JORDI CARRERA for NuCCs

Que es cobri per la feina  i no pel càrrec. El càrrec es feina, responsabilitat i servei, i no es un premi, una conquesta i una pasta. La feina inclou les tasques a fer, la dedicació,  la responsabilitat,…Els càrrecs honoraris o quasi, els sense dedicació plena o parcial, haurien de ser voluntaris i no retribuits.  Les retribucions en el seu cas haurien de ser proporcionals a la feina.

Els càrrec públics, societaris o empresarials, poden ser per elecció, per designació o per contractació. Els de contractació laboral o funcionarial ja sembla clar que són per fer fein, una feina o per fer la feina que toqui. No pasa així amb el càrrecs polítics o de designació política en estats de coses com Espanya, per exemple.

Surten coses com els consellers de la TMB, de les Diputacions, dels consellers de les caixes d’estalvi i dels bancs i de les grans companyies, etc  …….

Democràcia, compte, ull viu !

…….
En temps de la Dictadura ja passava;  hi havia generals que eren consellers  de Telefònica, de Campsa, … i de ves a saber.  Ara també passa. El Duc de Palma o l’exministre Zapalna i ex president de la Generalitat Valenciana, van ser  llogats premiats per a grans càrrecs internacionals de la Telefònica. Hi ha “embaixadors” de la Comunitat Valenciana com Júlio Iglésias,  També passa que els càrrecs presidents i executius de caixes d’estalvi etc,…s’autoatorgaven  pagues, aportacions a fons de pensions,  indemnitzacions per cessament a càrrec blindats, com si en fossin els amos.

A més dels càrrecs i feines oficials com ara diputats, senadors, alcaldes, càrrecs de confiança, consellers d’organismes  i empreses públics, de consorcis, de caixes d’estalvis de nomenament polític, de Telefònica,    diputats provincials, consellers comarcals, ministres, secretaris d’estat,  directors generals,   hi ha el món dels càrrecs i organismes paraoficials, quasi ocults,  que  hi ha al darrera i que cobren de diner públic sense control, com ara federacions esportives oficials, COI, fundacions s¡ubvencionades, entre elles,  les fundacions dels partits muntades per poder rebre subvencions oficials, Les caixes d’estalvi de fundació i obediència política també son – ara ja, eren – oficials i paraoficials.

Potser i sense haver de modificar la Constitució i l’Estatut d’Autonomia i l’ordenament constitucional:

Dels consellers municipals i dels diputats provincials tan sols haurien de cobrar aquells que tene responsabilitats de gestió i govern  amb dedicació i no nomenin cap càrrec de confiança, que fan la feina ells  amb els funcionaris  i personal dependent. Igual seria amb els  consellers comarcals. Igual passaria amb els consellers de les caixes d’estalvi o dels organismes autònoms  i mancomunitats  de serveis, corpracios metripolitanes, consorcis, etc.

Dels diputats al Parlament o al Congrés i  entretan no arriben a ser diputats directes de districte, i siguen com ara llisteros del partit, tan sols haurien de cobrar aquells que han sortit de cap de llista de la seva circunscripció i després segons la feina que facin a les comissions legislatives o de control i per a les quals estiguin capacitats. La resta potser tan sols haurien d’anar a votar el dia que hagin de defensar un punt de vista contrai al que acorda el seu partit. Els representants del partit a les cambres tindrien el vot de tants disputats nominatius com hagi assolit el seu partit.( Es un escarni i  lalteració i impossibilitat de la divisió de poders ).