Especulació elèctrica
Aquesta setmana hem pogut veure una mica més clar en la guerra de les opes elèctriques. Algú deu pensar que això és xauxa i segurament té raó. Jo els asseguro que és una bombolla que no s´aguanta per enlloc. De la mateixa magnitud que Terra, aquella companyia que perdia més que no pas ingressava.
En la dècada dels anys 80 les companyies elèctriques estaven en fallida tècnica. Una ordre del govern va permetre que els seus balanços poguessin ser maquillats, allargant els temps d´amortitzacions de molts actius, a fi i efecte de que el conjunt del balanç no es trobés en fallida. Era el resultat de les inversions en les centrals nuclears; aquestes s´havien finançat en dòlars i l´arribada de Ronald Reagan va fer pujar el dolar de 90 fins a 180 pessetes. L´endeutament de les elèctriques no va suportar la variació del tipus de canvi i els seus balanços en varen sortir perjudicats. Sobretot Fecsa, una de les tres companyies importants a Catalunya juntament amb Hidroelèctrica de Catalunya i Enher; avui fusionades totes tres sota el nom de Fecsa-Endesa. El resultat d´aquell període van ser anys de baixes inversions en les instal·lacions, en línies elèctriques, en centres de transformació,… i en una baixada de la qualitat en el subministrament elèctric.
Aquest període va ser superat per un altre de fusions entre les empreses, moviment propiciat pel Govern central. A la fusió entre Iberduero i Hidroélectrica Española, ambdues companyies privades, va seguir la fusió entre Endesa, Enher, Hidroeléctrica de Cataluña, Fecsa, Sevillana i Electricas Reunidas de Zaragoza, una barreja de companyies privades comprades per les públiques privatitzades. Aquesta nova societat es va dir Endesa i va ser pilotada en un primer moment per Rodolfo Martín Villa. Les primeres inversions varen ser per entrar en el mercat Iberoamericà i en el sector de la telefonia. Tot plegat no va deixar capacitat suficient a la companyia per invertir en els seus actius tradicionals a Espanya.
Endesa ha esdevingut un exemple del que no ha de ser una empresa, on no se sap qui mana, on no se sap on has d´anar per resoldre un problema. Una empresa amb dificultats per invertir mínimament en el seu mercat que, quan es ven l´actiu del seu pas per la telefonia, decideix repartir aquestes plusvàlues entre els seus accionistes en lloc de destinar-les a inversions necessàries per la companyia. Una empresa, en fi, que té la gràcia de facturar als catalans des de Sevilla. No heu tingut mai cap problema de facturació? És una experiència interessant.
Mentre això passava, Gas natural va decidir estratègicament que podia millorar la seva posició en el mercat si creixia amb Iberdrola. Una operació nefasta i poc intel·ligent del Govern Aznar ho va impedir; més endavant Gas Natural va provar de millorar sinergies amb Endesa; quan l´acció d´Endesa cotitzava a 18 euros Gas Natural va presentar una Opa comprant a 21,3 euros. Ja sabem la continuació. La presidència d´Endesa es va defensar dient que això era una compra de rebaixes, va bloquejar judicialment l´operació i va convèncer a la companyia alemanya EON perquè presentés una altra opa a 24,5 euros. Molts ens varem fer la mateixa pregunta. Què hi havia dins el balanç d´Endesa que convencés els alemanys i que Gas Natural no havia vist? Perquè fins i tot la distribució dels beneficis de la plusvàlua telefònica havien fet baixar el valor de la elèctrica. I en lloc de baixar, l´oferta pujava. Quin devia ser el raonament de futur que feia que l´oferta fes una puja tan forta?
No n´hi ha hagut prou amb això, que l´empresa constructora Acciona fa una compra pel 25% de les accions d´Endesa a 32 euros i a això EON respon amb una altra oferta de 35 euros. En un any s´ha doblat el preu de l´acció d´una companyia que no és garantia de res, amb uns balanços i una capacitat de beneficis mediocre.
No he parat de fer-me la pregunta, què hi ha dins el balanç que no es veu? He mirat de trobar la resposta en el fet de la irrupció de companyies fortament especuladores com són les constructores Acciona i ACS. Què hi deuen haver vist en el sector elèctric que els altres no haguem vist? Què deu haver anat explicant el president d´Endesa Manuel Pizarro arreu per defensar el seu lloc a la companyia, per defensar una compra en la qual ell sigui amic i conseqüentment pugui romandre en el seu lloc?
Recordo haver llegit en els primers dies de l´oferta d´EON que la direcció d´Endesa havia fet veure als alemanys que el valor de l´empresa era molt més alt.
La pista per trobar la resposta la tenim amb la irrupció de les constructores en el mercat elèctric. Hi ha noves expectatives tecnològiques que facin el sector elèctric diferent en el futur? No. Ara per ara és un sector madur. Hi ha expectatives que la regulació del sector canviï a curt termini? Sí. Està previst que a l´any 2011 desaparegui la tarifa regulada amb la qual el sector domèstic i part de l´empresarial comprem l´electricitat.
En teoria aquesta desaparició de la tarifa hauria de permetre que la competència entre companyies fes baixar els preus. Així va ser quan es va alliberar el mercat elèctric per als grans consumidors. Però sis anys després hem pogut veure que les pràctiques de control del mercat, del Pool elèctric, han esdevingut pràctica normal. Ningú dubta que dues companyies controlen el preu del mercat elèctric. Fins i tot l´exministre José Montilla va obrir un expedient a Iberdrola per sospites en el control del preu del mercat.
Aquí em sembla que rau la qüestió. Les constructores s´han convençut gràcies a l´argument de Pizarro; s´han convençut que d´aquí a pocs anys podran controlar fàcilment el preu elèctric i per tant els beneficis de les companyies elèctriques seran alts, com els de les companyies constructores.
És clar, tot això a càrrec dels que hem de consumir electricitat.
Em sembla bé que les plusvàlues del sector de la construcció tornin a la societat a través d´altres sectors com la indústria i els serveis, sectors amb problemes de productivitat per causa del mateix sector de la construcció. Em sembla bé que les plusvàlues ajudin ara a atrapar competitivitats perdudes mitjançant noves inversions. El que no em sembla bé, ni crec que s´hagi de permetre és que l´especulació que ha començat amb els terrenys, habitatges i locals industrials ara es traslladi al preu de l´electricitat.
Si no som capaços de fer que el mercat elèctric sigui més competitiu, permetent l´entrada al mercat a la francesa EDF per exemple, no cal que continuem per aquest camí. Millor tornar a la tarifa regulada, prescindint del mercat. Almenys podrem tenir un preu que un dia pot ser just.
Però per fer-ho haurem d´esperar que nomenin ministres d´Indústria que sàpiguen diferenciar entre un kilowatt i un kilovolt molt temps abans que els hagin nomenat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!