Un NO pel futur de Catalunya.
Ens diuen què amb el Projecte de reforma de l’Estatut s’ha produit alguna millora respecte al de 1979. Només faltaria desprès de més de 25 anys!!. Tanmateix, aquest és un “argument trampa” perquè la verdadera qüestió és què aquest “Estatutet” no pot respondre a les necessitats de la societat i l’economia catalanes d’avui. Tot el contrari del què feia l’Estatut del Parlament de Catalunya.
Efectivament, a un 70% dels articles de l’Estatut del Parlament “s’els hi ha passat el ribot a fons” (Alfonso Guerra dixit) per retallar-los i rebaixar-los. No és reconeix a Catalunya com a nació: l’esment què se’n fa en el preàmbul és vergonyós, humiliant i vergonyant. Moltes competències bàsiques han quedat totalment desvirtuades i aquelles què han sobreviscut no tindran recursos per a ser finançades. No hi haurà més diners per a Catalunya: es perpetua el dèficit fiscal, no hi ha canvi del model de finançament, es renuncia a recaptar tots els impostos i a tenir una Agència Tributària pròpia. No es traspasa l’aeroport del Prat ni altres infraestructures importants. Tampoc s’assegura una inversió en infraestructures igual al % del PIB de Catalunya a Espanya: serà molt inferior ja què a les inversions públiques a distribuir s’els hi deduirà el Fons de Compensació Interterritorial (FCI) -què ja ens han dit què augmentarà molt significativament per compensar la reducció dels fons europeus-, es destinaran bàsicament al TGV i si volem rescatar els peatges haurem d’utilitzar aquests recursos. Així doncs, continuarà el déficit fiscal i no hi hauran més recursos per a Catalunya. Ja ho han declarat repetidament des del govern de Madrid.
No podem, doncs, acceptar un “Estatutet” retallat i rebaixat, què no ens permetrà respondre a les necessitats de l’economía i la societat catalanes d’avui. No podem acceptar aquesta frustració, una hipoteca d’aquesta magnitut, què afectarà a les pròximes 3 ó 4 generacions. Diem No, doncs, a “L’Estatutet de la Moncloa” i reivindiquem el futur nacional de Catalunya a partir de l’Estatut del Parlament i del dret a decidir.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!