Després de llegir els dos primers comentaris d’ahir he escrit això que segueix:
Som els reconqueridors
Som els reconqueridors que ens fotem de la nostra gran conquesta, potser per petita? Però compte, que del que ens fotem no en mengem.
No ho dic amb despreci pels petits avenços, si és que hi són, de cada dia.
Si el que vols és discutir no te?n sortiràs perquè quan tu dius País Valencià jo entenc País Català i quan jo dic País Català tu hauries d?entedre País Valencià que és el que vull dir. En el terme llibertat estem d?acord perquè entre nosaltres només vol dir llibertat.
Quins catalans o valencians prefereixes? No em diguis que cap! Qui prefereixes? el qui s?ha inhibit i després enquistat en la seva còmoda clofolla deixant el nostre gran país en mans dels vents i temporals del món sense autodefensa possible o els que encara lluiten per un dels valors ?un dels més grans, no pas exclusisu- un valor que els es propi, digue-li llengua "tota", digue-li catalanitat o valencianitat ?si tu m?ho escrius a l?inrevés t?entendré, si no m?ho escrius no et puc entendre.
Fa poc vaig ser a "Andalucía". En una paret d?una casa de prop del "Cabo de Gata" vaig llegir en un rètol "Cuida lo que és nuestro. Si no defendemos nosostros nuestras cosas quien lo harà?" Clar i català però allà naturalment escrit en andaluz que s?assembla molt al castellà ?tots sabem que n?és una variant lingüística- Davant d?aquesta idea diàfana no calen més paraules, qui no té clar tot això malament!
La nació és una, la teva o la meva, gran o petita, la nació no té parts. En tota la nació, en tota la llengua la part és el tot i els tot és la part.
Cal dir-ho ben alt, el Principat ?mal entès per Catalunya- no és una nació! Les illes no són una nació (Sr.Pujolet) El País Valencià sol no és una nació. La Franja no és una nació. Andora no és una nació, però sí que és un estat. Catalunya Nord no és una nació. Són totes elles parts d?una mateixa nació, parts de tota la "Nació" que tu esmentes i crec que bé.
Quin codi i com entendre?ns? Quan tu diguis!? … quan jo digui!?
Si hem de reconstruir la Confederació i hovolem fer i ho hem de fer entre tu i jo, entre els teus i els meus, perquè sembla que no hi hagi ningú més, aleshores no hi haurà cap problema perquè posarem la llibertat i el respecte al capdamunt i parlarem de tu a tu.
Si no som capaços junts d?entendre?ns i "enraonar" oblidemnos aleshores de nosaltres però no pas de la tasca precisa i necessària.
Per acabar tanta paraula, potser massa, si has tingut paciència d?arribar fins ací, enfilant-me de nou en frases inacabables, m?acomiadaré dient:
Jo sóc un soldat de la paraula, un soldat de Catalunya Acció, no sóc un jurisprudent! … sóc un soldat de la "gran trinxera" … de tota la trinxera! Les meves eines no són armes assassines sinó la paraula i el sentit comú.
Sols desitjo que l?esperit de la Catalanitat o si tu prefereixes de la Valencianitat -per a mi tenen igual significat l?un que l?altre- ens guiï a bon fi.
Salvador Molins i Escudé (Conseller de Catalunya Acció)
Escrit a la platja "El Pinar" de Vinaròs (País València) PPCC
Aquestes ahir eren les meves coordenades.
Nota després d’haver llegit els darrers comentaris fora de lloc sobre Occitània: Entenc la passió d’alguns per les artificials regions europees d’en Maragall, passió que aquesta no comparteixo; i em pregunto que té el mot "Catalunya" que fa tant mal i provoca tantes alèrgies. Que coi té aquesta "tota nació" que fa tanta nosa?!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ni viuen, ni volen viure sota la conquesta de l’imperi espanyol. La pretensió de màximizar fins l’infinit i la caiguda del govern mussulmà i posterior repartiment amb senyorius catala-aragonesos.
Sense comptar amb la voluntat cohessionada de la ciutadania al País. I voler-lo perpetuar aquest moment historic sense tindre en consideració la volutant de la ciutadania actual i del passat com un altra realitat nacional al País Valencià, no va més enllà d’una quimera a nivell socio-logic actual i dels mitjans que és disposen..
Tost això si afegim el colonialisme espanyol que pateix la resta de països, amb Catalunya inclosa és un autèntic suïcidi, sense possibilitats d’obtenir un ampli reconeiximent social més o menys cohessionat.