JORDI CARRERA for NuCCs
Posicions per una Política catalana central amb fonaments.
Israel, Palestina, nosaltres i els altres.- Palestina ha d’existir per poder fer l’aliança contra tercers que dugui la pau.- Palestina hauria de deixar de ser àrab i tornar a l’orígen.
1.- Penso en la vocació suïssa de l’espai de Terra Santa o de Canaan i l’antiga Filistea.
( Una campana es un poble, una comunitat. )
2.- Pel que siga, la regió de Gaza, que era la Filistea antiga, – Goliat era palestí – aquests darrers anys es una mena d’estat de fet escindit de la OLP, governat per Hamàs, encerclat i assetjat per Israel per terra, mar i aire i també per Egipte, mantingut per ajuts internacionals, …. Però hi ha una govern amb milícies de partit que en lloc de governar es dedica a fer la revolució mundial
i un poble excitat i indefens. Israel, potser per deixar-los fracassar – en va retirar els colons jueus i va desmuntar els asentaments.
Un govern que es dedica a fer la guerra de guerrilles – llançant cohets, bombes i canonades contra poblacions de l’altre costa de la frontera, l’estat veí d’Israel i fent la guerra contra Israel – que no reconeix. Està clar que no accepten ni acceptaven els tractat d’Oslo que es basava segons es va dir en un tracte de fer dos estats basat en la idea terra a canvi de pau i seguretat. Tampoc no l’acceptava Israel com ja es veié.
3.- Hamàs ( jo ho pronuncio Kamàs, en pronúncia catalana clàssica ) més que un partit democràtic nacional sembla un moviment revolucionari nihilista panarabista que vol fer la revolució islàmica.
En un temps totalment diferent seria com si fossin un país dominat i governat
per una mena de FAI i comités antifeixistes de Catalunya, València i Aragó de 1936 que foren d’aquesta corda i del POUM, però en aquest cas, enlloc de ser antireligiosos i lerrouxistes serien d’una mena de nacional comunisme falangista islamista arabista. Però de religiosos tampoc no ho son; la religió es la forma; usen la religió com a tàctica.
Un dia havia pensat que si resaven alguna cosa bona devien tenir, però cà.
Pobre poble palestí. Ja n`hi ha hagut moltes de revolucions torrades i pitjors.
4.- Penso que per solucionar les coses els palestins haurien de deixar de ser àrabs i constituir-se en nació palestina ni àrab ni islàmica perquè l’arabitazació també va ser una conquesta i no fa massa anys en aqueixes terres abans de l’estat d’Israel modern, hi havia palestins cristians, majoria en alguns llocs, palestins musulmans, jueus, refugiats armenis, i grecs. La islamització com a forma de fer l’arabització es un desastre. A Xile i a altres llocs hi han anat a parar durant el segle XX molts palestins cristians fugitius de la pressió islamitzadora.
5.- El tractat de pau hauria de ser de terra i seguretat per terra i seguretat. Els tractat de pau l’hauran de fer una majoria israeliana i una majoria palestina democràtiques i de Dret. Podria considerar tot el que ha passat aquesta anys,
guerres incloses, com un regateig, i les cases enderrocades, i les cases i terres particulars ocupades, comprades a sota preu, … es podrien comprar i pagar.
( Hi ha molts altres aspectes però per començar ja n’hi ha prou ).
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Per què la mala política de l’Estat d’Israel que deuria d’haver estat sempre encaminada a tractar amb el maxim respecte al poble palestí.
La realitzada a l’inrevés el que ha aconseguit és radicalitzar i aumentar l’odi a l’Orient mitjà i escampar-lo arreu del món per tal d’arraconar el poble palestí i així assegurar i escampar els seus propis assentaments.
Els feixistes s’han apoderat de l’Estat d’Israel i han dut a la radicalització del poble palestí en Hamàs de forma estudiada i interessada.
Aquesta radicalització en que s’ha deixat endur l’Estat d’Israel amb Hamàs, ha provocat de forma interessada confondre el poble palestí amb Hamàs per aconseguir que Hamàs i el poble palestí esdevinguen el mateix i un enenmic a batre a escala internacional.
Si l’Estat d’Israel ha vollgut representar els valors d’Occident a l’Orient Mitja i a l’Islam el que ha aconseguit és deixar-se radicalitzar per Hamàs a conveniència i així donar pas als falcons amb actitus feixistes i genocides.
L’actitut radical i feixistea de l’Estat d’Israel respecte al poble palestí és un focus de inestabilitat al món i pot representar per Occident el mateix que els seu dia va representar Francisco Franco pels espanyols.
A veure si ens entenem. Palestina no ha existit mai com a país. Els palestins, de fet, no existeixen com a identitat nacional. Va ser un nom que els romans van donar a aquella àrea geogràfica. El que avui dia s’entén com a palestins en realitat són àrabs, la majoria musulmans i alguns d’ells cristians. No tenen ni una sola resta arqueològica seva, ni moneda, ni llengua pròpia. Són tots ells d’origen foraster. Res a veure amb els antic filisteus o cananeus. Aquests darrers no parlaven àrab ni molt menys sinó arameu, i van desaparèixer en l’antigor (VIII abans de Crist). Si tenen alguna relació és amb els jueus, perquè van coexistir i s’hi barrejaren. Com és sabut, Jesús parlava arameu. Els filisteus, per contra, provenien de Creta i van desaparèixer en època del rei David.
Els àrabs, en poc nombre, van començar a arribar a la zona de Palestina fa alguna cosa més de 100 anys. Hem de tenir en compta que fins als anys 50 tota aquella regió era molt despoblada. Mai cap suposat palestí es va revoltar contra els romans, ni contra cap dels ocupants posteriors. Van arribar durant l’ocupació otomana.
Una altra prova la teniu amb la bandera suposadament palestina que s’ha vist aquests dies en manifestacions. És en realitat la bandera de l’Organització d’Alliberament de Palestina (OAP) creada als anys 60 per Iàsser Arafat, aleshores un grup clandestí terrorista. Per això Hamàs prefereix usar més aviat la bandera verda islamista.