Unió, Economia, Democràcia, Dret i Societat.
Separar el sector privat del sector públic.
Més retallades, però no així !, hauríem de dir.- CAL AUSTERITAT i MÉS RETALLADES. CAL RETALLAR MOLTES COSES QUE FINS ARA NO S’HAN TOCAT NI S’HAN VOLGUT TOCAR “. L’autoausteritat i les retallades son de despesa del sector públic.
Cal tocar moltes coses i racons de la oficialitat i paraoficialitat que encara no han tocat i moltes que ni en els temps de vaques grasses no tindrien raó de ser. Hi ha massa “coses espanyoles” a Espanya, que no haurien de ser.
Prioritats pressupostàries.- Primer, viure i no enviar la gent a l’atur. Primer, poder viure tots, per modestament que siga.
Si volem justícia, economia, societat, bongovern, en lloc d’acusar de retallades pressupostàries i de fer sindicalismes de part, de pidolaires o partidismes, caldria dir: Més retallades, però no així.
L‘estat d’un país haurà de ser política, serveis i cooperatiu, i no pas feudal, colonial, monopolista de l’economia, comunista, o classista.
Fotografia.- La cancellera d’Alemamya Sra Àngela Merkel. Voldria estar equivocat, però ella es dels polítics que no son causants de la Crisi i que diuen i imposen coses sensates per aturar-la, resistir i económiques i socials, poder tronar a fer economia en el món d’avui.
Unió, Economia, Democràcia, Dret i Societat. Això dins de cada solidaritat nacional ( Catalunya i Catalunya – Aragó UK ), i de cada solidaritat intercomunitària i internacional on siguem ( Espanya i la Unió Europea ) .
No podem gastar més del que guanyem. No ens podem endeutar més per pagar despesa corrent i inversions comunistes a la babalà. I si ara no popdem fer inversions públiques, no en fem.
Si volem justícia, economia, societat, bongovern, en lloc d’acusar de retallades pressupostàries i de fer sindicalismes de part, de pidolaires o partidismes, caldria dir: Més retallades, però no així.
Han de ser generals, possibles, equitatives, proporcionades; han de tocar i arribar també el nucli dur de l’Estat i els racons dels poder i les repartidores, els programes i els beneficiaris de les subvencions, les inversions impossibles, etc que encara no han notatles consequències de la crisi, i aixòm dintre d’un pla o estrategia econòmica, democràtica i social de futur.
No han de ser retallades per poder poder pagar el creixent endeutament públic. Austeritat per ajustar els pressupost d’ingerssos i de despeses per no haver-nos d’endeutar més. I pagar el deute públic del passat en un programa factible de devolució a 10-15-20 anys a baix interès. Les quitances haurien de ser de l’interès.
Penso que la renovació i represa de l’Economia ha de ser per llibertat i deslliurament del sector privat, que es l’Econmomia en competència , i no pas salvar els bancs, caixes, immobiliaries, constructores, aena, arruïnades amb la socialització pública de les pèrdues privades
El futur no pot ser arrossegar el passat o tornar-hi, ni tornar a fer rodar la Crisi -espanyola ( nacional, d’estat, bancària ) i també l’europea.
L‘estat d’un país haurà de ser polític, de serveis i cooperatiu, i no pas feudal, colonial, estatista i monoplista de l’economia, comunista, classista.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!