JORDI CARRERA for NuCCs

Als 33 anys de les primeres eleccions – 15 de juny de 1977 – recordo els pactes constituents fonamentals. 

 1.- No podem ser com Bèlgica.- Es impossible  perquè sempre serem minoria nacional i el nacionalisme espanyol  no entèn ni respecta el del dret,  es mentider i totalitari. Varen firmar en fals la Constitució. “Com que serem majoria farem el que voldrem.”
 
2.- Cal denunciar la nostra ignorància  jurídica dels nacionalistes colonitzats. Llegir tan sols la condició primera de l’art 2  ( indissoluble unitat ) i ignorar els altres tres. Dir que l’art 8  autoritza i econmana l’exercit al cop d’estat i a anar contra la Constitució i contra les nacionalitats i nacionalismes. Un cop una nacionalitat jurídicament deixi de ser d’espanya  ja no forma part de la seva integritat territorial. Encara que ho duigui Arzallus.

3.- El Dret existeix i ja els tenim, i es reconegut per la Constitució i els tractats internacionals.

4.- Els pacte  nacional constituent de l’estat espanyol de 1977-78 es al Preàmbul i als articles 1,2,3, 8 i 9  de la Constitució de 1978.

La Nació espanyola, amb el desig d’establir la justícia, la llibertat i la seguretat i de promoure el bé de tots els qui la integren, en ús de la seva sobirania, proclama la voluntat de:

* Protegir tots els espanyols i els pobles d’Espanya en l’exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions.

Article 2

La Constitució es fonamenta en:

1.-  la indissoluble unitat de la Nació espanyola,

2.- pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i

3.- reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats
i de les regions que la integren i la solidaritat entre totes elles.

 
SON TRES LES CONDICIONS JURÏDIQUES DEL PACTE NACIONAL
 ENTRE LES NACIONALITATAS hispàniques  i les seves regions.
I hi ha una quarta condició que  tothom s’obliga a complir i respectar:
la solidaritat nacional entre totes elles.

Si les condicions  segona, tercera i quarta han estat reiterada i radicalment incomplertes  pel nacionalisme espanyol i per la nacionalitat castellana i andalusa, i per les institucions espanyoles que amb abús de poder i de majoria i frau de llei han implantat un règim castellà  que continua fent d’Espanya l’estat de Castella.
HAN TENCAT EL PACTE NACIONAL i  NO tenim altra sortida i  solució que la separació i independència.

Quan el President de la Generalitat diu que  si Catalunya tingués concert fiscal amb l’Estat,   l’estat espanyol no podria subsisitir  demostra que l’espoli fiscal colonial es depredador i enorme.  Sense la guinea catalana valenciana i mallorquina no podrien viure ?
Totohom ha de viure del seu i no dels altres.
La independència de Catalunya deu ser la única  solució .

CONSTITUCIÓ

ESPANYOLA

 

Aprovada per les Corts en sessions plenàries del

Congrés dels Diputats i del Senat celebrades

el 31 d’octubre de 1978

 

Ratificada pel poble espanyol en referèndum de

6 de desembre de 1978

 

Sancionada per S. M. el Rei davant les Corts

el 27 de desembre de 1978

 

 

PREÀMBUL

 

La Nació espanyola, amb el desig d’establir la justícia, la

llibertat i la seguretat i de promoure el bé de tots els qui la

integren, en ús de la seva sobirania, proclama la voluntat de:

Garantir la convivència democràtica dins la Constitució i

les lleis de conformitat amb un ordre econòmic i social just.

Consolidar un Estat de Dret que asseguri l’imperi de la Llei

com a expressió de la voluntat popular.

Protegir tots els espanyols i els pobles d’Espanya en l’exercici

dels drets humans, les seves cultures i tradicions,

llengües i institucions.

Promoure el progrés de la cultura i de l’economia per tal

d’assegurar a tothom una qualitat de vida digna.

Establir una societat democràtica avançada, i

Col·laborar a l’enfortiment d’unes relacions pacífiques i de

cooperació eficaç entre tots els pobles de la Terra.

En conseqüència, les Corts aproven i el poble espanyol

ratifica la següent

CONSTITUCIÓ

 

TÍTOL PRELIMINAR

La sobirania

resideix en el

poble

 

Article 1

1. Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret,

que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la

llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític.

2. La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual

emanen els poders de l’Estat.

3. La forma política de l’Estat espanyol és la Monarquia parlamentària.

 

Unitat de la

Nació i dret a

l’autonomia

 

Article 2

La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació

espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix

i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i de les

regions que la integren i la solidaritat entre totes elles.

 

El castellà i

les altres

llengües

espanyoles

 

Article 3

1. El castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat. Tots els

espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d’usar-la.

2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives

Comunitats Autònomes d’acord amb els seus Estatuts.

3. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és

un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció.

 

Article 8

1. Les Forces Armades, constituïdes per l’Exèrcit de Terra, l’Armada

i l’Exèrcit de l’Aire, tenen com a missió garantir la sobirania i la

independència d’Espanya, defensar-ne la integritat territorial i l’ordenament

constitucional.

2. Una llei orgànica regularà les bases de l’organització militar

de conformitat amb els principis de la present Constitució.

Article 9

1. Els ciutadans i els poders públics resten subjectes a la Constitució

i a la resta de l’ordenament jurídic.

2. Correspon als poders públics de promoure les condicions per

tal que la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en els quals

s’integra siguin reals i efectives; remoure els obstacles que n’impedeixin

o en dificultin la plenitud i facilitar la participació de tots els

ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social.

3. La Constitució garanteix el principi de legalitat, la jerarquia

normativa, la publicitat de les normes, la irretroactivitat de les disposicions

sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals,

la seguretat jurídica, la responsabilitat i la interdicció de l’arbitrarietat

dels poders públics.

 

TÍTOL PRIMER

Dels drets i dels deures fonamentals

Article 10

1. La dignitat de la persona, els drets inviolables que li són inherents,

el lliure desenvolupament de la personalitat, el respecte a la

llei i als drets dels altres són fonament de l’ordre polític i de la pau

social.

2. Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats

que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la

Declaració Universal de Drets Humans i els tractats i els acords internacionals

sobre aquestes matèries ratificats per Espanya.

 

 

Nota.- Aquest text  es còpia de la Constitució de 1978 que varen repartir per donar-la a conèixer i sotmetre-la a referèndum, i així consta  publicada a la web del Congrés de Diputats.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!