En la guerra d’especulacions de la setmana diuen que el comissari de Mercat Interior de la UÈ, Michel Barnier, francès, hauria dit que d’acord amb els tractats, ‘si una regió surt d’un estat membre i se n’independitza, surt de facto de la Unió Europea i necessitarà un nou tractat d’adhesió’.
Catalunya no es una regió d’Espanya. Ni tampoc no ho som els regnes i el conjunt catargonès. En som una nacionalitat. La Constitució del 78 es cabal constitucional de la Unió Europea. L’haurien de llegir, estudiar i descobrir i no pas creure’s i fer cas del règim espanyol. Així entendran les raons dels catalans. La Constitució de 1978 també ho es de la Unió Europea. ( Vegeu-ne la diversitat nacional en els quartres de l’escut )
La Constitució del 78 es vigent i es aportació del Regne d’Espanya i cabal constitucional de les Comunitats Europees i de la UÈ des de la nostra entrada. Espanya no ho ha presentat ni citat ni exigit mai davant les institucions i tractats comunitaris i ha amagat a Europa i al Món la naturalesa i caràcter constituent de l’estat espanyol del 76-78 però això, ni la teoria espanyola tòpica i internacionalment difosa del Regne d’Espanya no nega allò que diu i establí la Constitució. Tampoc no ho han fet ni s’hi han aferrat Catalunya, València, Aragó, Euskadi, Nabarra, Galícia, Astúries, Mallorca, Castella, o Canàries…ni el Tribunal Constitucional, ni el Rei, per exemple. Uns per A i altres per B.
Segons la Constitució a Espanya hi ha diversos pobles – al preàmbul d’intencions i motivació del canvi de règim i art 37 i art 2 – i la integren diverses nacionalitats i regions preexistents a la Transició, que tenen dret a l’autogovern i l’autonomia. Hi ha diverses nacionalitats espanyoles i diverses llengües espanyoles. Allò que constitucionalment es ni una ni cap “ nacionalitat o regió espanyola” ni cap llengua “ que tingui la denominació exclusiva d”espanyol”.
La Unió Europea també hauria de llegir, estudiar i descobrir la Constitució esclava i impedida d’Espanya.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!