TENIM EL QUE ENS MEREIXEM
Per Jordi Carbonell Segura
Totes les star-ups, o nous models de negoci, neixen a partir d’una idea disruptiva, normalment aquesta idea comença amb la pregunta: I perqué ningú del ram X s’adonat que aixó – la idea- funciona?, i dit i fet, si posen amb tot l’entusiasme del món i, si tot va bé, han creat una empresa d’èxit. La majoria però, un cop han resolt la pregunta inicial no accepten continuar preguntant-se, i cauen amb la inèrcia del negoci, i fugen com gat escaldat, de qualsevol nova idea disruptiva, i menys si se’ls hi planteja des de fora…
Com a bons botiguers, confien en el que s’ha fet tota la vida, anar a fires, fer mailing’s, tenir una pagina web sense potenciar-la, ni fer-la atractiva,etc… Tots, tú, tothom, em deien que fer vídeos promocionals, o explicatius, o comercials exclusius per la xarxa era malbaratar recursos, obviant la seva rendibilitat com a producte intemporal. Però en canvi, no ho era invertir en una fira que dura tres dies amb un cost brutal, i una efectivitat en relació a la inversió, efímera.
Ara, que produirem una pel·lícula, i que em proposat a empreses que la patrocinin, em trobo amb el mateix problema – amb honroses excepcions-: Perqué em de patrocinar una pel·lícula? la meva resposta es evident: No será perquè la seva difusió es mundial, i que durant uns set anys ( es la vida d’una pel·lícula) el nom de l’empresa es veurà i sortirà arreu; televisió, cine, premsa, internet, xarxes, DVD, etc..? I a més si son intel·ligents poden convertir el patrocini en una coproducció financera, – amb les exaccions fiscals que comporta- i a més de passejar i promociónar la marca de l’empresa, poden recuperar la inversió publicitària, i si tot va bé, a sobre guanyar-hi diners.
Doncs no, molts prefereixen que ho provin d’altres i si veuen que funciona, a lo millor si atreveixen. La majoria et pregunten: Si és tant bona cosa, perqué no ho fa ningú? doncs de la mateixa manera que Google no va ser creat per cap empresa publicitària, quan el seu negoci es bàsicament publicitari, o com Apple, una empresa d’ordinadors, es la primera empresa de venda de música per Internet, o la nº 1 en venda de smartphones, i no era ni una discogràfica ni una empresa de telefonía.
En definitiva som un país de botiguers, on els Senyors Esteve fan el que han fet tota la vida, i fugen de qualsevol innovació fins que aquesta ho deixi de ser: Que ho provin d’altres!
Respon a josepselva Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Avui he anat a veure al Museo Nacional -Casa de la Cultura de Quito una exposició sobre cartografia dels grans descobriments: La Condemine, James Cook, Magallanes, Américo Vespuccio, Núñez de Balboa, el nostre Colom.. Els que varen traçar els mapes del mon varen ser francesos i anglesos amb un esperit d’aventura, risc extrem i descoberta que avui no es ni pensable.
Hem nascut en uja época equivocada, però no ha estat culpa nostra.