JORDI CARRERA for NuCCs

El Memorial Democràtic ha de ser general, cultural i obert, i no  continuador de la guerra,  i de part com el varen parir. Ha de ser basat en la veritat  i en el descoberiment dels fets, i en l’assumpció de les responsabilitats pròpia de cadascuna de les parts; per a la unió i democràcia de Catalunya, de València, de Mallorca d’Aragó i d’Espanya,  per superar la guerra civil catalana, valenciana, mallorquina etc.  Que cadascú aguanti la vela de la seva responsabilitat o reconeguent-la l’abaixi

Als estats  de la Corona d’Aragó, zona republicana / roja, la Guerra va tenir unes característiques particulars: una determinada revolució social feta per catalans, valencians i aragonesos, justificada en el classime social i no per la demorcàcia, imposada per la por, per gent “proletarista” armada,  i caracteritzada principalment per la persecució religiosa: asssassinats de capellans i de religiosos,  i també de gent  de dretes de la Lliga o Tradicionalistes que no havien segut pas  ni bel.ligerants contra la II República ni favorables a l’alçament militar del 17, 18 i 19 de juliol.  Contra l’alçament, ací varen guanyar els fills de Lerroux.

Les víctimes de la persecució eren els demòcrates o els protegits de la Democràcia, i  els seus botxins  no volien pas la República, sinó fer una revolució.

Vegeu el quadre resum dels clergues diocesans assassinats als àmbits dels 8 bisbats catalans.  

La reclamació dels Papers de Salamanca era general i d’unió  però tan sols era la punta de l’iceberg.  La Llei del Congrés de devolució dels papers era rupturista i feia justícia. Reconeixia el robatori de geurra i la devolució.   La Llei del Parlament del Memorial Democràtic en canvi no em va agradar gens. Era parcial i acusador de part i un organisme hiperburocràtic ( càrrecs ). Havia pensat que s’hauria de desmuntar, però reconec que el que cal es reformar-lo, salvar-lo, obrir-lo, desburocratitzar-lo, fer-lo civil, obert, cultural, històric.  Qui més el necessita per canviar son les esquerres catalanes.

La Guerra Civil política es va acabar legalment amb la restauració de la Generalitat, les eleccions de 1977, la Constitució de 1977-78 i els Estatuts d’autonomia de Catalunya, Euskadi i Galícia. 

Datos de clero asesinado en Cataluña:  (fue la más castigada, con la excepción de Valencia):

4 obispos asesinados: Irurita (Barcelona), Huix (Lérida), Borrás (auxiliar de Tarragona), Polanco (de Teruel, ejecutado en Gerona en 1939)

Diócesis de Lérida: 270 clérigos asesinados, el 65% de los que había. [Sólo Barbastro perdió un mayor porcentaje de clérigos: el 88%].

Diócesis de Tortosa: 316 asesinados, el 62% del clero.

Diócesis de Vic: 177 asesinados, el 27% del clero.

Diócesis de Barcelona: 279 clérigos asesinados, el 22%.

Diócesis de Gerona: 194 asesinados, el 20% del clero.

Diócesis de Urgell: 109 asesinados, el 20%.

Diócesis de Solsona: 60 asesinados, el 13% del clero.

 [datos de Vicente Cárcel Ortí en “La gran persecución, España 1931-1939 ” , Planeta Testimonio, 2000]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!