JORDI CARRERA for NuCCs
Posicions per una Política catalana central amb fonaments.
La socarrada de l’Empordà de 2012. No serà per sempre.La vegetació es recupera. Tornaran l’agricultura, la ramaderia i la silvicultura.
De focs n’hi haurà sempre. Un foc tant petit d’inici com aquest de Portbou pot arribar a ser imparable i debastador com un volcà o un aiguat.
Què fer per què no torni a passar igual ? Que les masses combustibles no siguen tant contínues. El PRIMER abans de res, escoltar els entesos. El paisatge es l’agricultura, la ramaderia, els bosc i la silvicultura.
Que la socarrada de l’Empordà de 2012 sigui una lliçó més de la Crisi.
La solució no pot ser fer parcs que viuen del pressupost.
Potser s’hauria de fer “societats agrícoles forestals i ramaderes “ econòmiques dels propietaris de les terres d’àmbits municipals o prou grans i cohertents per a agriclultura extensiva moderna.
Fotografia.- El foc de Portbou als inicis, presa de la premsa.
La vegetació es recupera. Aquest paisatge cremat no serà per sempre. Al cap dels anys les socarrades desapareixen, hi ha tornat el bosc.
Posseïr i conrear la terra. Els propietaris no l’han d’abandonar.
No fer-la malbé més amb treballs precipitats i actuacions fruit de la desperança. La solució no pot ser abocar-hi subvencions i diners i enterrar-hi diners i fer més deute, per tornar a refer el mateix i continuar la dinàmica de l’abandonament de la terra i l’evacuació del pagesos, de la gent que en viu.
Tornarà l’agricultura i la ramaderia, i hi ha d’haver silvicultura. Les inversions i els treballs, i el conreu gestió de l’espai han de tenir sentit i resultat econòmic, si més no d’autosubsistència o quasi.
No hi pot haver ajuts de jardineria ….llevat que hi hagi famílies que com a propietaris, arrendataris,mossos o masovers en puguin viure.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!