JORDI CARRERA for NuCCs

Poder Judicial, Tribunal Constitucional, independència  de Justícia, jutges, magistrats i fiscals. –  Incompatibilitat es una cosa i independència una altra. Independència  ha de comportar neutralitat o imparcialitat, i subjecció únicament a la llei.

 

TÍTOL VI

Del Poder Judicial

 

Article 117

1. La justícia emana del poble i és administrada en nom del Rei pels Jutges i pels Magistrats que integren el Poder Judicial, independents, inamovibles, responsables i sotmesos únicament a l’imperi de la llei.

 

Independència

de la justícia

 

2. Els Jutges i els Magistrats no podran ser remoguts, suspesos, traslladats ni jubilats més que per alguna de les causes i amb les garanties que la llei preveu.

3. L’exercici de la potestat jurisdiccional en qualsevol mena de processos, jutjant i fent executar allò que hagi estat jutjat, correspon exclusivament als Jutjats i als Tribunals que les lleis determinen, segons les normes de competència i de procediment que elles estableixin.

4. Els Jutjats i els Tribunals no exerciran funcions altres que les que assenyala l’apartat anterior i les que els siguin atribuïdes expressament per la llei en garantia de qualsevol dret.

5. El principi d’unitat jurisdiccional és la base de l’organització i del funcionament dels Tribunals. La llei regularà l’exercici de la jurisdicció militar dins l’àmbit estrictament castrense i en el supòsit de l’estat de setge, d’acord amb els principis de la Constitució.

6. Resten prohibits els Tribunals d’excepció.

 

Article 118

Tothom té l’obligació de complir les sentències i les altres resolucions fermes dels Jutges i dels Tribunals i de prestar la col·laboració que aquests requereixin en el curs del procés i en l’execució d’allò que hagi estat resolt.

 

Article 119

La justícia serà gratuïta quan la llei ho disposi i, en qualsevol cas, per a aquells que acreditin insuficiència de recursos per a litigar.

 

Article 120

1. Les actuacions judicials seran públiques, amb les excepcions previstes per les lleis de procediment.

2. El procediment serà predominantment oral, sobretot en matèria criminal.

3. Les sentències seran sempre motivades i pronunciades en audiència pública.

 

Article 121

Els danys causats per error judicial i els que siguin conseqüència del funcionament anormal de l’Administració de Justícia donaran dret a una indemnització a càrrec de l’Estat conformement amb la llei.

 

Article 122

1. La Llei orgànica del Poder Judicial determinarà la constitució, el funcionament i el govern dels

Jutjats i dels Tribunals, i l’estatut jurídic dels Jutges i dels Magistrats de carrera, els quals formaran un cos únic, i el del personal al servei de l’Administració de Justícia.

2. El Consell General del Poder Judicial és l’òrgan de govern d’aquest darrer. La Llei orgànica  n’establirà l’estatut i el règim d’incompatibilitats i les funcions dels seus membres,  assenyaladament en matèria de nomenaments, ascensos, inspecció i règim disciplinari.

3. El Consell General del Poder Judicial serà integrat pel President del Tribunal Suprem, que el presidirà, i per vint membres nomenats pel Rei per un període de cinc anys. D’aquests, dotze entre els Jutges i els Magistrats de totes les categories judicials en els termes que estableixi la Llei orgànica; quatre, a proposta del Congrés dels Diputats, i quatre a proposta del Senat, elegits en tots dos casos per majoria de les tres cinquenes parts dels seus membres, entre advocats i altres juristes, tots de competència reconeguda i amb més de quinze anys d’exercici professional.

 

Article 123

1. El Tribunal Suprem, amb jurisdicció a tot Espanya, és l’òrgan jurisdiccional superior en tots els ordres, llevat del que es disposa en matèria de garanties constitucionals.

2. El President del Tribunal Suprem serà nomenat pel Rei, a proposta del Consell General del Poder Judicial, en la forma que la llei determini.

 

Article 124

1. El Ministeri Fiscal, sens perjudici de les funcions encomanades a altres òrgans, té la missió de promoure l’acció de la justícia en defensa de la legalitat, dels drets dels ciutadans i de l’interès públic tutelat per la llei, d’ofici o bé a petició dels interessats, de vetllar per la independència dels Tribunals i procurar davant ells la satisfacció de l’interès social.

2. El Ministeri Fiscal exerceix les seves funcions per mitjà d’òrgans propis, de conformitat amb els principis d’unitat d’actuació i dependència jeràrquica i subjectant-se, en tot cas, als de legalitat i imparcialitat.

3. La llei regularà l’estatut orgànic del Ministeri Fiscal.

4. El Fiscal General de l’Estat serà nomenat pel Rei, a proposta del Govern, havent estat escoltat el Consell General del Poder Judicial.

 

Article 125

Els ciutadans podran exercir l’acció popular i participar en l’Administració de Justícia mitjançant la institució del Jurat, en la forma i en els processos penals que la llei determini, i en els Tribunals consuetudinaris i tradicionals.

