La collita aragonesa d’Urdangarin i els altres casos que van sortint: Fundació del Palu de la Música Millet, dirigents de les caixes d’estalvi arruinades que son administratives i des gestió política, SGAE, Gurtel, governants del PP o de PSOE, governants malgastadors. Si tot això d’Urgandarin i cia es veritat, hauria de ser causa de divorci. La gent es allò que fa i no allò que deia.
Accions administratives i penals fins al judici. Demanin informes de legalitat dels Interventors generals de cadascuna de les administracions públiques sobre els casos sospitosos. Moltes coese que s’an fet en aquest ambit deuen ser actes nuls de ple dret ( de contractació administrativa, de concessió de subvencions, de pagar per no res, d’aprovar despeses sense consignació pressupostaria, etc ). Reclamacions per danys patrimonials a les institucions i empreses. Penes i inhabilitacions a part, que tornin els diners defraudats, entre uns i altres. Recuperar els diners que son part del malbaratamemnt i endeutament. Cas per cas així que vagin sorgint.
Foto.- Pau Casals model d’integritat i honradesa.
Que tornin els diners a la institució o societat defraudada; o ells o els tornin aquelles autoritats o presidents o consellers delegats auto-defraudadors que els varen fer els regals, concedir els ajuts, fer convenis i contractes de serveis tapadora o de serveis inventats contravenint les lleis de contractació pública o de concessió de subvencions, fer la vista grossa, ….. Que tornin els diner per informes o per prestacions de serveis no fets, excusa, tapadora, no necessaris, no contractats amb publicitat i en lliure competència o per concurs, i amb consignació pressupostària expressa per a l’activitat o servei. Que tronin les retribucions abusives i dotacion de plans de pensions i blindatge de contractes autoatorgat i acordat o concedits faltant els procediments administratius i en contra de les societats que gestionaven. Que tornin els diners, amb interessos.
Per via administrativa. Primer demanar informe de legalitat als interventors generals de les corresponents administracions i institucions públiques.
O per via penal i a part d’això que els arribin i recaiguin les penes i condemnes que en pugui resultar així com les d’inhabilitació per a càrrecs públics, per a presidir federacions esportives o clubs esportius, per poder ser executius i directius de societats mercantils, bancs, caixes, societats per accions, fundacions, ni per dirigir partits polítics, …..
Espanyol no vol dir castellà encara que el nacional espanyolisme ho voldria així i ho imposa així, per les bones o per les males, amb abús de poder, i de majoria i de BOE.
Espanyol vol dir sobre tot una actitud, una manera de fer i de guanyar-se la vida, viure de l’Estat, viure dels càrrecs públics i derivats, de les influències, de fer el pillo, del cargo, i no del treball i del treball ben fet, per a la qual cosa ha estat nomenat o escollit. Per això el nacional comunisme es tant espanyol.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!