Ahir Festa d’ERC al Parc de Torreblanca, al Baix Llobregat. Força gent. A l’hora de dinar uns quants ens varem quedar sense el gelat de postres perquè l’assistència va superar les expectatives. 1.200 dinars preparats, una bona colla que va venir desprès al míting. Pel que veiem a la tele i pel que ens diuen els mitjans de comunicació, l’assistència als mítings del SI està molt i molt lluny d’aquestes xifres. En Xavier Vendrell i l’Anna Simó, a la seva comarca, van estar molt bé; dient les coses pel seu nom i en el tó i l’estil que calia. Tant en Joan Puigcercós com en Josep Lluís Carod Rovira van estar espléndids, tant en el contingut com en el tó, com en la comunicació amb la gent. Una gran festa i un gran míting de campanya pel NO a l'”Estatutet” de la Moncloa.
Al matí, 11 lluitadors de l’antifranquisme i per la democràcia presentaven un nou manifest pel NO a l'”Estatutet” de la Moncloa. L’escriptor i antic dirigent del Front Nacional de Catalunya, Robert Surroca, i el filòsof i Creu de Sant Jordi, Fèlix Martí, es van encarregar de llegir-lo en la presentació a la premsa. Els van acompanyar l’expresident d’Esquerra, Jordi Carbonell, i el periodista Miquel Sellarès. De moment, ja han signat -a més a més dels citats- Josep Benet, excombatent de l’exèrcit republicà i historiador; Heribert Barrera, expresident del Parlament; Francesc Candel, escriptor i Creu de Sant Jordi; Montserrat Carulla, actriu; Víctor Torres, secretari del president a l’exili Josep Irla, i Josep Vallverdú, escriptor i Creu de Sant Jordi; i l’amic Trinitario Rubio, excombatent de la República.
A la nit, el debat a TV3. Sense compartir del tot l’opinió d’en Vicenç Partal, va ser un debat en el que quasi bé no es va parlar del que realment interessa a la gent: del contingut de l'”Estatutet” de la Moncloa. I, afexeigo jo, del que hauria d’interessar a tots els partits democràtics: que la gent anés a votar a partir de conèixer realment el qué va a votar, i no a partir del vot de la por i de la demagògia. Tot i què alguns ho van intentar, va ser impossible parlar del contingut de l'”Estatutet”: massa retrets i massa picabaralles. El Sr. Iceta, sempre inteligent, es va dedicar bàsicament a fomentar la por al PP i al “buit” -totalment fals- que hi podria haver si guanyés el NO; quina pena que fa veure gent inteligent i d’esquerres, em consta, defensant el vot de la por!!. Del Sr Saura, a part que tot l'”Estatutet” és fantàstic, no crec que ningú en pogués treure l’aïgua clara. El Sr. Piqué va fer el seu paper, el del PP, ben fet per cert perquè és una persona inteligent i perquè va ser dels pocs que va intentar parlar del contingut de l'”Estatutet”. El Sr. Mas es va mostrar tal com fa darrerament, especialment desprès del pacte Mas-ZP, amb prepotència, fatxenderia i un punt que frega la mala educació quan insisteix en fer veure que vol ser reconegut com el “primer de la classe” o quan continuament no deixa parlar als altres. Aquesta manera de fer, juntament amb la seva costum de signar papers o xecs en blanc, com el de la nit del pacte Mas-ZP, s’estan convertint en un hàbit. En aquest context, més aviat trist i poc estimulant, en Josep Lluís Carod Rovira va ser el que més va intentar parlar del contingut de l'”Estatutet” i de les seves mancances, i especialment del model de finançament i de les inversions de l’Estat a Catalunya. Tanmateix, el debat sembla que el va guanyar l’Astèrix.
Per cert, el Sr. Mas, amb aquest estil que el caracteritza, va intentar minusvalorar el manifest dels “Economistes pel no”, que està en contra del model de finançament i del sistema d’inversions públiques previstos a l'”Estatutet” perquè: primer, no assegura ni un euro més per a Catalunya; segon, no representa cap canvi de model sinó mantenir-nos en el “café para todos”; tercer, si tenim més competències amb els mateixos diners què ara, com les finançarem??; quart, en conseqüència, generarà frustració a la societat catalana perquè no permet satisfer les necessitats de les empreses i l’economia catalana d’avui, ni la dels ciutadans i ciutadanes i la societat catalanes. Un manifest, el dels “Economistes pel no” que ja ha superat les 200 signatures, tant de professors universitaris com, molt especialment, d’empresaris, directius d’empresa i professionals.
El Sr. Mas, i els partidaris del SI, sembla que no han trobat economistes, empresaris, directius i professionals que avalin aquest model de finançament: potser encara en trobaran abans d’acabar la campanya. De fet, molts dels que el van assessorar en el tràmit del Parlament de Catalunya, o han signat aquest manifest o s’han mantingut -fins ara almenys- en silenci. Per això, el Sr. Mas va intentar, ahir al vespre, autoanomenar-se expert en el tema pel fet de ser economista, haver estat Conseller d’Economia i Finances i, més tard, també Conseller en Cap. Tanmateix, ves per on, el seu company actual de ruta (almenys de moment) en defensa del SI, l’actual Conseller d’Economia i Finances, l’Honorable Antoni Castells, fa un temps criticava durament el “joc de números” de l’acord de finançament de 2001 entre CiU i el PP. Pel que fa al model estaven d’acord aleshores i continúen estan d’acord ara: és el del “café para todos”, el de la LOFCA, el de la dependència de Catalunya respecte a l’estat espanyol. Tot el contrari del que preveia el model previst a l’Estatut del 30 de setembre del Parlament, tant pel que fa al finançament, com en relació a les inversions en infraestructures.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!