La democràcia és la forma menys dolenta d’organització política dels pobles. No en tinc cap dubte.
Els partits polítics, tot i les seves limitacions i errades, són absolutament imprescindibles a la democràcia. Tampoc en tinc cap dubte.
Tanmateix, són capaços els partits polítics d’acceptar i promocionar a la gent formada i amb criteri propi?. Som capaços els dirigents polítics d’acceptar les crítiques i que no ens donin sempre la raó?. Crec que tots hi hauriem de pensar i de donar una resposta sincera i, sobretot, actuar en conseqüència.
Són reflexions que m’han vingut estimulades per la lectura de l’article de Marta Lasalas a l’Avui: “Però on és Joan Carretero?”.
Per cert, tot i ser companys de partit, vaig conèixer Joan Carretero ja com a Conseller, essent jo alcalde. No tinc cap dubte que ha sigut el millor Conseller de Governació i Administracions Públiques des de la Generalitat restaurada, almenys pels ajuntaments. No sé si puc dir que som amics, però almenys si que hi ha hagut, des del primer moment, una bona sintonia. Compartim moltes idees i projectes; d’altres no. Ja li vaig fer saber el mateix dia el greu que em sabia la seva sortida del govern. No crec que fos la millor solució, ni en el fons ni en la forma. Això ha donat lloc desprès a certs posicionaments polítics que no comparteixo. Des d’aleshores no hem parlat a fons, però m’agradaria fer-ho.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!