El tema de la immigració i el dels vots dels immigrants són temes molt seriosos i importants. Ens cal urgentment una política catalana, pròpia i global, sobre
la immigració. Tanmateix
, com que hem perdut la oportunitat d’aconseguir-ho en el “nou” Estatut, ara hem de començar a demanar-ne el seu traspàs, de forma immediata, mitjançant l’article 150.2 de la constitució espanyola.
La gran majoria dels països europeus han anat digerint l’arribada d’importants quantitats d’immigrants durant 40 o 50 anys. Nosaltres només en portem 10 o 15. Necessitem temps per a assimilar-ho i competències pròpies i exclusives per a marcar les directrius polítiques i de govern per a gestionar el fenomen.
Per això, també crec com Salvador Cardús que en la proposta de vot als immigrants per a les properes eleccions municipals “hi ha d’haver molt oportunisme o molta irresponsabilitat –o bé totes dues coses alhora-“, o com Joan B. Culla que “me parece una irresponsabilidad tan bienintencionada como frívola”. Pròpia de, com apunta Salvador Cardús, “una formació política que abusa de la defensa celestial, a satisfacció de votants incauts, de grans principis i causes justíssimes, sempre devota a les finalitats però sense parar atenció als mitjans, guiats més per l’ètica religiosa de la convicció que per l’ètica política de la responsabilitat”.
De fet, la qüestió de fons en relació al dret de vot dels immigrants és, tal com planteja Salvador Cardús, “si cal entendre’l com un punt de partida en un procés d’incorporació a la comunitat política o si ha de ser el punt d’arribada. Dit d’una altra manera, si els immigrants tenen el dret de votar pel fet de ser-ho o si el vot, precisament, ha de contribuir a dissoldre definitivament la seva condició d’immigrants”. En aquest sentit, em sembla molt apropiada la conclusió de Joan B. Culla: “frente al mantra buenista de derecho al voto para todos,……, opino que lo sensato sería abrir un debate político y social reposado y pedagógico sobre este importante tema, para luego traducir sus conclusiones en reformas legales aplicables de manera paulatina a partir de 2011, en función del arraigo y la reciprocidad”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!