Ahir vaig ser al Solsonés, a Sant Llorenç de Morunys, a parlar de perquè cal votar NO a l'”Estatutet” del proper diumenge. Des de la regió metropolitana el Solsonés ens queda lluny, però quan hi vas aprens coses molt interessants: per exemple el predomini, quasi asfixiant, de CiU que governa a tots els municipis menys a dos i, òbviament també al Consell Comarcal i a quasi totes les entitats, públiques i privades, de la comarca. Tanmateix, a les darreres eleccions catalanes i espanyoles, ERC va arribar a un 25% dels vots emesos vàlids.
Un dels municipis a on justament no governa CiU és Sant Llorenç de Morunys, amb un equip de govern amb 3 regidors de El Comú (coalició de PSC, ICV i independents) i 1 regidora d’ERC; a la oposició hi ha 3 regidors de CiU. A l’acte o xerrada que hi varem celebrar ahir hi havia un grapat d’homes i dones nacionalistes, crec que també independentistes. La gran majoria, per a no dir tots, em van semblar convençuts de votar NO el diumenge. Els vaig veure molt conscienciats i preocupats per l’ensarronada que significa el model de finançament i les previsions d’inversions en infraestructures que es preveuen a l'”Estatutet”. Per això, la majoria de les preguntes o comentaris de la xerrada es van referir a aquestes qüestions. Ja n’he parlat molt als darrers posts d’aquest bloc i, per tant, no hi insistiré. Crec que el tema que el model de finançament de l'”Estatutet” és pèssim, i que la previsió d’inversions ens infraestructures és una ensarronada ja ho hem explicat a bastament i moltíssima gent ho té clar, independentment del que votin. Aquests, però, en cap cas ho faran amb un si decidit i convençut. Nacionalistes i independentistes de pedra picada els del Solsonés: una de les intervencions que recordo més és la d’aquell militant d’ERC que defensava que l’únic partit realment nacionalista a Catalanya avui és ERC ja què és l’unic partit que defensa tenir una nació i un estat propis; CiU, deia, no és un partit nacionalista perquè no vol, almenys la seva direcció, ni una nació ni sobretot un estat propi, per tant, CiU com a molt és regionalista, deia finalment.
Crec que desprès de la onada del SI d’aquest cap de setmana, molt lligada a la posició dels mitjans de comunicació i a les enquestes, les coses van tornat progressivament al seu lloc. Ho dic per la gent propera amb la que parlo, en molts casos gens conscienciada o preocupada per la política. El NO és un vot difícil, molt més que el SI, però quan li expliques a la gent -que ja ho intueix- l’enserronada que suposa aquest “Estatutet”, molts es revolten i decideixen anar a votar NO, votar en blanc, o simplement no votar. Quin gran interès tindria poder comptabilitzar tots els vots realment sobiranistes catalans: tant els NO, com els SI “critics”, les “abstencions “crítiques”, els vots en blanc “crítics” o els vots nuls “crítics” amb aquest “Estatutet”. Llàstima que mai no ho sabrem.
Els que pensem que cal votar NO crec que hem d’insistir, insistir i insistir en cinc coses:
– El model de finançament de l'”Estatutet” és péssim: no representa cap canvi de model i no ens garanteix ni un euro més per a Catalunya.
– Les inversions en infraestructures que ens prometen són una enganyifa: ens quedarem com estem i, en tot cas, molt lluny dels que avui necessitem.
– Amb el NO hi sortim guanyant, amb el SI hi sortim perdent.
– El nostre NO a l'”Estatutet” de la Moncloa és un SI a l’Estatut del Parlament, és un SI a Catalunya.
– El No sobiranista/independentista no té res a veure amb el NO del PP.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!