Cal que siga un memorial obert, civil i no oficial, de veritat i de perdó de qui perdoni les seves víctimes, d’història, de cultura, de llibertat, de reconeixement i reconciliació nacional, i de devolució, per superar-la. Que cadascú aguanti la seva. La Guerra d’Espanya ja no ha de ser una qüestió Política. Els absolutismes espnyols d’aquests anys l’han fet servir i conreat com a falsa ideologia i tàctica política de divisió i confrontació contra “els dolents”, per guardar el ramat.
Aquests mapa pels seus colors potser parla del diferent que va ser la Guerra d’Espanya en unes i altres zones i països. Potser parla també de les diferents actituds i actuacions de les esquerres i de les famílies republicanes i d’esquerres amb morts i desapareguts.
Des que el Parlament va aprovar la llei del memorial democràtic tinc la sensació que a més de ser una organització burocràtica era un memorial democràtic de part. Com si qui governés Cat fos Iniciativa per Catalunya.
Des de fa uns anys penso que les esquerres catalanes del 36 varen ser salvades pel franquisme per la repressió política i nacional, i assassinats dels nacionals quan entraren a Catalunya i després d’acabada la guerra fins quansivé el 1950.
Mireu el mapa:
Vermelles fosses de la repressió de l’alçament militar de 1936 ( s’asembla a grans trets a la Zona nacional de la guerra . Les víctimes civils varen ser de republicans esquerres i sindicats ? )
Verdes on n`hi ha més es a la zona republicana aragonesa Cat Val Argó
on hi hagué moltes matances dels comités i la revolució de 1936. ?
Grogues restes traslladats al “vall dels caiguts”. Hi ha moltes morts de soldats de batalles i front d’Aragó, l’Ebre i Segre ?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!