JORDI CARRERA for NuCCs

M’ha agradat veure l’intervew record Xavi 550 d’ahir dia de Reis a TV3. Una cosa es el seu joc i una altra la persona, les circumstàncies ambient del FC Barcelona i de Catalunya, i la família. Tot fa la personalitat d’en Xavi Hernàndez de Terrassa.  

Ell es el centre i referència del joc de l’equip. L’estil Barça 2010 es el d’en Xavi & Guardiola però l’estil català de futbol ve de lluny. Jo el recordo  i reconec des de les seleccions juvenils catalanes i de l’amateur del Barça dels anys 60-66  aproximadament.

Ambdós son líders al camp i fora del camp.  

Fa dos anys descobrírem que en Josep Guardiola era tot un hommenàs. En Carles Puyol ja era un home, i en Valdès.  Ara hem de dir que Xavi, Iniesta i Messi ja se’ns han fet grans i ja no son uns nois.  Ara aquests tres son els candidats a la pilota d’or  de 2010-11. La pilota d’or serà per a un d’aquests  tres candidats proclamats que son  els  màxims exponents actuals de l’estil català de futbol.  Al meu entendre si l’han de donar a un únic jugador hauria de ser per a en Xavi, com la nominació al millor entrenador hauria de per a Guardiola.  I si no, serà pra’n Messi o pra’n Niesta.

El futbol  futbol del Braça al cim del món. Aquest Braça es l’estil català de futbol. 
Encara que la selecció espanyola  el pactiqués  en guanyar el campionats d’Europa i del Món, es el futbol català i no el castellà, independenment de la nacionalitat dels jugadors. Com hi ha el futbol basc, el futbol anglès, el canari, el brasiler, l’alemany, l’italià, el nigerià, l’argentí, …. 

L’estil Barça 2010-2011 es el de Xavi & Guardiola però l’estil català de futbol ve de lluny.

El futbol català.- L’estil català.-

Recordo la selecció catalana juvenil  dels campionats d’Espanya per regions  dels seixanta quan hi jugaven Alavedra, Montesinos, Rifé II del Júpiter, Barnils del Manlleu, Toll del Mataró, Martí I Filosia, Gonzalo, Pujol, Reixach; o com ho feien els amteurs del Barça a les Corts – el FC Barcelona ja era al Camp Nou – dels Antoni Torres, Balcells, Martín II, Borràs, o al Condal. Balcells era  un 10  d’àrea, una mena de Romàrio, i l’Alavedra un central que passava la pilota rasa per terra, però no continuaren jugant.  

Anys més tard  en veure per TV com jugava la França de Platini, Laurent Blanc,… els vaig recordar i  comentava que l’estil de França s’assemblava al català, i que l’estil català existia i era el d’aquells juvenils. Ara ho són : Xavi, Iniesta, Pedro, Messi, Bojan, Busquets, Corominas, Sèrgio Gonzàlez, Piqué, Cesc Fàbregas, Verdú, Capdevila, Crusat, Luís Garcia a Turquia,

També ho eren o ho han sigut , del meu record,  Olivella, Gràcia, Sergi, Subirats,
de la Penya, Milla, Amor, Fuster, Calderer, Vergés, Gensana, Luisito Suàrerz, Ribelles, Basora, Vidal I, Rojo, Nadal; Salva, Sergi i Gerard López Segur;  Òscar i Roger Garcia,  Celades, Barberà, Sala, Palau, Carrasco, Pedraza, Albert Ferrer, Joan Segarra, Rifé, Bartolí, Ribera, Camps i Torres de l’Espanyol,  Escaig, Màrio, Julià del Girona, l’Oleguer, Carles Pitxi Alonso al Saragossa i dsprés a Braça i Espanyol, Vinyals, Nayim, i Sanchís I – Condal, Valladolid, Madrid – o Vicedo.  
Penses, a qui s’assembla en Xavi ? No es ni com Guardiola ni com Iniesta. Tampoc no es com Shuster ni com Suàrez, ni com Amor, …. Ni alhora aquests no son pas com ell.  Es pot assemblar an   Deco o an  Fàbregas ?   A la gent que els hagués vist jugar: podien ser així l’Andreu Bosch ( cinc copes i Betis ) o l’Enric Ribelles ( Barça d’Herrera i València ) ? Quin altre jugador ha sigut com ell ?  Com eren Puchades  o Gonzalvo III ?

En Xavi.-

Ha volgut ser jugador del Barça per sobre de tot i li ha costat trionfar plenament perquè sempre tenia molta gent de primeríssima línia al davant. Als de la pedrera els costa moñlt arribar. Iniesta era imparable i tot i així hagué d’esperar lesions i que l’equip no anés bé. Messi  debutà esplendorós en contra del les vaques sagrades que no estaven en forma. A en Xavi el feu debutar Van Gaal que tenia la plantilla i els socis en contra  perquè era identificat com a l’home paraxocs del President Núnyez i de Gaspart. Deia que el volgueren enfrentar al Guardiola ídol. També  fou discutit  més tard i es deia que ell i Iniesta no podien jugar junts, i la vida a demostrat que es el contrari, que son complementaris i multiplicadors. …. Ell ha vist què dolent és  tenir l’afició dividida i enfrontada, que fins i tot que uns voldrien que l’equip no guanyi per  anar contra els que dirigeixen el club. ( El Nunyisme i l’antinunyisme, les esquerres contra les dretes, el cruifisme- que figurava que era les esquerres – contra el nunyisme,  que en èpoques passades havia estat Miró Sans contructor del Nou Camp  i el contraris que el feren dimitir per que havia endutat el club per construir-lo, i els kubalistes i els suarístes- helenistes ). Entèn el valor de la unió  i de la democràcia. No hi pot haver unió sense democràcia.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!