Des de les comarques de Girona

La setmana anterior va començar un altre cop la campanya de la línia elèctrica. De fet, és una ofensiva dels que promouen la línia. La conselleria, REE, i Endesa s´han coordinat per impulsar plegats la necessitat de la línia. Els contraris s´han defensat.
No hi ha arguments nous als que han anat sortint en el darrer any. Només s´ha afegit la confirmació que no estarem a punt d´alimentar les nostres comarques sense que augmenti de forma important el risc d´una apagada general o sense que s´hagi de fer talls preventius. Això ha aixecat protestes. Han aparegut crítiques denunciant que es fa por; diu Ramon Iglesias «no és cap justificació vàlida atribuir la falta de potència de la xarxa elèctrica al bloqueig de l´anhelada autopista elèctrica… Ni els ciutadans ni els empresaris tenen culpa que la política sigui incapaç d´entendre´s amb el territori». Diu l´editorial de El Punt «…Admetent d´entrada que ningú discuteix la necessitat de reforçar el sistema energètic (ni que sigui per assegurar les puntes de demanda en cas de fallada de les línies actuals), el cert és que les administracions implicades han estat incapaces fins ara de pactar un traçat amb el territori -algunes propostes afecten seriosament alguns paratges naturals- i que la indefinició ha estat la tònica general del govern català i l´espanyol. Si a l´estiu hi ha apagades no serà només per culpa de la xarxa. Serà per culpa de la seva inoperància. I les amenaces en són una prova més».
Anem a pams. És cert que els polítics no han sabut resoldre el problema a temps. El govern Pujol es va arronsar davant l´enfrontament dels antilínia; ja en va tenir prou amb la línia de les Gavarres. El govern tripartit no va poder tenir des d´un bon principi una posició en bloc de l´executiu. Ara sí que la té. On és avui en Joan Boada? On és en Biel Jover? Bargalló i ERC han desaparegut de l´òrbita i el problema de divisió al govern ha acabat. L´executiu actual té el que fa temps havia de tenir: idees clares i actuació decidida. Sobta que mitjans que fomenten falses teories dels antilínia ara diguin que anunciar els problemes de manca de subministrament és fer por. Sobta que quan cau una torre i s´avisa que la xarxa pot caure tota es digui que això és aprofitat i que és fer por. Sobta que això sigui fer por i quan es diu que els efectes electromagnètics de la línia són causa de càncer no es digui que això és fer por.

Em sorprèn el grau d´informació que corre per les nostres contrades. Fa més d´un any en el curs d´un acte organitzat per Pimec ens varen dir que la màxima potència elèctrica que arriba per la xarxa a l´estiu és de 840 MW i a l´hivern de 940 MW. La diferència és que a l´hivern les línies es refreden més i permeten més potència. També ens varen dir que si una de les línies que alimenta les nostres comarques quedava fora de servei, el nostre territori passava a tenir una alimentació de 610 MW a l´estiu i de 720 MW a l´hivern; és el n-1. I que si eren dues les línies que deixaven d´alimentar les comarques l´alimentació màxima passava a ser de 520 MW a l´estiu i de 670 MW a l´hivern; és el n-2. Aquestes dades les he anat repetint durant aquest any. Son les que fan falta a AMMAT per estudiar les necessitats elèctriques de Girona. En els darrers anys la demanda màxima a l´estiu ha estat la del gràfic.
Sento dir, en una tertúlia a la Cadena Ser a Girona, que és difícil donar opinions en un tema tan tècnic com aquest; arriben a dir que si se soterra la línia podrà transportar més energia, quan és a la inversa. Acte seguit s´afegeix que el que cal és una consulta popular per decidir si hi ha d´haver línia i sobre quin és el millor traçat o tensió. En què quedem? Tenim nivell per opinar o no? És que no ens hem de fiar mai del fet que els tècnics que hi ha a l´administració prendran les millors decisions per a la societat? Xavier Llorente diu que no, perquè els tècnics provenen del lobby energètic. A canvi, ens hem de creure el conte-patufet que l´autopista elèctrica serveix per transportar electricitat fins al Marroc, un país amb un consum de no gaire més de 3.000 MW, el doble de la connexió actual amb França. Un conte, una ficció, una trola, que s´han inventat a partir del fet que la Unió europea promou una anella elèctrica al Mediterrani. Vet aquí com algun diari dóna més crèdit a aquest conte que no pas als tècnics elegits a partir del sistema democràtic.
La línia ha de servir per subministrar electricitat a les comarques de Girona, al TGV i també per interconnectar la xarxa espanyola amb Europa. Ningú diu que això impliqui importar quantitats notables d´electricitat de França, electricitat bruta segons l´argot ecologista.
Senyors alcaldes de l´AMMAT. Vostès estan angoixats per conèixer quina és la justificació de la línia. No calen gaires estudis. És senzill; amb una petita línia més de 110 o 132 kV resolem l´alimentació de les comarques de Girona per uns deu anys més. Amb una línia de 220 kV resolem el TGV. Però per resoldre la interconnexió ens fa falta la línia de 400 kV. I si volem resoldre de debò el problema eòlic, si volem augmentar l´estabilitat de la xarxa, a Espanya li calen no una, sinó dues connexions més amb França, una de les quals ha de ser la nostra a l´Empordà. Podem discutir el traçat, si ha de ser soterrada, però si volem ser el màxim d´ecològics, si no volem més centrals nuclears, ni més centrals de cicle combinat amb gas, si volem ser el país amb més pes de l´energia eòlica del món, ens fa falta la connexió amb Europa. Una línia de 400 kV que passi pel mateix traçat que la que avui hi ha de 220 kV no té necessàriament més impacte sobre el territori que la transformació d´una línia de 110 kV a 220 kV. I oblidin les fal·làcies del transport al Marroc.
Xavier Llorente es posa sovint a la boca el caràcter democràtic dels francesos. El país amb menys energia renovable i amb més energia nuclear del món. Em pot explicar quina consulta popular van fer quan varen construir les centrals nuclears? Jo me´n recordo, estudiava a França i el ball de bastons que hi va haver no l´hem vist mai al nostre país. França avui és incapaç de prendre cap decisió de cap mena, està en procés de reconversió total. No és cap exemple per a ningú. Si el sud de França no tingués tan menyspreu envers nosaltres, si la línia fos imprescindible per a ells, li asseguro que ni consultes populars ni cap argument frenava el traçat de la línia francesa. No interessem a França i això frena la línia, el tren, i el que faci falta per evitar que els nostres productes entrin al seu país i que la nostra economia avanci al ritme que ho fa. Som la seva competència.
Jo també penso que la culpa que estiguem en risc elèctric és de l´administració. Intento treballar per evitar-ho, no posant pals a les rodes. La seva responsabilitat és la de vetllar pel subministrament elèctric amb la màxima eficàcia. És hora doncs de demanar amb tota la urgència possible que comencin les obres de la nova línia de 400 kV. El territori no entendrà que el subministrament es quedi coix, ni entendrà que avui la generació elèctrica no es faci amb el màxim de renovable possible.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!