TENIM EL QUE ENS MEREIXEM

L’altre día, trastejant per la xarxa, amb una de les aturades que faig per carregà piles, i continuar amb la recerca i captura de clients mitjançan el telefón – digueu-me antic, però jo encara necessito sentir la veu del contrari i argumentar amb la paraula- vaig anar a petar al Linkedin, d’on soc membre. Mirant els qui et miren, i volen saber dels que no et miren però et manaven, em vaig adonar que tots ells, des del ex-Director General, fins l’últim ex-mindundi amb titól, tots, encara posen com a feina actual, la que ja no tenen. Error? home…podría ser, si no fós per el petit detall què més d’un i de dos porten quasi un any fora de l’empresa o destituïts.

Mira-t’els ells, continuen amb la mentida com arma defensiva. Els mateixos que presentaven any rere any, pressupostos increïbles – jo, en aquests pressupostos els vaig batejar “pressupostos del qui dia passa any empeny”- que servien per amagar el fracàs dels qui tenien que lidera la seva consecució, i quins tenien que defensa’l davant del Consell d’Administració. Quan hom preguntava, no sense un punt d’ingenuïtat no fos cas que s’hem veies el “plumero”, el perquè de la mentida d’aquell pressupost impossible, la resposta era sempre la mateixa:” Ho fem per defensar la nòmina”, o bé “Tots hem de pagar una hipoteca”. O sigui mentien a consciéncia, però ho feien a fi de bé. Això es el que ells pensaven.

La mentida ha durat tres anys. Any rere any, aquests mentiders per supervivéncia, donaven en els seus superiors caps de turc, i qui dia passa any empeny. La mentida però, cada any havia de ser més sofisticada fins al punt de portar-la al terreny de la ciència-ficciò. I els hi va funcionar, fins que algú se’n va adonar que el rei es passejava nu, i, els van fer fora.

Ara, tots aquest estan cercant feina. No qualsevol feina, feina de nivell directiu, i per això deuen pensar que posar en el perfil del teu Linkedin que estàs a l’atur i cercant feina des de fa un any no fa per ells, i él més important, és del tot inútil.És molt més útil continuar mentint, ja que almenys durant uns pocs anys els hi va anar bé.

En fi, que hi ha qui creu, no sense un punt de raò, que es molt més útil mentir que assumir el repte d’aconseguir el que ens demanen. Però el que no saben, és que mentir en l’ambit professional es com el dopatge, al final sempre t’enxapen.