diglosia.
(Del gr. δ?γλωσσος, de dos lenguas).
1. f. Bilingüismo, en especial cuando una de las lenguas goza de prestigio o privilegios sociales o políticos superiores.
Definició del diccionari de la Reial Acadèmia de la llengua espanyola.
Aquest nom – en no dir-ne castellana – ja és una diglòssia totalitària espanyola.
La Sagrada Família és Catalunya i és Barcelona; es religió, es Tradició i Modernitat, és unió catalana i superació de la Guerra Civil, catarsi. La guerra civil catalana sempre ha benficiat Castella.
La Independència necessita Unió, Dret, Democràcia i Confiança, i no odis i vells tambors.
Quan dic Benvingut Benet XVI dic: per Catalunya i per les religions que fan falta al món, si ho son esclar .
Pregunto: L’Església Catòlica actualment i l’existència del Vaticà es si no son un exemple de separació de l’Església i Estat com es deia, de la religió de la Política, de l’àmbit del Cèsar de l’àmbit de Deu ?
Diuen que Catalunya es d’esquerres. Això passa perquè no ens atrevim a ser amos, a actuar com a amos, amb el Dret a la mà.
Rabiudament d’esquerres….com les ruqueries que han dit del Papa i la seva visita.
Àdhuc CDC, CiU, Ciutadans, la Vanguàrdia, el Punt i l’Avui son d’esquerres – o sotmesos d’esquerres- en aquest sentit.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!