La civilització humana, tal i com la coneixem, es troba en un moment de canvis importants. Els fabulosos guanys de productivitat que ha donat l’evolució tecnològica, en especial després de la revolució industrial,ens ha conduit a un punt gairebé de no retorn pel que fa a l’esgotament de matèries primes i a canvis irreversibles del planeta Terra.
Els enginyers tenim molta part en aquest evolució, tant pel costat positiu com pel negatiu. Aprenem a Termodinàmica que l’energia no es destrueix ni es crea, que només es transforma. És el primer principi, que tenim en compte sempre. Però pel que fa al segon, que explica el concepte d’entropia i que implica que l’energia es degrada a mesura que es transforma, ens el passem pel forro. Hem fomentat l’evolució tecnològica de la nostra cultura degradant energia sense cap mena de mirament. Per exemple, escalfem els habitatges a 21ºC cremant energia química d’alt valor energètic.
El segon principi de la termodinàmica es resumeix dient que s’ha de donar el valor de qualitat energètica a cada nivell del procés,cosa que ni ens hem assabentat que cal fer.
Resoldre aquesta disfunció no és qualsevol cosa. Implica canvis culturals profunds. Per exemple cal resoldre la mobilitat amb motors de combustió pel fet que aquests tenen rendiments molt dolents quan treballen a càrregues parcials, i fins i tot a càrregues totals.
Hi ha altres formes de mantenir els guanys de productivitat de la nostra societat sense continuar obviant el principi de degradabilitat de l’energia? La resposta és sí, i gairebé tota ella rau en transformar l’energia a elèctrica. Evidentment no seré jo qui us condueixi a escalfar els 21ºC amb electricitat, un barbarisme força estès avui, però sí que us vull fer veure que els rendiments globals de la majoria dels moviments que fem són molt millors si es fan elèctricament.
Comencem pels cotxes. Els motors de combustió d’ara tenen rendiments de cap el 26% degut a que treballen a règims parcials. Si el moviment es realitza amb un motor elèctric, el rendiment és del 90%. Si hi afegim la bateria i la càrrega (80%), el rendiment esdevé del 72%. És clar,direu alguns, ara explica quin és el mix de generació elèctrica! És veritat, avui el rendiment de la generació elèctrica, del mix, és del 38,1%, per la qual cosa el rendiment global esdevé del 27%, el mateix que el motor de combustió,si fa o no fa. Però per aquí hi ha molt a guanyar. Si anem substituint les velles centrals de carbó i de fuel per modernes centrals de gas amb cicle combinat, augmentem els rendiments des del 35% fins el 55%. Si a més anem incrementant el pes de l’energia eòlica (11% avui), altres formes d’energies renovables i estenem la cogeneració al sector terciari, el 38% del mix pot pujar fins més del 50%.
Pel que fa als habitatges, com ho farem per escalfar a 21ºC sense cremar combustibles fòssils? Fent un ús millor de l’energia solar tèrmica, construint àrees residencials amb cogeneració centralitzada, i emprant la bomba de calor.
Qualsevol solució a la millora del rendiment energètic passa per una solució elèctrica. Aquesta idea espanta als antinuclears perquè hi veuen l’argument per a la proliferació nuclear. Els enginyers, però, hem de saber veure que això no és necessàriament així, que una societat electrificada no implica forçosament un model determinat de generació: pot ser nuclear o potser eòlic. I jo prefereixo aquest últim model pel fet que resol els forats delsistema nuclear i perquè és tecnologia nostra.
He explicat això perquè, en el fons, el debat de la MAT és aquest. L’execució de la MAT ha portat un debat superficial en el que s’han sumat els greuges del territori i els del model energètic. Si el moviment en contra de la MAT ha estat més fort que el pas el de l’AVE o el de la N-2 és perquè molta gent s’ha convençut que la nostra societat pot existir sense energia, cosa totalment falsa. I, si tanta gent ha arribat a aquesta conclusió,és perquè s’ha estès el concepte que el model actual ha entrat en una fase irreversible que porta a la degradació del planeta. El debat de la MAT és sovint massa tècnic i profund perquè arribi fàcilment a tothom. Com explicar la potència de curtcircuit, l’energia capacitativa o reactiva, l’electricitat en continua o en alterna,… sense que a aquest debat no se li fonguin els ploms!
En el moment actual el debat ja no és si la MAT es fa ono. La MAT està arribant a Bescanó i el projecte de connexió amb França està aprovat que es faci en corrent continu. És important, però, que s’aprofiti part del debat que s’ha fet fins ara per començar a introduir els canvis en l’ús del’energia que cal.
Per tant, ens toca als enginyers fer pedagogia de les tecnologies que es disposen en l’actualitat per afrontar aquest problema. Ens toca dir que la MAT, tot i que no agrada perquè altera de forma negativa el territori per on passa, és necessària per reforçar la xarxa elèctrica. Ens toca explicar que no és possible viure sense ús de l’energia, que la vida d’ara depèn d’ella i que ningú voldrà tornar a viure amb els paràmetres del segle XIX. Ens toca explicar que l’esperança de vida serà dintre pocs anys de 90 anys, molt lluny de l’esperança de 50 anys de només un segle enrere, en part pels avenços de la medicina i del confort en la vida. Ens toca dissenyar noves formes de resoldre aquest confort de les cases, ens toca treballar per convèncer als politics que no s’han de fer més urbanitzacions sense cogeneració descentralitzada, que als hospitals i als grans centres públics també hi ha de ser. Ens toca convèncer a la gent que els parcs eòlics són part imprescindible d’aquest model de futur. En fi, a les mans dels enginyers hi ha que la societat entengui que la tecnologia i la ciència poden frenar la degradació de la Terra. Només fent una cosa ben senzilla: optimitzant la qualitat de l’energia emprada per a cada nivell d’ús.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!