“Estimats germans,

Us he convocat a aquest consistori, no només per les tres causes de canonització, sinó també per comunicar una decisió de gran importància per a la vida de l’Església.

Després d’haver examinat davant Déu reiteradament la meva consciència, he arribat a la certesa que, per l’edat avançada, ja no tinc forces per exercir adequadament el ministeri petrí. Sóc molt conscient que aquest ministeri, per la seva naturalesa espiritual, s’ha de dur a terme no únicament amb obres i paraules, sinó també, i en no menor grau, patint i resant.

Tot i això, en el món d’avui, subjecte a ràpides transformacions i sacsejat per qüestions de gran relleu per a la vida de la fe, per governar la barca de sant Pere i anunciar l’Evangeli, també cal el vigor tant del cos com de l’esperit, vigor que, en els últims mesos, ha disminuït en mi de tal manera que he de reconèixer la meva incapacitat per exercir bé el ministeri que em va ser encomanat.

Per això, sent molt conscient de la seriositat d’aquest acte, en plena llibertat, declaro que renuncio al ministeri de bisbe de Roma, successor de sant Pere, que em va ser confiat per mitjà dels cardenals el 19 d’abril del 2005, de manera que, des del 28 de febrer del 2013, a les 20.00 hores, la seu de Roma, la seu de sant Pere, quedarà vacant i haurà de ser convocat, per mitjà de qui té competències, el conclave per a l’elecció del nou summe pontífex.

Estimadíssims germans, us dono les gràcies de cor per tot l’amor i el treball amb què heu portat amb mi el pes del meu ministeri, i demano perdó per tots els meus defectes.

Ara, confiem a l’Església la cura del seu summe Pastor, Nostre Senyor Jesucrist, i supliquem a Maria, la seva Santa Mare, que assisteixi amb la seva materna bondat els pares cardenals a l’hora de triar el nou summe pontífex. Pel que fa a mi, també en el futur, voldria servir de tot cor a la Santa Església de Déu amb una vida dedicada a la pregària”.