1.- La nació catalana ha sigut negada i declarada sense efectes jurídics per la sentència de 28.06.10 d’un Tribunal Constitucional incompetent per ser format per persones enemigues i bel.ligerants en contra. Un tribunal castellà i castellanista no pot jutjar Catalunya. Diuen que imposen les raons de la indissoluble unitat de la nació espanyola i obliden o amaguen les altres tres clàusules del contracte nacional constituent de l’estat espanyol de 1977: pàtria comuna; dret d’autonomia i reconeixement de les nacionalitats i de les regions que la integren; i garantia de solidaritat entre totes elles.
Negant-nos ens reconeixen!
2.- L’Estatut d’Autonomia es Constitució. Formen part del bloc constitucional. Si el TC pot jutjar sobrte els estatuts però que tenen rang de llei, també pot jutjar els passatges i disposicions inconstitucionals de la Constitució que permeten l’abús de poder, l’abús de majoria nacional, el frau de llei, el no reconeixement de català com a llengua oficial i igual del regne d’Aragó ( i l’occità gascó aragonès antic també ); o que impedeixen la realització dels principis fonamentals de la Constitució. En això també hem guanyat. Aconseguir esmenes de la Constitució per delcaració judicial d’incontitucionalitat.
3.- No plorem l’Estatut que han tocat precisament en les poques coses imprescindibles i irrenunciables que ens donava. Ni nació, ni llengua nacional, ni finançament, ni reconeixement.
4.- Si no podem declarar la independència per acord de la majoria del Parlament, haurem de tornar a fer una reforma de l’Estatut d’Autonomia per arreglar-lo i tenir-lo millor que no es ara i que no eren el de 2005 i el de 2006.
Som una nació i ells ho saben mes bé que nosaltres. Catalunya subjecte i no pas objecte.
També som – Mallorca, València i Barcelona – la gran guinea de Madrid i del règim castellà d’Espanya.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!