JORDI CARRERA for NuCCs

Posicions per una Política catalana central amb fonaments.

15 de juliol de 2013
0 comentaris

Com ens afecta la situació del PP ? I la caiguda de M Raxoi ? Demanar al Govern i al Rei que aturin la guerra nacional i respectin i facin respectar la Constitució; i el Referèndum de Catalunya.

Com ens afecta la situació del PP? I la caiguda de M Raxoi ?  Què fer ? Vegeu l’anàlisi de V Partal d’avui a Vilaweb. 

Demanar al Govern i al Rei que aturin la guerra nacional i respectin i facin respectar la Constitució, la Vera Constitució. Així, el PP Raxoi deixaria de ser el PP Aznar.

Demanar-los d’acceptar la convocatòria el referèndum  d’autodeterminació del poble català que tanta gent i el Parlament demanem, en reparació, com a prova de reconeixement, amistat, respecte,  llibertat i confiança.

Es una crisi del règim  espanyol, del règim anticonstitucional causant de la la part específicament espanyola  de la Crisi econòmica. A més tenim, com tots, la Crisi econòmica europea o occidental.

Catalunya i  la Corona d’Aragó son tant, previ  i més interès general i comú  d’Espanya que l’Espanya estat de Castella  i el règim espanyol, que no ho poden ser  per inconstitucionals.

http://www.vilaweb.cat/editorial/4133787/cau-rajoy-aixo-ens-afecta.html

Vera o espanyola  ?   1.- El Preàmbul i els pobles i llengües d’Espanya.

 

Criteris  de classificació.

 

1.- Part vera or cat  /  Parts fonamentals  o destacades  a l’efecte.

 

2.- Parts  espanyoles,  inconstitucionals i  impedients 

 

3.- Disposicions secundàries i subordinades en la  jerarquia normativa, que no poden contravenir els drets i deures fonamentals i constituents, i que son o poden ser impedients i que cal  a anul·lar o  interpretar.

 

4.- Comentaris de l’autor d’aquesta sèrie.

 

Nota 1.-.

Fou publicada tres vegades en llengua catalana. Aquest anàlisi es fet sobre el text suposadament en llengua valenciana en que fou publicada. Es el text del llibret que es presentà  i fou votat en referèndum el 06.12.78.

 

PREÀMBUL

 

La Nació espanyola, amb el desig d’establir la justícia, la llibertat i la seguretat i de promoure el bé de tots els qui la integren, en ús de la seua sobirania, proclama la voluntat de:

 

Garantir la convivència democràtica dins la Constitució i les lleis de conformitat amb un ordre econòmic i social just.

 

Consolidar un Estat de Dret que assegure l’imperi de la llei com a expressió de la voluntat popular.

 

Protegir tots els espanyols i els pobles d’Espanya en l’exercici dels drets humans, les seues cultures i tradicions, llengües i institucions.

 

Promoure el progrés de la cultura i de l’economia per tal d’assegurar a tots una qualitat de vida digna.

 

Establir una societat democràtica avançada, i

 

Col·laborar a l’enfortiment d’unes relacions pacífiques i de cooperació eficaç entre tots els pobles de la Terra.

 

En conseqüència, les Corts aproven i el poble espanyol ratifica la següent      CONSTITUCIÓ

 

Nota 2.- En aquest cas  la Nació Espanyola es el poble  integrat per tots els espanyols i pobles d’Espanya. Es un poble compost de diversos pobles o plural nacionalitats i regions donats per  coneguts i sobreentesos abans d’exercir el dret a l’Autonomia.  Mireu les llengües en que fou publicada. 

 

Altres  disposicions sobre els pobles i les llengües d’Espanya:

 

Article 2.

La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren i la solidaritat entre totes elles.

 

Nota 3.- En aquests cas Nació espanyola equivaldria a terra, estat o pàtria comuna de tots  els espanyols  i de les nacionalitats i regions que la integren.

 

Article 3.

1. El castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conéixer-la i el dret d’usar-la.

2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d’acord amb els seus Estatuts.

3. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció.

 

Nota 4.-  En lloc no diu que el castellà siga l’espanyol, o que l’espanyol siga el castellà.

 

Article 11.

2. Cap espanyol d’origen podrà ser privat de la seua nacionalitat.


Article 17.

1. Tota persona té dret a la llibertat i a la seguretat. Ningú podrà ser privat de la seua llibertat, sinó amb l’observança del que estableix aquest article i en els casos i en la forma prevists en la llei.

2. La detenció preventiva no podrà durar més temps del que siga estrictament necessari per a fer les indagacions per tal d’aclarir els fets i, en qualsevol cas, dins el termini màxim de setanta-dues hores, el detingut haurà de ser posat en llibertat o a disposició de l’autoritat judicial.

3. Tota persona detinguda ha de ser informada immediatament, i de manera que li siga comprensible, dels seus drets i de les raons de la detenció, i no podrà ser obligada a declarar. Es garanteix l’assistència d’advocat al detingut en les diligències policials i judicials, en els termes que la llei establesca.

4. La llei regularà un procediment d’«habeas corpus» per tal de posar immediatament a disposició judicial tota persona detinguda il·legalment. També es determinarà per llei el termini màxim de durada de la presó provisional.

 

Article 18.

1. Es garanteix el dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge.

2. El domicili és inviolable. No s’hi podrà entrar ni fer-hi cap escorcoll  sense el consentiment del titular o sense resolució judicial, llevat del cas  de delicte flagrant.

