JORDI CARRERA for NuCCs

Posicions per una Política catalana central amb fonaments.

10 de gener de 2011
0 comentaris

Han distingit el més millor, taure, fura, llamp, davanter golejador, i de retruc han mocat la bogeria nacional espanyola.

Tots tres tant seriosos semblaven acusats  en una sala d’espera. Tanmateix Messi  al mig, rutil.lant, pel seu estil, pentinat i vestit negre i corbatí, sobresortia. Quan l’han  declarat el millor de l’any 2010  amb el seu estil he pensat  en Carlos Gardel.  Tot i que ell , penso, es més beatle  que tango.

Josep Guardiola ha anunciat la nominació  en català, i després en la llegnua imperial i en la lingua franca.

Els electors  sens fronteres  han distingit el jugador d’un temps, i com en una democràcia tranquil.la  el resultat  , la mitjana, deu tenir  la raó. No han derrotat ningú.

Brau, taure, fura, llamp, davanter golejador i passador, atleta professional  boig pel futbol, el més millor  d’aquest temps.

L’acte del futbol’s world ha estat bé. Molt millor  que la unilateralitat espanyola i antiespanyola  d’aquest mercat tancat on ens ha tocat de viure. No era tant sols una única pilota d’or i  inflació nacional. Hi ha hagut  distincions d’entrenadors,  i entrenadores i jugadores del futbol fermení, solidaritat fent sortir Haití  de l’encerclament llatinoamericà, francòfon i mundial, el mundial de la República Sudafricana i Monsenyor Desmond Tutú  que clogué el seu parlament amb una frase de M.L.King ” si no aprenem a viure junts com a germans morirem junts com a bojos matant-nos els uns als altres “. 

Enhorabona nois. Enhorabona homes. Enhorabona FC Barcelona i estil català. Enhorabona catalans. No us ho cregueu massa. No vol dir ser cracs ni superiors. No existeix el millor o els millors del món. N’hi ha molts de molt bons. Sobresurten els que tenen el dò i el físic, la família, el mèrit de l’esforç, de   cercar i mantenir la forma, de tenir il.lusió i determinació, de no deixar-se dur per la fama l’adul.lació i i les temptacions.  Com més bons professionals sigueu més anys durareu.

Tots tres tant seriosos semblaven acusats  en una sala d’espera. Tanmateix Messi  al mig, rutil.lant, pel seu estil, pentinat i vestit negre i corbatí, sobresortia. Quan l’han  declarat el millor de l’any 2010  amb el seu estil he pensat  en Carlos Gardel.  Tot i que ell , penso, es més beatle  que tango.

Josep Guardiola ha anunciat la nominació  en català, i després en la llegnua imperial i en la lingua franca. Gràcies tu que vols i pots.

La designació de l’entrenador no duia emoció, havia estat filtrada. En Josep mereixia ser escollit el millor entrenador però l’entrenador que l’any 2010 va saber desbordar passar per sobre i vencer els millors va ser José Mourinho amb l’Inter. L’Àrsenal de Wenguer, Fàbregas i Walcot ja havien estat a punt de fer-ho.  No som ni cracs ni els millor indiscutibles i cada dia. Això ho demostra.  

( Nota.- En portugués, llengua sobirana José es pronuncia  com si ho llegíssiu en català  i el mateix passa amb Sào Jorge  ).

Els electors  sens fronteres  han distingit el jugador d’un temps, i com en una democràcia tranquil.la  el resultat  , la mitjana, deu tenir  la raó. No han derrotat ningú. Els altres dos nominats per a la votació final Iniesta i Xavi  també han sigut llorejats del futbol mundial. Afegiu-hi l’entrenador Pep Guardiola, i els altres jugadors escollits de l’estil català – que no es pot dir  ni nomenar sembla – Piquer, Puyol,  i Villa  que havent passat pel Saragossa i el València s’hi ha incorporat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!