Necessitem i volem més.
L'”Estatutet de la Moncloa” és millor què l’Estatut de 1979?: només faltaria desprès de 25 anys de democràcia!!. Tanmateix, la qüestió és que aquest “estatutet”, rebaixat i retallat, no permet respondre a les necessitats de l’economia i de la societat catalanes d’avui.
Només hi ha una menció descafeinada a la nació al preàmbul, en contra del què ens deia Artur Mas: “Nación tiene que figurar como está, en el preámbulo y en el articulado” (ABC, 8/11/2005). Moltes competències bàsiques han quedat desvirtuades i les què han sobreviscut no tindran recursos per a ser finançades. No es traspasa l’aeroport del Prat ni altres infraestructures. A un 67% dels articles de l’Estatut del Parlament “s’els hi ha passat el ribot a fons”.
Amb l’Estatut retallat no hi haurà ni un euro més per a Catalunya, com han dit repetidament des del Ministerio d’Economia: continuarà el dèficit i l’espoli fiscal de Catalunya. Tampoc hi ha cap canvi del model de finançament: ni relacions ni negociacions bilaterals en la distribució dels recursos; continuarà el “más café para todos”. La “clau de la caixa”, l’Agència Tributària, continúa i continuarà depenent de Madrid: ni recaptarem tots els impostos ni tindrem pràcticament cap capacitat normativa; la famosa “gallina” del diputat Homs no ha tornat a Catalunya i, a més, s’ha convertit en virtual. No hi ha cap garantia d’una inversió en infraestructures igual al % del PIB de Catalunya a Espanya. De fet, serà inferior ja què a les inversions públiques a distribuir s’els hi deduirà el Fons de Compensació Interterritorial (FCI) -què ja ens han dit què es duplicarà per compensar la reducció dels fons europeus-. A més durant els propers set anys es destinaran bàsicament al TGV i inclouen el rescat dels peatges, si s’escau.
Mas, igual que Zapatero, no ha complert la seva promesa que “CiU no donarà suport a un Estatut que no inclogui el concert” (La Vanguardia, 23/04/2004). No podem, doncs, acceptar una hipoteca d’aquesta magnitud, què afectarà a les pròximes 3 ó 4 generacions. Necessitem i volem més: l’Estatut del Parlament.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!