Hi ha un current extra-educatiu que identifica l’èxit escolar amb les qualificacions numèriques i aquestes amb el grau de coneixements adquirits. A més alta qualificació, més coneixements i més intel·ligència, és el que creu la societat. I no sempre és així. Són molts els factors que incideixen en el rendiment escolar … l’extracció social, el nivell d’estudis dels pares (en especial el de la mare),el domini lingüístic, l’entorn familiar… tot allò invisible que és a la motxilla que duem a l’esquena dels del moment de néixer.
La LEC, llei d’educació catalana, el projecte de la qual fou aprovat en comissió parlamentària ha feta la concessió , al meu parer errònia, d’incloure l’expedient acadèmic com a criteri de prioritat en l’accés a l’educació, alimentant així la identificació del rendiment i l’èxit escolar amb les notes obtingudes .1
A l’espera de l’aprovació definitiva el coc d’avui fixa l’atenció en un dels seus articles.
En els meus anys d’ensenyant sempre em va ser difícil qualificar amb algoritmes els exercicis dels meus alumnes, mai no he entès la diferència entre un 3 i un 4, un 7 i un 8, la prolixitat del 4,6 o el 9,8… Com valorar coneixements de la matèria, expressió i esforç no és una qüestió fàcil ni fútil. Les notes poden servir d’estímul, d’avís, de recompensa satisfatòria però mai de càstig, abandonament o discriminació. En un sistema rígid com l’espanyol ( al qual és supeditat el català), inadaptable a les diferències dels alumnes, l’ús de les notes, el suspens i l’aprovat beneficia uns i perjudica uns altres, els més necessitats d’ajuda. L’aula té una geometria variable i el sistema no ho contempla. I el fracàs, tal com és entès, és inevitable.
Les “notes”, per se, poden ser devastadores de l’autoestima, fortament injustes i la injustícia no pervé que uns alumnes posseeixen condicions naturals avantatjoses que d’altres no tenen, sinó que en condicions naturals idèntiques, els destins d’uns i altres siguin condicionats per quelcom tan arbitrari com l’origen social.
La LEC convencerà la societat catalana que l’expedient acadèmic, fred i algorítmic, és la tarja de presentació de l’alumne, el certificat de “l’èxit o el “fracàs” d’un adolescent de 15 o 16 anys.
Que les “notes” tracten els símptomes però no les causes ho sap el professorat, la LEC sembla no saber-ho.
1. art. 47,2,a) Per als ensenyaments de batxillerat, a més dels criteris que estableix l’apartat 1, s’ha d’atendre l’expedient acadèmic dels alumnes. art.47,2,b) Per als ensenyaments de cicles formatius de grau mitjà o de grau superior de formació professional, si no hi ha places suficients, s’ha d’atendre exclusivament l’expedient acadèmic dels alumnes, amb independència que aquests procedeixin del mateix centre o d’un altre de diferent.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Benvolguda Carme Laura,
Com bé deus saber, la fal·lera per les puntuacions, pels algoritmes, està relacionada per l’emmirallament dels actuals responsables d’educació, i diria encara més, del socialisme català, per l’experiència del laborisme britànic, que han servit per acabar amb tota autonomia tant dels docents com del sector sanitari a Anglaterra. Una manera de sotmetre als professionals de l’educació i la sanitat a inacabables avaluacions sense que aquestes se sàpiga ben bé per a què serveixen.
Pots consultar les meves reflexions a l’article que vaig publicar fa un any al Diari de Girona, i que pots punxar aquí:
El mirall anglès.
Seria interessat que ens expliquessis als que no coneixem en profunditat el tema com funcionava abans de la LEC. No és té en compte l’expedient acadèmic?. El que em sobta és això ” De places no suficients”. Que vol dir que encara que un estudiant aprovi no podrà accedir a la seva plaça corresponent si ve un estudiant d’un altre centre amb una nota superior?. No m’ho puc creure. No té cap sentit.
una prova de Selectivitat: La nota (el número que hages obtingut) marca l’accés o no al batxillerat, cicles formatius… Que Déu ens agafe confessats!