Torneu l'Estatut al Parlament.
Torneu l'Estatut al Parlament per refer-lo i
millorar-lo ( Jordi Carrera )
Demano al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats que
dins dels procediment en curs, vist el resultat de les negociacions,
abans de sotmetre'l a l'aprovació de les Corts Generals, i en compliment
d'allò que disposa i exigeix l'art 56 de l'Estatut de 1979, tornin el
projecte d'Estatut al Parlament per refer-lo, concordar-lo i millorar-lo
d'acord amb la Constitució, per després tornar-lo a Madrid.
Essencialment, el projecte que estan convenint no es el mateix que
aquell que fou aprovat pel Parlament el 30de setembre de 2005; i per
llei, la proposta de reforma necessita l'aprovació concreta, expressa
i formal del Parlament. Aquest pas, no ha de ser en rebuig, ruptura o
lluita de contraris, sinó per la col·laboració constructiva que es
exigible entre la Nacionalitat Catalana i Espanya, i senzillament per
complir la llei, això hauria de ser la normalitat democràtica.
Els límits de la Constitució no son els que diu el nacionalisme
espanyol. Catalunya és Constitució, i no ho són l'Espanya franquista o
les d'abans de la Democràcia del 77. L'Espanya legal i legítima vigent
es la instituïda per la Constitució de 1978.
Els estatuts d'autonomia de les nacionalitats o de les regionalitats no
poden anar en contra o restringir els principis, drets i obligacions de
la Constituciò i els principis generals del Dret en que es fonamenta.
Garantir-los han de fer. Els estatuts no poden ser menys autonomistes i
menys pluralistes i nacionalitaris que la Constitució si la comunitat
que es constitueix en autonomia ho demana amb prou dret.
Aquest es el marc jurídic de la reforma de l'Estatut d'Autonomia de la
nacionalitat catalana, i penso, amb fonament, que ningú no l'ha tingut
cabdalment en compte.
Però, grandesa de la Democràcia, perquè els pecats varen fer forat,
democràticament, el PP va perdre les eleccions el 14.03.04 i en va
sorgir una nova majoria nacional d'esquerres i dels altres
nacionalismes, amb olor d'Assemblea de Catalunya, de pacte de
Sansebastian, de Junta Democràtica i de la Transició a la Democràcia del
76-79. Tornà l'esperança però els representants d'aquesta majoria no
ho estan fent bé, penso. Estan lluny de la Constitució, però per sota.
Alliberar-la i refer i reemprendre la democràcia i la vida en el seu
marc calia, i no donar per bons i fets irreparables tot el mal que
l'aznarisme de dretes i d'esquerres havia fet aquests 24 anys. Tornar
a la Constitució es la força i la unió de la nova majoria nacional, i
dels pobles d'Espanya.
No pot ser que es tracti i es combati Catalunya com un enemic nacional a
batre. No sé si es podia haver evitat, però penso que el nacionalisme i
el socialisme catalans i el nacionalisme i el socialisme bascs en lloc
de continuar la lluita per la Llibertat i el Dret varen caure llargs en
la "guerra nacional" i en la dialèctica absolutista de la reacció. I
també hi caigué la democràcia i el "socialisme no nacionalista" de les
altres nacionalitats i regions.
|
Hola; veig la confiança que hi poses a la constitució. Però penso que també hem de tenir present que, a banda de llegir-la com volen els nacionalistes espanyols de torn (que no respecten la pluralitat més que en la multiplicació de les seves intransigències i manques al respecte al dret), sembla ser que es tracta d’una llei que permet el centralisme mortal d’aquest estat.
Vull dir que em miro aquesta constitució més com una oportunitat com un càstig eternitzat dels qui segueixen, i segueixen, i suposo que seguiran, manant a Madrid (encara que no els hi agradi aquesta identificació).
També he pensat que les pors i amenaces; a les que caldria afegir els espolis econòmics i socials a Catalunya, dels que anomenem constitucionalistes per a simplificar, es fonamenten en els fet previsible que, si aquí plantem cara i acabem amb els seus predominis i lectures, serem seguits per prou gent d’altres zones d’espanya que no són tant babaus com voldrien els del sagrado imperio.
Espero s’acabi aviat aquest model. Cansa i mata més enllà del visible i previsible.
Salutacions.