Durant la fabricació de paper també s’ha avançat enormement en el consum d’aigua. En pocs anys s’ha passat de tenir consums d’aigua de 40 m3/t als 2,5 m3/t que avui tenim a Besalú.
Pel que fa a la fusta, s’ha creat el certificat forestal que garanteix que la fusta no prové de boscos mil·lenaris i que és fruit d’un bosc gestionat. Finalment, el paper ha demostrat que és recuperable tant com es pugui, amb xifres que a Espanya arriben al 85%.
Queda només un argument contra el paper: l’eucaliptus. Aquest és un arbre de creixement ràpid, procedent de Nova Zelanda i d’Austràlia. Va ser la península ibèrica qui el va introduir en la fabricació de pasta, acabant essent avui la primera espècie en importància al món en la fabricació de paper. Els naturalistes i conservacionistes hi estan en contra, dient que l’eucaliptus és un arbre forà, que als seus peus no hi creix res pel fet que la planta deixa anar substàncies que allunyen la vida, i que esgoten el terreny.
La visita que vaig fer em va impressionar al veure la tecnologia que hi havia a la fàbrica, el grau de control i automatisme, i el grau de qualitat del procés. Tres anys enrere havia anat amb els alumnes a visitar la fàbrica de Saint Gaudens, a França, i la fàbrica de Celbi la trobava molt més avançada. Però sobretot em va fer impacte el seu treball i investigació en la millora genètica de l’arbre. En una finca de 500 Ha. hi havia un equip que es dedicava a millorar l’espècie de l’Eucaliptus globulus, treballant per fer-lo créixer més ràpid, amb millors fibres, i evitant la degeneració de l’espècie. Tot destinat a les 83.000 Ha de bosc de l’empresa. Vaig quedar sorprès del grau de coneixement dels seus treballs in vitro i de l’intercanvi d’individus amb altres fàbriques del món per evitar la degeneració de l’espècie, tal i com va passar als reis espanyols al passat.
Va ser allà, on clonen 500.000 arbres, i al planter, on produeixen 3.000.000 d’arbres cada any, que vaig aprofitar per preguntar els dubtes sobre l’eucaliptus. El sotabosc el vaig poder veure jo mateix, constatant la convivència entre alzines sureres i eucaliptus. Un bosc d’eucaliptus pot no tenir vida al seu interior, però això és fruit d’una plantació massa intensa que no deixa arribar els raigs del sol, tal i com passa a les fagedes. Pel que fa a la regeneració de la terra, m’expliquen que un eucaliptus, quan es tala, té una soca de la qual neixen plançons dels quals se’n deixa créixer un. Això es repeteix durant cinc cicles, a partir del qual s’arrenca la soca que es porta a la planta de biomassa i es torna a plantar. L’esgotament de la terra i el consum d’aigua és proporcional a la massa forestal que hi creix i com a tal s’ha de tractar.
Aquest argument va ser la millor lliçó que en vaig treure. L’arbre és una peça fonamental en la disminució del CO2 de l’atmosfera. Necessitem massa forestal en creixement per eliminar CO2 i hem d’evitar els arbres morts que desprenen CO2 arran de la seva descomposició. La gestió dels boscos i el seu aprofitament esdevenen d’una importància de primer ordre, a la que al nostre territori, i a Portugal també, s’hi afegeix la necessitat de netejar els boscos pel risc de foc. Doncs bé, la generació elèctrica amb biomassa pot ser una realitat si es fa al costat d’una activitat de gestió de bosc, de plantar, de talar i de netejar. I una gestió eficaç del bosc pel CO2 vol dir trobar a cada lloc l’espècie més adient per a un creixement ràpid que permeti una absorció veloç de gasos hivernacle. A Portugal ha estat l’eucaliptus i a casa nostra pot ser el pi radiata o una altra espècie. Però cal desterrar el concepte del bosc que no es pot tocar. S’han de tenir espais sense alterar, definits com espais naturals, o parcs naturals, per exemple en els espais d’alzina. Però la resta de boscos s’han de gestionar, fet que alhora pot demanar mà d’obra de la que ara no sabem col·locar i pot donar un efecte embornal de CO2.
Celbi recupera 50 MW elèctrics de la biomassa resultant del lleixivat i 30 MW de la biomassa del sotabosc. Vaig tornar amb la idea que cal donar la volta a l’argument: un quilo de paper necessita 14 arbres. Consumir paper és treure CO2 a l’atmosfera i emmagatzemar-lo en format full, suport de coneixement.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!