JORDI CARRERA for NuCCs

Llegiu l’escrit del bloc  Menjar Blanc de Reus que copio a sota.

Aquesta aigua es del Mini Transvasament de l’Ebra al Camp de Tarragona, ja pagada, que no es gastava, i per tant no suposa cap nova concessió.

Si això es així, en relació amb l’Aragó  i la CHE  ja npo fora cap nova concessió o trans vasament a Catalunya. En l’àmbit interior de l’autogovern i d’acords  entre  públics i privats catalans, tan sols fora una reordenació dels recursos hídrics  de Catalunya per a casos d’emergència. En aquest cas el Govern d’Espanya no hi hauria d’haver de dir res.

Una altra qüestió es el problema intern  entre els drets de les terres de cada conca fluvial catalana  quan  totes son deficitàries  en tenir molts cabals concedits i  majors necessitats anuals que no collita.

Xavier Bagés Llasera

http://blocs.mesvilaweb.cat/Xavier7355

Partits polítics

| dimecres, 16 d’abril de 2008 | 14:48h

 No és la primera vegada que escric sobre la escassesa de l’aigua al nostre país i les possibles solucions. Avui voldria fer unes reflexions sobre el posicionament dels diferents opcions polítiques en aquest tema tan cabdal.

Ser de Reus, a banda del  reusenquisme que acostumem a exercir allí on anem, i tenir una certa edat et converteixen en testimoni i damnificat directe de les restriccions d’aigua (tres hores al dia d’aigua corrent) que durant els anys vuitanta va patir tot el que avui anomenem Camp de Tarragona.

Curiosament els majors defensors, actualment, de les dessaladores (alcaldes socialistes i de ICV de l’entorn de Barcelona) mostraven la seva oposició més intransigent quan les proposava CiU.

És l’aigua del Roine una solució, no només per a Catalunya, sinó també per tot el litoral mediterrani?

Possiblement sí. És una solució a llarg termini? Sí. Perquè una obra d’aquesta envergadura comporta unes negociacions complicades amb França, però resoltes aquestes, i fet el projecte, l’obra civil no trigaria més de 4 anys a poder estar en ple funcionament. Però s’ha de començar a treballar en aquesta direcció.

Per què la intransigència dels diferents governs espanyols i de l’actual català a portar l’aigua del Roine…( no tinc resposta només estupefacció) O és que l’aigua que arribarà en vaixells des de Marsella no és aigua del Roine? En un cas és bona i acceptable en l’altre la mateixa aigua és menyspreada.

El benestar i la supervivència de les generacions futures no poden ser hipotecades per raons partidistes i electoralistes.

 Tot el desenvolupament econòmic i social que han viscut les nostres comarques no hagués estat possible sense el mini- transvasament de l’Ebre (amb les aigües sobrants del canals de rec), projectat i executat pels governs de CiU, i que van fer possible també acabar amb les restriccions i l’aigua salada. Posteriorment CiU va intentar fer la interconnexió de xarxes (el que ara es farà per portar l’aigua a Barcelona), perquè el Camp de Tarragona no consumia ni consumeix, en aquests moments, tots els hectòmetres d ‘aigua, comprada i pagada, en el mini-transvasament. És a dir, hi ha uns sobrants que no s’utilitzen. Lamentablement va comptar amb l’oposició frontal i visceral dels partits que ara són govern a Catalunya. Des de una posició de congruència i solidaritat CiU no es pot oposar a aquesta interconnexió (i no ho fa), i dóna suport, no pot ser d’altra manera, a la mesura aprovada. Perquè aquesta és en realitat la proposada per la formació nacionalista preveient que en un futur, en aquells moments no molt llunyà, com s’ha demostrat, hi hauria problemes de subministrament a la ciutat de Barcelona. De totes formes aquesta solució conjuntural no ens eximeix de mirar més enllà en el temps (visió de país) i plantejar-nos unes quantes preguntes i cercar la solució als interrogants que es desprenen de les preguntes.

La primera pregunta és la següent: aquesta mesura és una solució definitiva? Malauradament sembla que no. Els 50 hm3 d’aigua que es transvasaran a Barcelona seran insuficients a mitjà termini si continuen totes les condicions adverses que envolten el cicle l’aigua (canvi climàtic, sequera, projecte de Gran Scala als Monegros, ampliació del Pacto del Agua d’Aragó, transvasament d’aigua de l’Ebre a Cantàbria, augment de la població etc…)

Són les dessaladores la solució estructural definitiva? No, per varies raons. Una primera és el elevadíssim cost energètic que es necessita per fer funcionar a ple rendiment una infraestructura com aquesta. Una planta dessaladora que produeixi 24Hm3 d’aigua a l’any, consumeix també a l’any uns 6.500 gigavaits d’energia, que és l’equivalent a l’electricitat que necessitaria una població de 650.000 habitants en tot un any. D’on sortirà tota aquesta energia?. I el segon inconvenient és l’abocament de la salmorra (amb una concentració de 70 grde sal per litre d’aigua, l’aigua del mediterrani conté aproximadament 37 gr de sal per litre d’aigua) al mar amb el perill de convertir en uns quants anys els litorals on s’ubiquen les dessaladores en uns  mars morts.

 Un polític pensa en les properes eleccions; un estadista, en les properes generacions (James Freeman

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!