JORDI CARRERA for NuCCs

Posicions per una Política catalana central amb fonaments.

7 d'octubre de 2013
0 comentaris

La millor defensa es un bon atac.- Renunci constitucional de Castella i del moviment espanyol !

La millor defensa es un bon atac.

  

La millor defensa  exigeix  ser defensa i triar la millor, tant jurídica com democràtica, majoritària i d’unió del poble.

 

Un bon atac exigeix que hi hagi atac als seus arguments, plantejaments i posicions de la potència i règim colonial i no sols resistència passiva o protesta per exemple; i que l’atac siga bo per guanyar,  i pas no dolent,  indolent, perdedor.

   

La Constitució  es un pacte democràtic de dret i especialment nacional  entre nacionalitats. Preàmbul  de motivació,  art 2 i 3  contenen el pacte. Encara que  algunes parts del redactat resultant fossin imposades com a condició “sine quanon” de democràcia, no desnaturalitzaren  ni feren desapareixer la realitat reconeguda i el fonament plurinacional del nou estat  i no deixà de ser un pacte de nacionalitats, de pobles i de llengües.

L’art  2 conté una formula contracte de reconeixement de la diversitat nacional o de regnes, vida lliure en comú, autonomia i autogovern i estat comú que ja no pot ser l’Estat de Castella: (1) “indissoluble, unitat i indivisible i una “ però també  diu  (2 ) “ pàtria comuna”, ( estat comú ), (3 ) de “totes les nacionalitats i regions que la integren “ i a les quals ( preexistents ) reconeix  i dona (4) dret a l’autonomia i l’autogovern, i  proclama  a més el compromís ( 5 ) de dret i l’obligació  mútua de solidaritat entre elles.  

Cadascun del compromisos i  elements constituents  nacionals  obliguen  a totes les parts i  tots quatre son components essencials i constitutius de la Constitució  i tots ells tenen  dret i existència gràcies als altres.

 

Si una part  més parts o els partits polítics espanyols la varen signar en fals o després  durant 30 anys incompleixen la seva part  i per abús de govern i de majoria poden impedir i priven el compliment de la Constitució i la fan impossible en les seves finalitats, …..han trencat el pactes i han deslliurat les altres dels seus compromisos. 

 

El Comte Borrell II   va declarar la independència de Catalunya respecte de l’Imperi Franc  per incompliment del deure i dret de protecció i assistència.  Ara  per traïció i impediment  i impossibilitat força de part de la Constitució  podem demanar la Segona independència de Catalunya.

 La millor defensa es un bon atac.

 

Es diu en futbol. També ho podem aplicar a la defensa de Catalunya per a la conquesta i reconquesta de la llibertat, independència i estat propi, per a l’assoliment de la segona independència.  

 

La millor defensa  exigeix  ser defensa i triar la millor, tant jurídica com democràtica, majoritària i d’unió del poble.

 

Un bon atac exigeix que hi hagi atac als seus arguments, plantejaments i posicions de la potència i règim colonial i no sols resistència passiva o protesta per exemple; i que l’atac siga bo per guanyar,  i pas no dolent,  indolent, perdedor.

 

Des de sota de tot, no regalar banderes ni posicions a l’enemic ni als adversaris i contraris …desmuntar-los la barraca,  per demostrar la justícia de les nostres demandes i i posicions, per guanyar en la via política l’opinió i el convenciment del pobles de Catalunya i dels pobles de la Corona d’Aragó i de la Catalanitat,  guanyar el suport de la gent justa i lliberal dels altres pobles d’Espanya i del Món, especialment d’Europa., i  poder guanyat en la vida judicial  internacional si cal.

 

Amb el dret a la mà.

 

Amb la Constitució a la mà.

 

Amb Unió del poble i majoria social catalana.

 

La Constitució  es un pacte democràtic de dret i especialment nacional  entre nacionalitats. Preàmbul  de motivació,  art 2 i 3  contenen el pacte. Encara que  algunes parts del redactat resultant fossin imposades com a condició “sine quanon” de democràcia, no  desnaturalitzaren  el fonament plurinacional del nou estat  i no deixa de ser un pacte de nacionalitats, de pobles i de llengües. La única nacionalitats que no existeix  entre les que integren Espanya es l’espanyola. Aquesta no existeix. Cada nacionalitat es distingeix per la seva  llengua pròpia i la seva història. Mireu a l’efecte l’art 3. i el Preàmbul de motivació.  

 

L’art  2 conté una formula contracte de reconeixement de la diversitat nacional o de regnes, vida lliure en comú, autonomia i autogovern i estat comú que ja no pot ser l’Estat de Castella: (1) “indissoluble, unitat i indivisible i una “ però també  diu  (2 ) “ pàtria comuna”, ( estat comú ), (3 ) de “totes les nacionalitats i regions que la integren “ i a les quals ( preexistents ) reconeix  i dona (4) dret a l’autonomia i l’autogovern, i  proclama  a més el compromís ( 5 ) de dret i l’obligació  mútua de solidaritat entre elles.  

Cadascun del compromisos i  elements constituents  nacionals  obliguen  a totes les parts i  tots quatre son essencials  i constitutius.

 

Si una part  o els partits polítics  espanyols la varen signar en fals o després  incompleixen la seva part  i per abús de govern i de majoria poden impedir  el compliment de la Constitució i la fan impossible en les seves finalitats, ha trencat el pactes i deslliura les altres dels seus compromisos. I les altres poden  donar-la per trencada.  El Dret val més que la força.

 

El Comte Borrell II   va declarar la independència de Catalunya respecte de l’Imperi Franc  per incompliment del deure i dret de protecció i assistència.

 

Ara  per traïció i impediment  i impossibilitat força de part de la Constitució  podem demanar la Segona independència de Catalunya.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!