesa societat
«civil», sense
anar més lluny, a la fotografia és ben visible i
asseguda una persona que un dia al matí representa Esquerra a
una plataforma lingüística, i a la tarda la representa a
una plataforma sobiranista, o feminista (de «dones» en
diuen ara), o…
És
curiós perquè es tracta de la mateixa persona que deia
de ser la representant oficial d’Esquerra al si del Secretariat de la
Comissió de la Dignitat —uns
altres que des de fa quatre anys només els desperten a cada
nova elecció— i que,
un bon dia, fart de les seues estranyes maniobres, vaig inquirir al
secretari general Joan Puigcercós sobre la dita senyora i em
confirmà que ni la coneixia i que molt menys representava
oficialment a Esquerra. És clar que el «desconeixement»
de Puigcercós podia ser interessat atès que la persona
en qüestió deixà de militar en una organització
de lluita armada per passar a ser fidel devota de Carod, però
que era desautoritzada d’aquella representació pel seu
secretari general sí que es féu evident.
Pot
semblar anecdòtic, per a mi és simptomàtic: el
manlleu partidari, el segrest que determinats militants d’Esquerra
afins a elements de la Direcció fan dels llocs decisoris i de
representació de les organitzacions cíviques és
un fet contrari als objectius mateixos de dits col·lectius
populars. Un altre exemple recent n’és el fet que una
destacada —destacada pels
mitjans informatius i no pas per mèrit conegut—
«portaveu»
de plataforma, hagi passat de cobrar d’una ONG a cobrar d’una OG
(oficina governamental); la qüestió és que
preguntats els membres actius de dita plataforma, m’informen que tal
persona no és la «portaveu».
Ai carall! quins interessos hi ha a fer passar a algú a sou
del govern com a portaveu d’una organització que (se suposa)
és no governamental?
Tornant
a la campanya de recollida de signatures de Decideixo Decidir, quin
sentit té demanar que la Generalitat pugui convocar
«referèndums»? A quin cap trasbalsat i confús
se li pot ocórrer un disbarat semblant? La generalitat —les
generalitats, el consell insular, etc.— són institucions
espanyoles, creades i recreades pels espanyols per a major glòria
del Regne d’Espanya. El Parlament del Zoològic està
format per individus d’un territori anomenat Comunitat Autònoma
de Catalunya, regió d’Espanya que no sols no té res a
veure amb la nació que és Catalunya, sinó que
actua com el fre de mà posat pels espanyols per al nostre
major entreteniment.
Aleshores,
per què dotar a uns invents espanyols d’atribucions que ja
tenim els catalans que no ens considerem súbdits del regne que
ens oprimeix? La maniobra és clara: es perpetua l’estat de
coses actual, se segueix enganyant als catalans creguts que poden
decidir lliurement dins d’Espanya i, sobretot, es garanteix que els
individus del Parc de les feres, escollits «democràticament»
d’entre els noms de les llistes tancades (opaques) proposades pels
partits «legals» (legals segons els criteris espanyols),
puguin continuar cobrant del diner de tots, amb independència
—i aquesta «independència» sí que la
gaudeixen els privilegiats— del fet d’haver de retre comptes pel
malgovern al què els d’allà i els d’ací ens hi
tenen abocats.
Arribats
en aquest punt, només em resta dir que, com sempre faig des de
la convocatòria electoral de l’estatutet de la vergonya, demà
de nou faré ús del meu vot útil de la manera més
profitosa que ens podem permetre els catalans: dipositaré dos
sobres amb la papereta «Vull la Independència de
Catalunya». I ara no em sortiu amb què ‘són
eleccions espanyoles’, perquè totes ho són
d’espanyoles, des de les municipals a les estatals, incloses les
europees (per ara); és una oportunitat més d’exercir,
de veritat, el meu dret a decidir, i decideixo el què em
convé, no el que convé als aprofitats de sempre, del
color que siguin.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Que tanmateix quan els interventors s’en van a fer l’apat de migdia, les urnes resten en mans de les forces de seguretat de l’Estat o provincianes.
Jo crec que has de votar pensant què passaria si la teva elecció de vot fos la majoritària. Perquè sinó ja em diràs…
I ara per ara, potser un vot nul per la independència, si fós majoritari, seria la única opció que de debò canviaria les coses. Perquè la resta de forces, a part de tenir un orgasme múltiple si rebessin un suport massiu i entussiasta per com han regit els destins d’alguns dels nostres calerons…sols veurien legitimada la continuïtat de la seva política de misèries.
Jo demà faig campana electoral, però l’opció del vot nul em sembla ben vàlida.
Crec que les campanyes de Sobirania i Progrés i Dret a decidir, malgrat que algunes executives de partits com ERC i CDC les volen fer seves, això no treu que hi ha molta gent que hi treballa honestament.
Per tant , amb aquesta campanya de demanar poder fer referèndums servirà com un primer pas o assaig general per altres convocatòries més rellevants.
Per altre costat, a mi no m’importa si en Puigcercós esta darrera aquesta iniciativa, el que m’importa és que cada vegada hi hagi més gent engrescada cap a la independència i si l’actual executiva d’ERC no sap estar en el seu moment a on ha d’estar per donar resposta a les exigències dels catalans, ella mateixa s’autosuiciderà. Cosa que espero que aquest estiu la podrem ajudar una mica a fer-ho.
Tota campanya malgrat que vulgui ser una manipulació, sempre es pot tornar en contra a qui la arrancat, sobretot en aquest cas a on ens juguem la llibertat com a poble.
Respecte al teu vot, això es cosa teva. Jo per exemple com que estic a Alemanya he decidit no baixar a Catalunya a votar, cosa que si que he fet en altres eleccions.
Manel des de l’exili
(1) De quina manera penses llavors que cal actuar per a assolir la nostra sobirania?
(2) A mi tampoc em fa gràcia seguir les mateixes lleis que ens mantenen
oprimits, i sé que tot plegat està abocat al fracàs perquè, arribats al
Congreso de los Diputados (i ja seria arribar molt lluny) cal que la
proposta sigui aprovada per majoria absoluta, és a dir, pura
ciència-ficció. Però tanmateix demà hi signaré, per a què quedi ben
clar als europeus i a la resta del món (sempre que vulguin dirigir-nos
la mirada, és clar) que els que posen impediments a les formes
democràtiques són els espanyols. Però si ni tan sols ho intentem, la
imatge que tindrà algú ben allunyat d’aquestes terres és que no tenim
cap voluntat ni intenció d’assolir la independència, i que tot plegat
són imposicions d’una minoria.
Que tots els que des d’una posició de bondat, intenteu el TOT I RES. Acabeu sempre enfangats en la segona.
Deixa tranquil·la Esquerra, si vols fer quelcom de profit, i dedicat a aventar-li als españols.
Cordialment.