Alcalde i ministre d´Indústria
El recanvi de l´alcalde Clos a Barcelona ha estat una notícia de sorpresa. Sorpresa per la discreció amb què s´ha portat el canvi. Sorpresa també pel destí que es dóna a Clos.
El recanvi de Joan Clos per Jordi Hereu nou mesos abans de les eleccions és una operació més a les quals ens va acostumant Montilla. L´aparell del partit ho controla tot i no deixa escletxa que s´escapi. Veurem si té raó o si la prova del nou passa factura en les properes eleccions.
El que a mi em té perplex és el destí que es dóna a Clos. És evident que per no semblar un desnonament de la Casa de la Vila el destí ha de ser igual o millor que el càrrec d´alcalde. A ministre. He escoltat que és la mateixa operació de Bono; ministre de Defensa, i a casa. El que no puc entendre de cap manera és que per resoldre una qüestió com aquesta s´hagi de perjudicar tot el país. Molta gent es queixa que la substitució d´un alcalde abans del final del mandat és un frau. A mi no m´ho sembla. En canvi el que em sembla fora de lloc és triar un ministre d´Indústria, energia i turisme que no sigui especialista del tema.
Escolto en una tertúlia un periodista que diu que el problema de Clos durant el seu mandat a Barcelona ha estat que no ha tingut un projecte propi de ciutat, que un alcalde ha de tenir un projecte definit quan accedeix a una alcaldia. Això mateix penso que ha de tenir un ministre.
En els temps que corren no s´hi val dir que la millor política industrial és la no política. I no parlem del mon energètic. És més necessari que mai que els responsables energètics tinguin un model energètic al cap quan accedeixen a aquest ministeri, de la mateixa manera que ho fan els que van a economia, a ensenyament, o a sanitat. Resulta que per substituir Montilla, que després de dos anys de passar pel ministeri ha esvalotat tot el pati sense ensenyar-nos quin model energètic hem de tenir, es destina Joan Clos a posar ordre, a tancar temes que cremen. No podíem trobar una solució com la que es va fer amb Joan Raventós de fer-lo ambaixador en algun país?
La resposta només pot ser el menyspreu i la ignorància que la classe política té per aquests temes. Ves per on, són els nostres.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La classe política és miserable, i són tan ignorants que arran de la polèmica que va sorgir amb el tema del M.A.T. confonien les quantitats i unitats elèctriques de potència amb les de tensió. Allà els veia deient: "…400.000 kV", o "…400.000 kW" indistintament. Per casualitat alguns (pocs) l’encertaven i en deien 400 kV o 400.000 V, però se’n podien comptar amb els dits d’una mà.
Què pots demanar-los de "Plans Energètics" al Montilla, o al Rañé, o al Clos si d’energia allò únic que saben és que l’electricitat surt pels endolls de la paret. És allò de menysprear el que s’ignora. I ells en són, d’ignorants!!