JORDI CARRERA for NuCCs

1. Molt majoritàriament,  i costa trobar excepcions,  els components de la ” classe política” d’Espanya  incompleixen la seva promesa, o el seu jurament, de presa de possessió del càrrec de diputat, senador, regidor i conseller municipal, ministre, cap de govern, president o de rei; i d’embaixador, militar o d’alt funcionari públic, que en prendre possessió del càrrec diuen ” prometo complir i fer complir la llei d’acord amb la Constitució i l’Estatut d’Autonomia, – i està clar amb el Dret  que n’està per sobre i inspira les lleis – amb lleialtat al Rei, al president de la Generalitat o del Govern i al poble “. Entre els alts i els no tants alts funcionaris públics que l’incompleixen hi son els jutges, fiscals i magistrats i els policies, militars, advocats de l’estat, defensors del poble  i síndics de greuges, interventors, inspectors, etc cadascú segons la seva responsabilitat i poder. La majoria  no aprovarien un exàmen de Constitució i Dret Universal, i en la seva actuació incompleixen la Llei.
2. No hi ha divisió de poders. Els jutges  i tribunals no son independents ni neutrals sobretot en  assumptes relacionats amb la qüestió nacional espanyola. La Justícia no pot ser poplítica. Quan això passa deixa de ser-ho. Els càrrecs judicial designats pels partits polítics son classe política  burocràtica també.Els jutges nacionalistes  espanyols – castellanistes – no poden jutjar casos que  afecten el problema nacional i les altres nacionalitats i nacionalismes. Se n’haurien de declarar incompetnets.
3. Els candidats a president o cap de govern haurien de passar per unes primàries, igulament els  a diputats i senadors ; no haurien de ser llisteros, i un cop elegits, ser representants  del poble i dels seus electors independents del partits que els hagin promogut. Un dels mèrits dels partits hauria de ser  els bons que son els candidats que promouen i proposen.
4. Una de les parts més bàsiques del Dret  nacional i universal son  els preceptes de “respectaràs les persones”, “no robaràs” i “no mataràs”. També ho són “honoraràs pare i mare”,” conrearàs i administraràs la terra i no la destruiràs”i “seràs un bon hereu” de casa teva, del teu país, i el conservaràs per  les generacions futures.
5. La organització i divisió territorial  de les terres i pobles compreses en un estat no haurien de ser, per dominar els uns als altres, per perpetuar conquestes i imperis, per implantar nous feudalismes polítics , per dominar l’Economia, per establir un Estat absolut més que Déu de part, com passa aquí, per sobre de vides, natura, béns i llibertat  de persones, terres, nacionalitats, regions i pobles. 

   6.- Una altra cosa.- Política i Natura.- La Natura hauria de ser un altre dels límits de la Política.- Quan aquí es planteja fer la reforma de les províncies  i la creació de vegueries caldria  adoptar una idea base objectiva de, natura, terra, recursos, població, sobirania i autogovern. Essent tant important vital i fonamental la qüestió de l’aigua i la dels transvasaments interterritorials d’estat que volen fer per apoderar-s’en o que no volen deixar fer , per raons de supremacia, monopoli d’estat, escanyament i guerra nacionals, el criteri de  reajustament de províncies i  de creació de vegueries hauria de  basar-se per exemple en el principi “QUE MANI L’AIGUA”, tant a Catalunya, com a Espanya, com al Món.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!