JORDI CARRERA for NuCCs

AODIC.- La idea i la cosa.- Una coalició de pols part impulsors i que proposin candidats presentables; jurídicament forts i no atrapats.  

No està be que  el grup parcial SCI des del dia 16 hagi tancat la porta  a l’adhesió de persones i a la coalició  amb Reagrupament.Cat, SI, CNI, Cercle Català de Negocis, i Catalunya Acció que la volen fer. O obrir SIC a tots els altres o fer una coalició amb els altres grups pols promotors.

Els candidats han de ser persones serioses, presentables, serenyes, no atacables,  i sotmeses a  amonestacions prèvies. 

Assemblea oberta de diputats per la Independència de Catalunya Ara. “AODICA” sonaria  en català “audica”.

El 26.07.10 deia: La idea i la cosa.- El nom solidaritat catalana per la independència  es bonic i per altra part mític. Per això no s’hauria de malgastar. De moment es el nom que inspira la crida d’una de les noves parts promotores de la idea, formada per aquests tres líders personals. Si voleu, la part pont, central  i l’obertura.  Tot d’ara això serà mític si es gran de poble i de Dret, i si guanya i trenca el cercle viciós de la Catalunya del segle XX. Ara per ara encara no es el nom de la cosa però pot ser el nom de la idea.

Alfons López Tena, Joan Carretero, Judit Carandell, Reagrupament, CCN… son persones i partits nous, nets, sense compromisos ni ròssecs d’aquest passat que volem superar; i sense deutes. En Joan Carretero es el catalitzador i l’iniciador d’aquesta necessària ruptura jurídica i nova perspectiva; es l’home de la idea. També es  home de la idea  l’Alfons López Tena de les Consltes que també ha fet un pas que el compromet davant del seu partit CDC i CiU.

No son com els partits vells, compromesos i atrapats per la política d’aquests trenta anys i amb de la Crisi, i especialment  en el fracàs en la reforma de l’Estatut del 2005-2006 i  en el finançament de les comunitats autònomes, i que be per autoria o bé per complicitat o omissió, i deutes, es troben sotmesos i impotents davant de qualsevol pressió i xantange i incapacitats per impedir legalment i governativament la inflació dinerària urbanística que han facilitat, i per  fer front, amb el Dret  i la Constitució a la mà, a la guerra nacional espanyola i a l’agressió i discriminació nacional, fiscal, administrativa i de serveis públics que patim.

Dir això no condemna els partits i els seus dirigents, militants i electors, llevat causes penals jutjades, demostrades i condemnades, però la situació crònica i covada que arrosseguem demostren que ni se n’han sortit ni n’han volgut sortir. En canvi ara quan  l’experiència d’aquests 30 anys demostra que no en podem veure ni trobar cap altre en ser minoria dintre d’aquesta Espanya  castellana  totalitària que no coneix ni accepta el Dret ni la vida dels altres,  el que volem es emprendre un camí nou per sortir-ne. Aquesta es la idea.

La Consulta sobre la Independència de Catalunya iniciada el 2009 han set un antecedent. En les consultes parlàvem de Catalunya, Unió i Democràcia i  no era una lluita entre partits i candidats. Ara som en unes eleccions de la democràcia catalana i els electors haurem de triar i la idea nova es  escollir diputats per fer que el Parlament de Catalunya declari unilateralment la independència. Aquesta es la idea.

Pel principi de “regeneració democràtica”, per ser-ne candidats han de ser persones lliures, no enfangades no compromeses per actuacions de que hagin set responsables com a governants de qualsevol àmbit en les administracions públiques, companyies mercantils, fundacions, bancs, caixes, sindicats, federacions esportives, clubs esportius, gent que treballa amb els diners dels altres, per fets, negocis, maquinacions, complicitats, pels quals amb fonament  poguessin ser acusats i llançats al fangar o duts als tribunals, encara que els fets no siguen coneguts i hagin estat destapats encara. Això cada persona aspirant a candidat d’aquesta gloriosa causa ho sap. Hom sap quina es la seva situació de responsabilitats que li puguin retreure.  I per això les candidatures han de ser personals i  haurien de ser sotmeses a públiques amonestacions.

Si hi hagués partits i coalicions  consolidats i de l’arc parlamentari que hi volguessin ser,  a més dels líders de la idea, els líders dels partits fundadors i promotors, – que no es presentaran com a partit – ,  hi haurien  de ser candidats amb posició de sortida segura, i hi haurien de poder proposar persones candidates presentables i acceptables de forma equitativa al seu pes electoral i en el seu cas mobilitzador. Haurien de ser candidats presentables. Per tot això unes candidatures així durien un canvi de persones molt gran al Parlament, i una oportunitat de renovació i canvi d’aires també dins dels partits possiblement. ( CiU com a alternativa de canvi i de govern es lògic que no siga en una  idea i una cosa com aquesta  que comença. Momta gents  dels que van votar a les consultes  eren electors de CiU i segurament molts tampoc no voldrien  que CiU no es presentés  directament. ERC, no hi vol ser. PSC, PP, CC no hi volen ser . Hi vol ser la CUP ? )

Aquesta cosa no serà un partit, no pot ser una coalició de partits, no pot dependre dels partits  ni de la voluntat dels partits encara que en siguen impulsors i promotors i el hagi d’oir . N’ha de ser independent. Els partits, associacions  i grups fundadors   continuaran existint al marge i fent la seva vida, i en relació a la cosa hauran de passar per i complir dues fases:

A) De fundació, elecció de candidats, promoció de la idea i dels candidats  i elecció del Parlament de Catalunya d’aquesta legislatura.

B)  De constitució i vida de “ l’Assemblea oberta de diputats per la Independència de Catalunya “  com a grup parlamentari o com a associació de grups parlamentaris i  diputats  per la independència.

 
Avui, 19 d’agost de 2010 dic que el grup parcial SIC – Solidaritat per la Independència de Catalunya –  hauria  d’anul·lar la data límit  del 16 d’agost per ser-ne membre  i poder prendre part a les primàries  i obrir SCI a tots els altres grups promotors de la idea  Reagrupament, SI, CNI, CCN, la o les CUP i Catalunya Acció per exemple, com a grups fundadors, per convertir-la en el projecte de coalició del mes ample espectre possible,  o  be  aprofitar  la taula neutral dels senadors  de Catalunya  per  obrir converses  amb els altres pols impulsors de la idea  per crear la coalició  o les agrupacions d’electors per fer les quatre candidatures.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!