3. Es garanteix el secret de les comunicacions i, especialment, de les postals, telegràfiques i telefòniques, excepte en cas de resolució judicial.

4. La llei limitarà l’ús de la informàtica per tal de garantir l’honor i la intimitat personal i familiar dels ciutadans i el ple exercici dels seus drets.

 

Article 19.

Els espanyols tenen dret a elegir lliurement la residència i a circular pel territori nacional.

Tenen també dret a entrar i eixir lliurement d’Espanya en els temes que la llei establesca. Aquest dret no podrà ser limitat per motius polítics o ideològics.

 

Article 20.

3. La llei regularà l’organització i el control parlamentari dels mitjans de comunicació social que depenguen de l’Estat o de qualsevol entitat pública i garantirà l’accés a aquests mitjans dels grups socials i polítics significatius, respectant el pluralisme de la societat i de les diferents llengües d’Espanya.

4. Aquestes llibertats tenen el límit en el respecte als drets reconeguts en aquest Títol, en els  preceptes de les lleis que el desenrotllen i, especialment, en el dret a l’honor, a la intimitat, a la imatge pròpia i a la protecció de la joventut i de la infància.

 

Article 46.

Els poders públics garantiran la conservació i promouran l’enriquiment del patrimoni històric, cultural i artístic dels pobles d’Espanya i dels béns que l’integren, siga quin siga el règim jurídic i la titularitat. La llei penal sancionarà els atemptats contra aquest patrimoni.

 

Article 56.

1. El Rei és el Cap de l’Estat, símbol de la seua unitat i permanència, arbitra i modera el funcionament regular de les institucions, assumeix la més alta representació de l’Estat espanyol en les relacions internacionals, especialment amb les nacions de la seua comunitat històrica, i exerceix les funcions que li atribueixen expressament la Constitució i les lleis.

2. El seu títol és el de Rei d’Espanya, i podrà utilitzar els altres que corresponguen a la Corona.

 

Article 61.

1. El Rei, en ser proclamat davant les Corts Generals, prestarà el jurament d’exercir fidelment les seues funcions, guardar i fer guardar la Constitució i les lleis i respectar els drets dels ciutadans i de les Comunitats Autònomes.

2. El Príncep hereu, en aconseguir la majoria d’edat, i el Regent o els Regents en fer-se càrrec de les seues funcions, prestaran el mateix jurament i el de fidelitat al Rei.

 

Article 117.

1. La justícia emana del poble i és administrada en nom del Rei pels Jutges i pels Magistrats que integren el poder judicial, independents, inamovibles, responsables i sotmesos únicament a l’imperi de la llei.

 

Article 143.

1. En l’exercici del dret a l’autonomia reconegut en l’article 2 de la Constitució, les províncies limítrofes que tinguen característiques històriques, culturals i econòmiques comunes, els territoris insulars i les províncies d’entitat regional històrica podran accedir a l’autogovern i constituir-se en Comunitats Autònomes d’acord amb el que preveu aquest Títol i els Estatuts respectius.

 

DISPOSICIONS ADDICIONALS

 

Primera.

La Constitució empara i respecta els drets històrics dels territoris forals. L’actualització general del dit règim foral es durà a terme, en el seu cas, dins el marc de la Constitució i dels Estatuts d’Autonomia.

 

Tercera.

La modificació del règim econòmic i fiscal de l’arxipèlag canari  requerirà un informe previ de la Comunitat Autònoma o, en el seu cas, de l’òrgan provisional autonòmic.

 

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

 

Quarta.

1. En el cas de Navarra, i a efectes de la seua incorporació al Consell General Basc o al règim autonòmic basc que el substituesca, en lloc del que estableix l’article 143 de la Constitució, la iniciativa correspon a l’Òrgan Foral competent, el qual adoptarà la seua decisió per majoria dels membres que el componen. Per tal que la dita iniciativa siga vàlida, caldrà, a més, que la decisió de l’Òrgan Foral competent siga ratificada per un referèndum convocat expressament a aquest efecte, i aprovat per majoria dels vots vàlids emesos.

 

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

 

1. Resta derogada la Llei 1/1977, del 4 de gener, per a la Reforma Política, i, en la mesura que no foren ja derogades per aquesta llei, la de Principios Fundamentales del Movimiento Nacional, del 17 de maig de 1958; el Fuero de los Españoles, del 17 de juliol de 1945; el Fuero del Trabajo, del 9 de març de 1938; la Ley Constitutiva de las Cortes, del 17 de juliol de 1942; la Ley de Sucesión en la Jefatura del Estado, del 26 de juliol de 1947; modificades totes per la Llei Orgànica de l’Estat, del 10 de gener de 1967, i en els mateixos termes aquesta darrera i la de Referèndum Nacional, del 22 d’octubre de 1945.

 

2. En la mesura que poguera conservar alguna vigència, es considera derogada definitivament la Llei del 25 d’octubre de 1839 en allò que poguera afectar les províncies d’Àlaba, Guipúscoa i Biscaia. En els mateixos termes es considera derogada definitivament la Llei del 21 de juliol de 1876.

 

3. Així mateix, queden derogades totes les disposicions que s’oposen al que estableix aquesta Constitució.

 

Nota 4.-  Amb això n’hi hauria prou per justificar i fer efectiva la derogació del decrets de nova planta i part interior dels tractats d’Utrecht.

 

DISPOSICIÓ FINAL

Aquesta Constitució entrarà en vigor el mateix dia que en siga publicat el text oficial en el «Boletín Oficial del Estado». Serà publicada també en les altres llengües d’Espanya.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!