La Carme Chacon líder del PSC a les eleccions ha de representar la majoria catalana al Congrés. Penso que no pot renunciar a la seva responsabilitats i representació per ser ministra o per estar a la mesa del Congrés. El PSC representa Catalunya però el PSOE no perquè es un partit castellà i a més imperial sobre els altres.
Igualment passa al Senat amb l’Entesa del Tripartit d’esquerres.
CiU, ERC, IC i el PPC hi son les minories catalanes.
No es certa la concepció tòpica que la defensa de Catalunya, la nacionalitat catalana i els interessos dels catalans siga cosa responsabiliotat i obligació tan sols dels partits nacionalistes dels nostre país i que la cosa no va amb els altres. Per lògica els partits catalans han de ser nacionalistes o regionalistes catalans de la mateixa manera que a Castella son castrellanistes.
Si CiU i ERC no ho han fet prou o gens bé i han pedut el crèdit que posseïen no suposa ignorar i acusar que els altres partits catalans PSC i PP ho han molt pitjor encara aquesta legislatura i en el passat.
A la informació i mapes de les eleccions del 09.03.08 del Ministeri de l’Interior el PSC no hi surt. Els diputats catalans i els vots del PSC els fan passar per PSOE, castellans i en canvi el PSC es associat al PSOE però un partit diferent.
La presencia de catalans en el Govern central ha de pressuposar que per al nou Govern i per a les Corts generals que l’aproven, Catalunya existeix a Espanya amb igualtat al costat de Castella. Si Catalunya i la nacionalitat catalano aragonesa no existeixen els nostres diputats han de ser tots oposició.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ben entès: hi ha una filigrana jurídica segons la qual el PSC és un partit fet i dret, però alhora és una federació del PSOE. El paper ho agunta tot, i els tecnicismes jurídics també.
Un símptoma ben clar: quan hi ha congressos, primer es fa el del PSOE, i a continuació el del PSC. No és que els dirigents del PSC rebin un mandat per representar el partit a Madrid, sinó al revés: a Madrid decideixen les coses substantives, i després les federacions – entre les quals la catalana -decideixen els detalls de l’aplicació local.
Ben diferent que el cas dels partits socialistes belgues, que es tracten d’igual a igual a través de comitè d’enllaç.
Esperar que la Chacón i els seus mariachis alcin la veu és esperar en va. Mai, mai, mai, en 31 anys, els socialistes catalans han votat diferent que els espanyols, ni tan sols quan tenien grup parlamentari propi.
Quan es va discutir l’Estatut, l’Iceta fou en tot moment la veu del seu amo. Els socialistes catalans van votar afirmativament a totes i cada una de les retallades de la comissió Guerra.
Ara no serà diferent.