Quan jo era molt petita, a casa vivíem al carrer de Blasco de Garay, al Poble Sec. Gairebé davant per davant dels nostres balcons hi havia la Fraternidad Republicana, que feia cantonada al Paral·lel […] Aquesta coincidència de domicilis és el que em féu entrar també en coneixement directe del ritu republicà dels banquets de promiscuació, aquelles grans menjades a base d’embotits, pernil, ous i peix, que el poble laic celebrava generalment als estatges polítics, tots els Divendres Sants, per a protestar, amb motiu de l’abstinència imposada per l’Església, de la tirania del catolicisme. A la Fraternidad Republicana se’n celebraven de molt solemnes, de banquets d’aquests. Ara, en canvi, això del banquet de promiscuació està molt decaigut. […]
Al Club Republicano, el fastuós estatge del Partit Radical barceloní, he trobat el senyor Pere Domènec, conseller de la minoria radical de l’Ajuntament popular elegit el 14 de gener; radical històric, d’aquells anomenats de la “vella guàrdia”, ple de fuga i de picardia, amb una barbeta grisa carregada d’un gran sabor d’època. I ha estat ell el que ha contestat aquell interrogant sobre els cèlebres banquets anti-abstencionistes. […]