Aquest titular de El Punt és el que millor reflecteix els resultats del 18 de juny en el referèndum de l’Estatut retallat de la Moncloa. El Sí ha guanyat, sens dubte, amb el 73,9% (1.881.765 vots) dels vots emesos vàlids. Lluny, però, del 82,6% i amb 450.000 vots menys que l’Estatut de 1979. El No ha perdut amb el 20,8% (528.472 vots), molt per sobre, però del 7,8% (204.957 vots) de 1979. Hi ha hagut una abstenció molt important, superior al 50% -com mai a Catalunya-, un 10% més que a l’Estatut de 1979. Catalunya té un nou Estatut, encara que sigui retallat, perquè així ho han decidit els ciutadans i ciutadanes del país. Ara ja és l’Estatut de tots i el que cal es desenvolupar-lo al màxim. Independentment que molts catalans i catalanes, fins i tot entre els que varen votar sí, volem anar més enllà i, encara més, pensem que Catalunya necessita anar molt més enllà per fer front als reptes econòmics i socials actuals.
Entre els partidaris del Sí sembla clar que CiU aconsegueix una important mobilització del seu electorat, mentre que molts votants del PSC i ICV-EUA es queden a casa. En el cas dels partidaris del No, una part dels votants del PP es decanten pel Sí; en el cas d’ERC sembla que hi ha de tot: votants del No, del Sí, del blanc i abstencions. La campanya del PSC (“Sí, guanya Catalunya; No, guanya el PP”, o també “Si guanya Catalunya, no guanya el PP”) és, crec, magnífica des del punt de vista tàctic (PP contra Catalunya) i en clau espanyola (Rajoy contra Zapatero), però no des del punt de vista estratègic i a llarg termini dels que creiem en la necessitat de crear una majoria social nacional a Catalunya. Una campanya que no mobilitza a una part important dels votants del PSC però sí als votants de CiU i també a una part dels d’ERC cap al Sí: el pacte Mas-Zapatero aconsegueix un altre dels seus objectius?. ERC no és capaç d’arrastrar a tots els seus votants cap al No, tant per causes objectives com per errades pròpies, però amb la seva explicació argumentada de les limitacions de l’Estatut de la Moncloa aconsegueix que una part significativa s’abstingui o voti en blanc.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!