Josep M. Cervelló

La ministra de Defensa,   abans del Ejército –  o glorioso ejército nacional, segons les circumstàncies- i més abans encara de la Guerra, será la vicepresidenta del consorci del Castell de Montjuïc, dedicat a la pau i moltes vegades retornat, però no,  a la ciutat. Coincideix tota aquesta pantomima amb el centenari de l’afusellament, al fossar de santa Amàlia del pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia, com a revenja pels fets revolucionaris de juliol de 1909. El mateix estat espanyol que no vol anul.lar el procés sumaríssim que va dur també a l’afusellament en aquells murs del president Companys, ara no vol deixar d’aferrar-se a aquells recintes històrics amb unes mans molt tacades de sang.  No sé que faran els esperits – ànimes laiques- de tots els qui allà van sofrir captiveri, turment i mort, però segur que hi ha altres fantasmes feliços, com el del general Espartero que des d’allà va bombardejar la ciutat.

L’alcalde Hereu per tirar endavant aquesta afrenta ha hagut de cercar l’aliança amb el Partit Popular, ja se sap allò que imperen raons d’estat i que per tractar sobre la pau no hi ha res millor que uns quants militars, ja ho deien els romans: si vis pacem para bellum.

Si tu no hi vas ells tornen, deien els “socialistes” a la campanya electoral, cercant el seu vot, tot promovent la por al PP. Seria hora d’una gran mobilització ciutadana, caldria pujar al Castell, perquè si no hi anem ells es queden.