JORDI CARRERA for NuCCs

Aquest 10.03.2012 es constitueix l’associació civil Assemblea Nacional Catalana per promoure’n la independència. No es un partit polític, proclama. Es una associació democràtica de persones individuals majors d’edat a títol personal, i no de representacions de partits, sindicats, organitzacions, associacions, institucions,  etc. Per sota , socialment, s’organitza en assemblees territorials locals, municipals o comarcals. Aquí tindrà la vida i permanència cultural. Com si fossin “uns nous centres catalans” de la Renaixença, però no de part ? No son contra sinó pro.  *(1 ) (Continua a sota )

Com si fossin les agrupacions d’electors per a la Consulta per la Independència ?

A nivell central  serà com una assembla de  delegats de debat, deliberació i “legislació” com si fos un “parlament”?  El  resultat i el futur de la ANC la tindran les organitzacions de la vida local i el caràcter de fòrum obert plural de ressonància del “parlament “. La importància la tindran les organitzacions locals i de les seves iniciatives de ser Catalunya i fer de Catalunya que es multuiplicarien treballant en la xarxa  ANC.

Tindrem una organització però no tindrem cultura i idees ?. Sense idees  no hi pot haver lideratge. 

Es tan sols una nova mobilització independentista, una darrera de l’altra  ?

Escut, estat .- La Generalitat es la forma  catalana de dir Estat. No es totalitària.

 Seria com fer una roca viva natural i ferma arrelada a tot arreu que siga un lobby humà i un poder fàctic de catalanitat. Ha de ser una presència natural de Catalunya. Per a això ha de ser d’unió catalana, democràtica, liberal, de dret i bastida sobre posicions centrals incloents i integradores. No pot ser una tàctica o una estratègia instrumental per a interessos i partits particulars ocults. Ha de ser contraria a la divisió, guerra civil i lluita de classes. No pot ser un nou moviment de figida a la muntanya. Tampoc no pot voler ni acceptar la guerra nacional espanyola. Ser Catalunya i fer-ne, en vida, unió i democràcia.

(1) Reflexió de Salvador Cardús que faig meva:

La iniciativa també té riscos. D’una banda, cal que no vulgui entrar a competir en terrenys consolidats per unes altres organitzacions de la societat civil que han trobat un espai especialitzat en el treball de desvetllament de consciències. No seria legítim que l’últim d’arribar tingués la pretensió de ‘coordinar’ els que ja fa temps que hi són. D’una altra, per tal de mantenir una base àmplia, cal que doni la màxima autonomia a les assemblees locals –cadascú ha de trobar el seu ritme de treball– i convé que no s’emboliqui en els debats que la podrien esquerdar.

Els socis d’ANCa també poden agrupar-s’hi, per treballar, en sectorials, àrees socials i grups de treball o d’afinitat. Proposo constituir-hi una àrea de treball que defensi la independència per impediment i incompliment de la Constitució de 1978 per part de les institucions d’estat i partits espanyols, que es podria dir “Constitucionals de 1978 per la independència de Catalunya “. Contribuir. Treballar des de sota de tot.

Penso que la Constitució conté el Dret i pels fets anticonstitucionals imposats contra dret pel nacionalisme espanyol tots aquests anys Catalunya ha de fer com el comte Ramon Borrell II i ho ha de fer representada pel Parlament, pel President i pel Govern. Ho hem de plantejar per la via política i per la via judicial.

La independència vol dir separar-nos d’Espanya i segurament es l’única solució que tenim per ser lliures i poder viure. S’ha fet evident per tot els que ens han fet a tots els catalans durant aquests 30 anys amb l’aplicació de la llei de l’embut i la guerra nacional permanent i escudant-se en aquesta acusació .

Què tinguem sort !