Focs i autoignició
Els focs de l´Empordà han posat en marxa totes les alarmes. Sorprèn molt tenir quatre, cinc, set, nou, onze focs en pocs dies. L´episodi actual de focs ve precedit d´un període llarg de forta calor sense pluges. Durant les dècades dels anys 80 i 90 a Catalunya s´ha avançat molt en l´extinció de foc, amb molt material, logística i noves formes d´actuar. També s´ha avançat en reglamentació per prevenir el foc, cosa que alhora ha conscienciat la gent del perill de fer foc en els períodes de màxim risc.
Quan hi ha un foc sempre es busca un culpable. És el més senzill. Pia Bosch deia que el que sorprèn més és la manca de proves per les que el foc ha començat, la manca d´indicis. L´alcalde de Navata deia també que era sospitós que el foc hagués començat en l´espai amb més massa forestal. Els Mossos d´Esquadra fan controls a les carreteres per descobrir possibles piròmans.
Permeteu que faci una petita volta abans d´explicar el que vull dir. És una qüestió de física. Sabem que l´aigua entra en ebullició a 100ºC; és llavors quan les molècules d´aigua que estan a la superfície canvien el seu estat i passen de l´estat líquid a l´estat gas. És a aquesta temperatura que tenen prou energia per fer aquest canvi d´estat a la pressió atmosfèrica. Però també es pot evaporar aigua a temperatures més baixes; només cal que la pressió sobre l´aigua sigui inferior a l´atmosfèrica, que estigui en buit. Així, si a l´aigua li apliquem calor i buit, podem evaporar a temperatures de 90ºC, 80ºC i 60ºC. És una qüestió de facilitar el trànsit de les molècules d´aigua a gas mantenint baixa la pressió superficial de l´aigua.
Una cosa d´aquestes passa amb el foc. El foc és una reacció amb l´oxigen, és una oxidació. Perquè sigui possible fan falta condicions determinades, una temperatura a la que hi ha prou energia, una quantitat d´oxigen i un material que sigui fàcilment oxidable. Al bosc el material és la massa forestal. Un vegetal verd costa que s´encengui. Un vegetal sec ho té més fàcil. Però quan hi ha tants de dies seguits de calor sense ploure el vegetal sec es va descomponent en pols vegetal. Aquesta pols que s´acumula en racons esdevé autèntica pólvora, té molta superfície específica i li costa molt poc reaccionar amb l´oxigen. Quan més temps duri el període de calor sense pluja, més pols es genera. Si arriba a ploure és fàcil que la pols es descompongui, es podreixi, però si no plou es genera més i més pols i s´acumula en racons. Si a això hi afegim un període de vent de tramuntana, ho tenim amanit. El vent augmenta la pressió de l´aire, fent que hi hagi més quantitat d´oxigen en contacte amb la massa vegetal. Si encara aquest vent conté poca humitat, com el cas de la tramuntana que arriba a tenir humitats inferiors al 10% i fins i tot del 0%, les condicions d´ignició apareixen a temperatures relativament baixes.
En el sector del paper sabem que el paper es consumeix a partir de 100ºC i s´encén sol a partir de temperatures de 200ºC; si hi ha vent es passa fàcilment de consumir-se a encendre´s; la pols del paper, però, s´encén a temperatures molt més baixes i el foc es propaga igual com la pólvora. I el paper no és res més que fibres de cel·lulosa provinents de vegetals.
És per aquest fet que penso que si a Navata el foc s´ha originat on hi havia més massa forestal és perquè és on hi havia més risc, més acumulació de material autoignible. Estic convençut que no sempre s´ha de buscar una espurna que encengui el foc, que el foc es pot autoencendre. Em sembla bé que els Mossos facin actuacions per calmar la població, per fer alguna cosa, diguem-ho així, però a mi em sembla una mica ridícul.
Possiblement poca cosa més podem fer per apagar els focs. En canvi podem fer molt per canviar la cultura del bosc. Aquests evolucionen sense control, completament abandonats. En gestió d´empreses seria una mala gestió no explotar un actiu d´aquesta magnitud; el cas és que els boscos augmenten sense control per l´abandó dels conreus i les pastures. Esdevenen bruts i creixen amb espècies que no ens convenen. És hora de fer alguna cosa més que no pas augmentar el número d´avions. Va estar molt bé la llei que impedeix la urbanització d´àrees prèviament cremades; però jo em pregunto si funciona bé aquest control, si el registre d´aquestes àrees es segueix. A Sant Julià de Ramis es va cremar l´espai de Montagut i avui hi ha el camp de golf Girona; no sé si la llei era abans del foc, però la urbanització sí que va ser posterior a la llei. Cal frenar les urbanitzacions en boscos i les que ja hi ha s´haurien de convertir en menys espesses d´arbres, aclarint-les i obligant a la neteja. S´ha d´anar molt més lluny amb polítiques proactives; per exemple s´ha de canviar el pi de l´Empordà i de l´Alta Garrotxa per alzines i roures. A l´Alta Garrotxa s´hauria de fer una creuada per eliminar-lo. A l´Empordà és més difícil, encara que cal canviar poc a poc els boscos de pi per boscos d´alzina surera. La neteja de boscos no s´ha de cenyir només a subvencions als propietaris; on són els milers de cabres que han de mantenir nets els boscos?
Finalment el que ens cal és una política d´explotació de boscos per impedir que siguin una teia sense control. És difícil aquesta explotació, però és que no es fa gairebé res per fer-ho possible. Fa prop d´un any que un empresari forestal de Girona ens venia a veure a Pimec per demanar ajuda per la implantació d´una central de biomassa a les comarques de Girona; tenia un munt de problemes de localització per poder tirar endavant el seu projecte. Després de la seva explicació vaig veure que el projecte era molt difícil si no el liderava la Generalitat. Per altra part, una altra empresa de Girona exporta biomassa a Bèlgica. Jo mateix he donat un tema de treball per a un projecte de fi d´estudis d´enginyeria forestal; el tema consisteix en trobar la millor espècie d´arbre amb creixement i amb color de la fusta per permetre la fabricació de pasta químico-termomecànica blanquejada per a la fabricació de paper; un projecte com aquest possibilitaria el consum de 100 o 200 tones al dia de fusta.
Cap d´aquests projectes pot anar endavant sense el lideratge de la Generalitat. L´empresari forestal té massa problemes per resoldre´ls ell sol i jo no tinc prou energia personal per afrontar un projecte d´aquest abast.
Ens cal un canvi de xip. Només cal veure que qualsevol d´aquestes solucions equival econòmicament a construir una carretera. Potser és hora de qüestionar l´ordre de prioritats: ens convé construir més carreteres o ens convé tenir pressupost per invertir més en escoles, sanitat o en neteja de boscos?
Deixeu que insisteixi en el fet que el bosc també s´autoencén; potser soc un babau que encara creu en la bondat humana, però prefereixo seguir-hi creient.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!