Cursa de coalicions, diuen. Moviments, corriments, i tries d’opcions dintre del moviment per la independència per delcaració unilateral ara. Passos ! Més passos cap a la coalició son. Si fos així debat, regateigs i negociacions serien. Això vull que siga. Encara hi som a temps.
El poble que es mou es el mateix amb uns i altres. Moltes de les persones adheriedes a unes i altres iniciatives son repetides, les mateixes. I el poble espectant també.
A les avanguardes es una altra cosa ? Per què hi surten dos pols d’atraccció oposats, entre les avanguardes ?
De fet tots els grups promotors i confluents en la idea d’una o altra forma s’han partit. Unes persones van cap allà i unes altres venen cap ací. Per què passa això ? No crec pas que siga un misteri. Passa per regateig circumstancial o per raons i motius de fons que no sabem, que les paraules no aclareixen i que tan sols els fets revelaran?
No podem pensar en conspiracions de tercers. Sembla evident que hi ha lluita per l’hegemonia de part. Ningú no s’ha de menjar ningú i hi han de poder ser tots els que hi volen ser sense exclusions. Una cosa es la idea i una altra la forma. La forma i les posicions de poder assolides no haurien de ser contràries a la finalitat, a la idea.
Sento que la força que crea Reagrupament és l’instint de supervivència nacional, de vida i de llibertat, de ser Amos i de ser Justos, i una convicció irrenunciable d’Unió catalana, Democràcia, Economia, Treball i Dret, de trobar-nos en una situació de ser o no ser, i de saber que la separació i independència d’Espanya i ser un estat lliure, es la única solució possible.
Jo som reagrupat.
|
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!