Des de les comarques de Girona

Dimarts hi ha eleccions a la Cambra de Comerç. Encara que a la majoria de la gent no els ho sembli, són unes eleccions importants. La Cambra de Comerç és una institució important; la nostra ignorància sobre les activitats de l´entitat és la que ens manté la indiferència sobre les eleccions.
He de dir que entendre com van les eleccions és complex. La Cambra s´organitza per gremis, de forma gairebé feudal. Cada gremi té assignat un nombre de vocals a la Cambra en funció del seu pes en l´economia gironina. Hi ha activitats que tenen 1 vocal, altres 2 vocals i algunes 3 vocals. Cada empresa està assignada a un grup; això comporta que només es pot presentar a les eleccions pel grup en el qual està i també només pot emetre el seu vot per aquest grup. Per presentar-se com a candidat a ser elegit dins un grup, el candidat es presenta emplenant un formulari, prèviament comprovades les escriptures de la societat, carnet d´identitat i signatura; a més ha de presentar l´aval de 5 empreses, amb uns formularis que exigeixen la comprovació de la signatura de qui fa l´aval. Una vegada filtrats els avals i analitzades les dades (rebutjant-ne quantitats gens menyspreables perquè el segell de l´entitat bancària que ha fet la comprovació de la signatura no es veu prou), s´accepten els candidats que podran ser votats.

La votació s´ha de fer a la seu on cada empresa és assignada. Per exemple, una empresa de Besalú ha d´anar a Olot, no pot anar a la seu de Girona. Evidentment, per votar ha de presentar el poder corresponent que li dóna dret a votar; també ha d´estar al corrent de pagament de la Cambra. El punt més important és el del vot per correu. És possible votar per correu. Aquests vots són or per a les organitzacions que es presenten a les eleccions. Hi ha corredisses, pressions, per aconseguir aquests vots. El vot per correu requereix emplenar un formulari, fotocòpia del poder, del carnet d´identitat, i certificació de la signatura per una entitat bancària o per un notari.
He observat el procés de les eleccions i hi ha anècdotes que no estan gens malament. M´expliquen que a Barcelona hi ha hagut plataformes electorals que tenen programes especials amb el nom de les empreses, el grup al qual pertanyen i amb rutes de GPS que permeten confeccionar rutes per agents que van a veure i obtenir les escriptures i vots secrets. M´expliquen també que la plataforma d´un empresari molt conegut de Barcelona ha tingut un pressupost de més de 6 milions d´euros. Aquesta xifra dóna la magnitud de les influències que es poden fer dins la Cambra de Barcelona. A Girona, més modestos, hi ha hagut un candidat que ha pagat 5 euros per cada vot obtingut. A Girona hi ha hagut candidats que s´han retirat perquè han rebut pressions d´altres empreses, competidores o cooperants. Som una societat petita i ens coneixem tots.
Senyors responsables polítics de la Generalitat. Això no és seriós. No té gaire de democràtic. Està pensat perquè els candidats que tenen possibilitats pel fet que estan en determinades plataformes i/o perquè tenen més pressió que altres no siguin desplaçats per les eleccions. En Joan Ribas, pessimista històric sobre el futur de la Cambra, té tota la raó quan sospita que les eleccions no permeten canvis profunds en la composició de la Cambra. Jo hi afegeixo que això es deu a un funcionament sospitosament democràtic. Això no passaria si en lloc de presentacions per gremis es fessin eleccions a candidatures del conjunt de tots els associats, amb llistes tancades. Vist el mal ús que se´n fa, àdhuc sospito del vot per correu; ara és un vot en blanc i sovint comprat.
El resultat del sistema actual és que pot ser que un candidat es presenti a ser elegit per un grup i que sigui votat només per ell. No m´ho invento. Va passar amb Soler i Palau en les eleccions del 2002. En les actuals eleccions no pot passar en gaires grups pel fet de que hi ha molta més participació. Malgrat tot, hi ha 8 grups on només s´ha presentat un candidat. Per tant, és ben sobrer anar a votar en aquests grups; el candidat presentat ja ha guanyat. Això s´explica per la dificultat del procés electoral. Però també per l´apatia per la Cambra de Comerç.
Per la gent que no ho sap, totes les empreses estan obligades a cotitzar a la Cambra de Comerç. El que és més greu és que la gran majoria no sap què fa, ni què pot fer, la Cambra per a ells. És una percepció que cal canviar. En una reunió per explicar el procés electoral, el secretari general, Sr. Coquart, va dir que si la gent no sabia què feia la Cambra era pel fet que no llegien els diaris. No està bé donar la culpa als altres. La Cambra hauria d´actuar com si els seus ingressos fossin aportats voluntàriament per les empreses. Com si les empreses fossin els seus clients. Que ho són. La percepció de l´activitat de la Cambra, amb més de 40 treballadors, és massa baixa. Primer perquè les seves activitats principals són el foment de l´exportació i la dinamització del comerç. Però a més, vetlla perquè les infraestructures del territori no quedin obsoletes i no siguin un fre al desenvolupament econòmic de les nostres comarques. Tot aquest treball no és prou conegut pels seus associats i això frustra també la gent que hi treballa. Es fan comunicats de premsa, es fan articles als diaris…, però el mitjà no arriba. I no es pot deduir que els associats no llegeixen diaris. És matar el missatger.
Això passa primer perquè falta carisma a la Cambra. On és el president que tothom coneix, present arreu, l´opinió del qual és imprescindible per a la nostra societat?
Segon. Passa perquè el procés no és prou democràtic; es prioritzen en excés els interessos d´uns quants (a Barcelona, aquí no hi ha res a guanyar). En definitiva prima l´immobilisme.
Tercer, perquè el fet de tenir assegurat el pressupost de la Cambra la converteix en un òrgan funcionari, encara que no hi hagi la voluntat expressa de ser-ho. En lloc de dir que són els altres els que ho fan malament, es necessita fer autocrítica, i s´ha d´actuar com si els associats fossin clients, amb polítiques d´apropament. No val fer comunicats de premsa (molts d´ells passen desapercebuts en petites notes dins els diaris) i creure que arribem a la societat.
Dimarts tenim una oportunitat, petita, per començar a canviar la Cambra. Elegim 40 llocs entre 82 candidats. Mentida, elegim 32 llocs entre 74, ja que 8 ja no els elegim. Hi ha l´oportunitat que entri gent de refresc, ment nova. Encara que penso com en Joan Ribas. Si no es democratitza la Cambra continuarà sent un lloc feudal; i en aquest llocs les ments fresques hi sobren.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!