Embolic polític
Deu n´hi do on ha arribat l´embolic polític. Fa dos anys era difícil esperar que el govern acabaria d´aquesta forma. Era difícil perquè es desconeixia com es podien comportar els grups polítics governant en coalició. Avui ho coneixem. L´actual legislatura havia engrescat a molts per dues coses. Una per la redacció d´un nou Estatut que millorés el vigent des de 1979 i dos per un canvi de color polític al govern que permetés una millor higiene democràtica. Ambdues estan a punt de complir-se, encara que la percepció en aquest moment faci difícil veure-ho. L´Estatut ha tingut fins ara un preu molt alt. Preu polític, preu econòmic i preu social. No sabeu la mandra que ens fa als que circulem per Espanya cada cop que hem d´explicar, de defensar, les circumstàncies catalanes. El tràmit de l´Estatut ha tingut un preu per a les empreses. No és moment, ara que arribem al final, d’engegar-ho tot a rodar. A mi també em demana el cos una posició de força i fer botifarra a molts espanyols i a molts grups d´opinió. Però me´n guardo de fer-ho.
Hi ha una cosa que es diu responsabilitat i sovint s´ha de veure aquesta per sobre del que ens demana el cos. És la diferència de pensament de quan es té 20 anys i de quan se´n té 50. Em dieu carca? Jo en dic responsabilitat. La nostra societat no es mou per moviments revolucionaris, de trencament. Ni tan sols ho vàrem fer en el moment de la transició. Els nostres moviments són de canvi continuat, de reforma permanent, d´avançament econòmic i social.
En aquest moment això implica ser clar, defensar i aplicar el nou Estatut. Fer la rabieta és fer el joc al PP. Potser sí que ERC ha d´escoltar els seus afiliats, però que s´oblidi de governar per una majoria de centre. Em sembla bé que sigui un partit radical que faci contents una franja de 18 a 25 anys dels nostres joves. Però que es limiti a fer d´oposició, a fer de consciència catalana, i que no s´emboliqui a governar. Per governar s´ha de saber ser responsable i sovint això va en contra la satisfacció de certs ànims personals.
L´actiu que més m´ha satisfet de l´actual govern és el Pacte per la Competitivitat. El fet de fer coincidir les inversions del Govern amb les necessitats dels empresaris i sindicats, el fet d´escoltar un discurs per part de tots que apunta a un mateix objectiu em té meravellat.
Sap greu que aquest actiu que s´està executant no sigui percebut per la gent; més greu sap trencar el Govern i impedir que aquest treball sigui valorat correctament. Les coses són com són. S´ha vist que, per molta voluntat que s´hi posi, no es pot governar amb un partit radical i assembleari com ERC.
Cal doncs canviar de direcció, enviar ERC a fer costat al PP, a l´oposició, i posar tots els esforços possibles per aprovar l´Estatut. El PSOE hi podria ajudar amb el traspàs de competències dels aeroports, per exemple. I els altres, els que ens sentim responsables, els que creiem que els governs han d´estar formats per partits moderats, hem de fer tot els possible per convèncer la gent que el nou Estatut s´ha d´aprovar. Encara que el procés en la seva aprovació ens hagi saturat. També haurem de fer el possible perquè el proper Govern estigui lliure de partits que defensen la mentida democràtica i de partits que no saben fer-se grans.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Parleu com l’oracle responsable.
Està molt bé.
Us agrada la moderació i ho justifiqueu per la vostra edat i trajectòria.
Jo també estic a la cinquentena llarga. I modestament també tinc les meves responsabilitats i els meus interessos personals, i els meus vincles d’amistat i interessos amb espanyols.
I és en nom de la moderació que coincideixo amb la postura que considereu radical d’ERC.
Trobo que l’espoli fiscal espanyol és massa radical i l’hem de moderar.
Trobo que el despotisme d’uns quants que en nom de la responsabilitat tenen sentit d’Estat, és excessivament antidemocràtic i autoritari, i que s’ha de moderar equiparant el nostre sistema democràtic al normal europeu. Per exemple em sembla massa radical que els militars i els magistrats condicionin les negociacions de tal manera que pesen més que el nostre Parlament. Vull tanta moderació que vull els militars a les casernes ben calladets i els magistrats als tribunals impartint justícia, que prou falta fa.
Trobo que el cristalitzar la llengua catalana com una llengua de segona davant de l’espanyol, que és el que fa el nou Estatut, és una posició massa radical dels espanyols que cal moderar i corregir.
Amb postures com la vostra, amic moderat, el radicalisme del PSOE és tan gran que ni tan sols aconseguirem els traspassos de l’aeroport i els fons necessaris per fer-ne un centre europeu. Ja ho dieu, les coses són com són. Uns veuen radicalisme en la nostra moderació, i altres veiem radicalisme en les seves mentides, prepotències i justícies asimètriques. La primera postura és menys compromesa i ens permet anar fent la viu-viu, la segona ens porta a un compromís més incòmode.
No confongueu mai comoditat amb moderació, amic.
L’Estatut que ens proposen és més bo en alguns aspectes i en altres és més dolent del que tenim ara, però sobre tot el que és radicalment dolent, és que còmodament cavem la tomba de la catalanitat dels nostres besnets.
Em sembla radicalment pervers.
Hem sap greu, molt de greu, però teniu rao, ERC no ha sabut fer-se gran, en lloc d’aplicar la moderació per anar avançant, a optat per a tornar a la radicalitat absoluta, la qual cosa comporta també la oposició.
Es una llastima, jo hi creia en aquest govern, no era el millor que podiem somiar, però era el millor possible. De l’estatut, millor no parlar-ne, tant de soroll per acabar així, quina tristor.
Estic amb valtros, Montserrat i A.M.G., tinc 45 anys i estic fart de les mateixes polítiques…
La grandesa d’ERC és la de ser un partit assembleari.
Visca el NO
Votaré NO. Amb total tranquilitat i covicció. No per enviar ningú a fer punyetes ni per rabieta. Tinc 40 anys. Molta gent de la meva edat amb la que parlo pensa com jo.
Ser responsable és assumir les conseqüències dels propis actes. La por és la que et fa no fer o no reclamar allò que creus que és just.
Tenir por és el que va permetre que Franco morís al llit i que en 27 anys de democràcia no s’hagi pogut assumir amb naturalitat el que sóm i pensem (no cal que pensin igual que nosaltres ni que ho assumeixin). Això no és responsabilitat
Respecte al govern, sincerament caldria revisar les immadureses de tots els partits de govern. La manca d’independència d’alguns respecte Madrid és extraordinària. Dius que no es pot pactar amb un partit assambleari. Que potser es pot pactar amb un partit convencional com el PSC al que desde Madrid li esmenen i li canvien els compromisos i les decisions preses aquí?. Em sembla pitjor una cosa que l’altre.