Els nostres punts
Ja tenim punts. Ahir ens varen atorgar el carnet virtual de punts per conduir. Sense que ningú l´hagi vist. Ni tenim carnet, ni tan sols un paper on es diu els punts que tenim. Però diuen que tenim punts, 12 punts. Segurament avui hi deu haver algú que ja no els té tots, que li han restat algun punt.
La mesura dels punts del carnet de conduir és una mesura copiada d´altres països amb una eficàcia provada en la disminució d´accidents i morts a la carretera. És una mesura que pal·lia un greu problema de la nostra societat: l´esquizofrènia d´haver de conduir a velocitats moderades amb vehicles de gran potència que permeten doblar les màximes velocitats permeses. No ens enganyem, el que cal de debò és un canvi en la cultura de fabricació de cotxes de gran potència, un canvi en els mètodes de venda on s´associa la potència del cotxe a la felicitat, on s´associa la millora de la mediocritat de l´individu amb cotxes de gran acceleració. He explicat en anteriors articles que el culpable que es vagi accelerat és el cotxe; és ell el que convida a ser agressiu, i és aquí on caldria actuar. Els cotxes actuals permeten precisions increïbles del volant i del pedal de gas: petits moviments donen grans acceleracions. Si les rampes d´acceleració fossin llargues, on moviments llargs del pedal donessin acceleracions petites, això no passaria. No és un invent meu, no, el Prius, el cotxe híbrid de Toyota que tinc, ho fa. Si es vol màxima acceleració s´ha de prémer el pedal a fons, essent un fet voluntari, volgut; llavors el cotxe entrega la màxima potència. En els altres casos, petites variacions del pedal donen increments de potència modestos, amb el resultat de conduir amb menys agressivitat.
Com que els polítics europeus no són capaços d´enfrontar-se amb els fabricants de cotxes, i com que ara per ara aquesta associació entre agressivitat del cotxe i mediocritat de l´individu és el factor psicològic principal de venda, hem de pensar nous controls que frenin la sinistralitat de les carreteres.
L´experiència dels punts ha estat aplicada al Regne Unit, des de l´any 1982, a França des de l´any 1992 i a Alemanya des de l´any 1999. El resultat ha estat notable, sobretot en la disminució de la quantitat de morts a les carreteres. Era per tant una mesura de previsible aplicació. En la campanya de divulgació del carnet per punts la Direcció General de Trànsit insisteix que l´objectiu de la mesura és «perquè serem més conscients dels riscos, perquè hi haurà més seguretat i perquè tots conduirem millor».
És indubtable la importància de l´objectiu. S´ha de posar ordre a les carreteres, s´ha d´augmentar la disciplina. Però al mateix temps cal una certa dosi de coherència. Escolto en una tertúlia que s´hauria d´acompanyar la mesura amb un carnet per punts als polítics i funcionaris responsables dels senyals de les carreteres. És fer demagògia, però en el fons de la qüestió hi ha alguna cosa de veritat. Cada vegada que vaig per la carretera i veig un senyal de prohibit anar a més de 20 km/h perquè hi ha obres em vénen ganes de baixar del cotxe i donar-li una puntada de peu. Qui no ha vist una senyalització per obres, on les obres han acabat fa moltes setmanes i les restriccions continuen? És evident que cal augmentar la responsabilitat en la senyalització. Ha de ser creïble, s´ha de poder complir. Essent clar això es deixa a qualsevol empresa d´obres que faci la senyalització a la seva manera. Cal per aquest costat més rigor si volem exigir als conductors. Pel costat de la senyalització oficial també hi ha dubtes. Ens han dit que si un circula a 90 km/h quan la senyal és de 50 km/h hi haurà presó una vegada modificat el Codi Penal. Doncs hi ha molts llocs on no és evident que s´ha d´anar a aquesta velocitat. Si dins un nucli urbà ningú es qüestiona aquest fet, hi ha llocs on no és clar del tot que sigui un nucli urbà. Cada dia faig el recorregut Girona-Besalú; quan passo per Serinyà faig esforços per recordar que hi ha un senyal de 50 km/h. El pas és per l´exterior del poble, pel desviament que es va fer fa anys per no passar per dintre. És un lloc on poca gent és conscient que la restricció és de 50 km/h. És un cas de senyal no creïble, un lloc on els que no anem de pressa perdrem punts fàcilment. Com aquest cas n´hi molts a les nostres carreteres i si la senyalització no és creïble el carnet per punts perdrà part de la seva eficàcia.
L´eficàcia no depèn només del rigor sancionador, depèn sobretot del canvi de cultura en la conducció a la carretera. Per aquest fet, seria bo que el programa per punts anés de la mà d´una campanya pedagògica de foment de la bona conducció, recordant que s´han de posar els intermitents dins una rodona de distribució, que s´ha de deixar la distància de seguretat, que s´ha de conduir anticipant la reacció, que dins els túnels s´han de portar els llums encesos, que s´ha de ser tolerant amb els altres,… una pila de conceptes oblidats o mai estudiats pels conductors.
Seguint amb la coherència, seria bo també que s´elimini la possibilitat de portar motocicletes, quads i vehicles de menys de 50 cc. sense carnet de conduir. És aquesta llicència que es pot tenir ara a partir de 16 anys i que permet portar vehicles de menys de 50 cc. sense tenir permís de conduir. Qui no identifica com un perill un microcotxe? No els heu vist fer infraccions a la carretera o a la ciutat? És impensable que per un costat se sigui absolutament rigorós amb la disciplina a la carretera i per l´altre costat es deixi circular un col·lectiu sense els coneixements necessaris per fer-ho. O que es permeti fer l´examen oral a un alumne conductor pel fet que no sap llegir. Saber llegir no és condició indispensable per ser responsable a les carreteres? Sembla que no.
No és gaire coherent tot plegat. Ni tindrem un carnet, ni un paper que ens digui la quantitat de punts, ni els que van en ciclomotors ni els cotxes sense carnet tindran punts. Si el problema és l´esquizofrènia de la nostra societat, potser el que necessitem són psicòlegs i no policies.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!