 

Article 126

La policia judicial depèn dels Jutges, dels Tribunals i del Ministeri Fiscal en les seves funcions d’indagació del delicte i de descobriment i assegurament del delinqüent, en els termes que la llei estableixi.

 

Article 127

1. Els Jutges i els Magistrats i també els Fiscals, mentre restin en actiu, no podran exercir altres càrrecs públics ni pertànyer a partits polítics o a sindicats. La llei establirà el sistema i les modalitats d’associació professional dels Jutges, Magistrats i Fiscals.

2. La llei establirà el règim d’incompatibilitats dels membres del Poder Judicial, que haurà d’assegurar la seva total independència.

 

Incompatibilitats

de Jutges,

Magistrats i

Fiscals

 

TÍTOL IX

Del Tribunal Constitucional

 

Article 159

1. El Tribunal Constitucional es compon de 12 membres nomenats pel Rei; dels quals, quatre a proposta del Congrés, per majoria de les tres cinquenes parts dels seus membres; quatre a proposta del Senat, amb idèntica majoria; dos a proposta del Govern, i dos a proposta del Consell General del Poder Judicial.

2. Els membres del Tribunal Constitucional hauran de ser nomenats entre Magistrats i Fiscals, professors d’Universitat, funcionaris públics i advocats, tots ells juristes de competència reconeguda amb més de quinze anys d’exercici professional.

3. El període de designació dels membres del Tribunal Constitucional tindrà una durada de nou anys i es renovaran per terços cada tres anys.

4. La condició de membre del Tribunal Constitucional és incompatible: amb qualsevol mandat representatiu; amb els càrrecs polítics o administratius; amb l’exercici de funcions directives en un partit polític o en un sindicat i amb l’ocupació al seu servei; amb  l’exercici de les carreres judicial i fiscal, i amb qualsevol activitat professional o mercantil.

Altrament, els membres del Tribunal Constitucional tindran les, incompatibilitats pròpies dels membres del Poder Judicial.

5. Els membres del Tribunal Constitucional seran independents i inamovibles en l’exercici del seu mandat.

 

Article 160

El President del Tribunal Constitucional serà nomenat entre els membres d’aquest pel Rei, a proposta del mateix Tribunal en ple i per a un període de tres anys.

 

Article 161

1. El Tribunal Constitucional té jurisdicció en tot el territori espanyol i és competent per a conèixer:

a) Del recurs d’inconstitucionalitat contra lleis i disposicions normatives amb força de llei. La declaració d’inconstitucionalitat d’una norma jurídica amb rang de llei, interpretada per la jurisprudència, afectarà aquesta, però la sentència o les sentències que n’hagin recaigut no perdran el valor de cosa jutjada.

b) Del recurs d’empara per violació dels drets i de les llibertats continguts en l’article 53.2 d’aquesta Constitució, en els casos i formes que la llei estableixi.

c) Dels conflictes de competència entre l’Estat i les Comunitats Autònomes o dels de les Comunitats Autònomes entre elles.

d) De les altres matèries que li atribueixin la Constitució o les lleis orgàniques.

2. El Govern podrà impugnar davant el Tribunal Constitucional les disposicions i resolucions adoptades pels òrgans de les Comunitats Autònomes. La impugnació provocarà la suspensió de la disposició o de la resolució recorreguda, però el Tribunal, en el seu cas, haurà dem ratificar-la o alçar-la en un termini no superior als cinc mesos.

 

Article 162

1. Tenen legitimitat:

a) Per a interposar el recurs d’inconstitucionalitat, el President del Govern, el Defensor del Poble, cinquanta Diputats, cinquanta Senadors, els òrgans col·legiats executius de les Comunitats Autònomes i, en el seu cas, les seves Assemblees.

b) Per interposar el recurs d’empara, tota persona natural o jurídica que invoqui un interès legítim, a més del Defensor del Poble i del Ministeri Fiscal.

2. En els altres casos, la llei orgànica determinarà les persones i els òrgans legitimats.

 

Article 163

Quan en algun procés, un òrgan judicial consideri que una norma amb rang de llei, aplicable al cas, de la validesa de la qual depengui la decisió, pugui ser contrària a la Constitució, plantejarà la qüestió davant el Tribunal Constitucional en els supòsits, en la forma i amb els efectes que la llei estableixi, que en cap cas seran suspensius.

 

Article 164

1. Les sentències del Tribunal Constitucional es publicaran en el Butlletí Oficial de l’Estat amb els vots particulars, si n’hi hagués. Tenen el valor de cosa jutjada a partir de l’endemà d’haver estat publicades i no poden ser objecte de recurs en contra. Aquelles que declarin la inconstitucionalitat d’una llei o d’una norma amb força de llei i totes aquelles que no es limitin a l’estimació subjectiva d’un dret, tenen plens efectes davant tothom.

2. Llevat que en la decisió es disposi una altra cosa, subsistirà la vigència de la llei en la part no afectada per la inconstitucionalitat.

 

Article 165

Una llei orgànica regularà el funcionament del Tribunal Constitucional, l’estatut dels seus membres, el procediment davant aquell i les condicions per a l’exercici de les accions.

 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!